Metàfora Project fa pujar la temperatura, vol posar-nos calentis, i ho aconsegueix. A través dels desitjos i les fantasies de sis corporalitats dissidents, fa possible allò que no s’imagina una societat capacitista i heteronormativa. I ho fa sense discursos, a través de la imatge, el so i la paraula. Totes les fotografies d’aquesta mostra, que es presenta al Centre LGTBI de Barcelona fins al 2 de juny, van acompanyades de relats que es poden escoltar, ampliant la sensibilitat de lis espectadoris, i fent l’exposició més accessible. Els relats arriben als ulls i a la pell, i obren la possibilitat de sentir més enllà.
Donar la volta al plaer i a la luxúria és un dels objectius d’Estela Murillo Divertad, un dels participants de l’exposició. Murillo és activista dels drets humans i de la visibilitat de les persones que es troben als marges, i un amant de la vida, en les seves paraules. En la mostra, l’activista construeix la seva fantasia a través de les aranyes. Per a Murillo, les aranyes poden generar reaccions de por i de fàstic i explica que és, precisament, el que passa amb ell. “La gent es pregunta: ‘Què és aquest ésser que baveja, que té distonies (moviments involuntaris a la llengua) i que va en cadira de rodes?’. Però en el fons, se senten atretis per aquest ésser extra sucós i humà”, assegura. Murillo reivindica que les persones amb diversitat funcional “no som àngels, també follem”, i apunta que no va dubtar ni un segon en participar d’aquest projecte que, per a ell, ha suposat un gran crit artístic amb el qual ha pogut fer-se present. “Aquí estic i no em tornareu a posar dins de l’armari de la vergonya, dels horrors, els prejudicis i de les vostres merdes mentals que ens converteixen en ésser discriminats”, reivindica.
L’artista, com a la resta de participants, els va arribar la proposta a través de Patricia Carmona, activista de les aliances transfeministes de les persones amb diversitat funcional crip, de qui va ser la idea original d’aquesta exposició.
“La sexualitat, que ens han tret i negat”
Per entendre el caràcter participatiu i l’essència d’aquesta mostra, cal anar una mica enrere. Concretament, a l’any 2015. Entre el documental d’Antonio Centeno i Raúl de la Morena Yes, We Fuck, les aliances transfeministes i el BDSM, Carmona explica que va començar a descobrir altres imaginaris i formes d’entendre el gènere que li van permetre sortir d’una idea molt limitant de la sexualitat, el gènere i la seva vivència sobre la discapacitat. I va començar a viure la diferència amb orgull. “Se’m van obrir nous horitzons i volia compartir-ho perquè en aquell moment no hi havia espais on dones, persones no binàries, trans, amb diversitat funcional, poguéssim compartir-nos i experimentar sobre la sexualitat i el desig”, exposa. És per això que l’any 2022, va engegar a Ca la Dona, a Barcelona, el taller “El teu cos, el teu camp de plaer”, amb el qual volia compartir les seves vivències i aprenentatges a través de vuit sessions amb parts pràctiques i teòriques. Així, Carmona va obrir un espai on compartir dissidències afectivosexuals i desmuntar la cisheteronorma capacitista des de la diversitat funcional i els feminismes. El taller va ser un èxit.
Més tard, l’activista va picar a la porta de l’entitat Sida Studi, una organització que, des d’una perspectiva feminista i de drets, contribueix a la transformació social i política perquè totes les persones puguin gaudir de la seva sexualitat de forma plaent, saludable i lliure de violències masclistes. Amb aquesta associació es va presentar amb la proposta “El teu cos, el teu camp de plaer” al 37è premi Maria Aurèlia Capmany. I el van guanyar. Aleshores, la proposta va anar agafant més força perquè comptava amb recursos econòmics. Sota el paraigua de l’entitat, Patricia Carmona va seguir oferint el taller de forma gratuïta i amb suports d’assistència personal per a lis participants perquè “la sexualitat, que ens han tret i negat, és un dret”, assegura. La proposta es va ampliar i van sorgir noves idees, com la de crear una peça audiovisual i l’exposició fotogràfica Metàfora Project. Així, a partir de les experiències compartides, de treure’s de sobre la violència, d’assenyalar l’enfora i la violència estructural, es van generar materials des de la diversitat funcional i els feminismes que qüestionen la sexualitat normativa i capacitista. “La sexualitat dissident està plena de vida, riures, orgasmes mentals i físics, jocs i és lliure de prejudicis”, assegura Estela Murillo Divertad, i pensa que és important ampliar els horitzons del desig perquè totes les persones puguin gaudir, realment, de la seva sexualitat.
L’autoestima construïda de forma col·lectiva
“Per construir nous paradigmes, l’altri ha de fer un treball de desconstrucció. L’autoestima no la podem construir solis i és important que les mirades externes canviïn”, assenyala Carmona. I és per això que propostes com Metàfora Project tenen tanta potència. Perquè no deixen indiferent, obliguen a moure’s de lloc i assenyalen i interpel·len. “És important preguntar-se qui queda fora de les quotes del desig”, exposa l’activista.
“Quan estàs a dalt i mires des de dalt, tens un poder. I les persones amb diversitat funcional mai ens trobem en aquesta situació de privilegi. Això té moltes connotacions físiques i vivencials”, explica Patricia Carmona, impulsora de l’exposició
I en aquest joc de remoure la mirada d’enfora, per a performar la seva fantasia davant de la càmera, Carmona es va inspirar en el personatge mitològic grec de la Medusa, un esperit ctònic que convertia en pedra a qui la mirava. L’activista explica que és el que passa amb les persones amb diversitat funcional. “Sembla que la gent ens té por, com si per mirar-nos es poguessin convertir en discas”, diu. I amb això volia jugar. “Tens por? Et transformaré realment”, assegura. Carmona apareix a l’exposició amb una mirada que hipnotitza, rodejada de cossos que s’escapen de la cisheteronormativitat, alçada i asseguda sobre la cadira de rodes. “Quan estàs a dalt i mires des de dalt, tens un poder. I les persones amb diversitat funcional mai ens trobem en aquesta situació de privilegi. Això té moltes connotacions físiques i vivencials”, explica.
Des de Sida Studi s’explica que ja fa uns anys que tenen l’atenció posada en l’educació sexual des de la perspectiva de la diversitat funcional. “Aquest punt de vista, encarnat per corporalitats que no entren dins dels estàndards, genera aportacions molt valuoses, i amplia imaginaris i pràctiques”, assegura E/Urko, que forma part del programa sexualitats i educació sexual feminista de Sida Studi. Exposa igualment que projectes com Metàfora Project qüestionen la construcció social del desig i dinamiten els estereotips i prejudicis respecte a la sexualitat de les persones discapacitades. “És un espai de trobada i apoderament on podem reflexionar sobre les nostres sexualitats i teixir aliances amb altres col·lectius vinculats a la dissidència sexual i al dret al propi cos”, explica E/Urko.
Junt amb la fantasia de Carmona, a Metàfora Project, també hi són presents, jugant amb l’erotisme, Mariló, To Monreal, Carme Navarro, Raquel Blanca i Estela Murillo Divertad. Abans de fer les fotografies, que han anat a càrrec de Lili Marsans i Soledad Soler, lis participants es van aplegar amb Iker Nafta, director artístic i estilista, i van compartir les seves idees eròtiques, com les imaginaven i de quin color eren. Així, d’un procés llarg, gustós i revelador, n’ha sorgit una exposició que ha implicat a moltes persones i que vol celebrar la bellesa crip i els desitjos que encenen.
