Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Paraules que vertebren el territori

Escriptors i escriptores del País Valencià s’uneixen a través d’associacions o societats literàries per fomentar l’escriptura i la lectura en català i preservar la memòria de les autores del passat

/ José Téllez

El 21 de desembre de 1932, representants d’una quinzena d’entitats culturals d’arreu del País Valencià i una cinquantena d’escriptors i intel·lectuals es reunien a la seu de l’associació cultural Quatre Vents de la capital de la Plana per a signar les Normes de Castelló, un document amb 34 regles que suposaria la unificació de l’ortografia valenciana i el reconeixement de la normativa fabriana aprovada en 1913 per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquest fet, que arribava en un moment favorable a l’ús i l’expansió del valencià en ambients literaris i motivat per la proclamació de la Segona República un any abans, va fer possible per primer cop l’entesa lingüística al País Valencià i va permetre, així, afrontar els difícils anys que vindrien amb tota la repressió de la postguerra, almenys, amb una llengua normativitzada.

Sota el paraigua d’aquestes normes i precisament a l’Aula Museu Carles Salvador –poeta, gramàtic i figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX que va participar en la redacció i la signatura de les Normes– de Benassal, s’aplegaven ara fa deu anys una quarantena d’escriptores, poetes, narradores, assagistes, crítiques, cantautores i lletraferides de les comarques de Castelló per a constituir El Pont Cooperativa de Lletres. Aquesta associació de creadores literàries en llengua catalana –que actualment compta amb una cinquantena de membres– naixia amb els objectius de crear un espai de trobada, cooperació i difusió de l’activitat literària en valencià a les comarques del nord; unir esforços amb el propòsit de fer present en la societat les noves creacions culturals i literàries, i reivindicar les figures del passat. Aina Garcia-Carbó, que s’autodefineix com a “escriptora abans que mestra”, és, des de fa dos anys, la presidenta del Pont, i explica que tot i que abans de constituir l’associació les comarques de Castelló ja eren un territori molt ric en l’àmbit literari i sempre han sigut bressol de molt bona narrativa i poesia en llengua catalana, “era necessari que les escriptores actuals ens trobàrem i ens ajuntàrem per a coordinar-nos, ser més visibles i buscar estratègies per a motivar que la gent llisca i produïsca literatura en valencià en qualsevol gènere”.

Per a fomentar i incentivar aquest ús, des de fa deu anys, les pontaires es coordinen per a organitzar presentacions d’obres, recitals de poesia, actes en memòria d’autors i autores locals, premis de poesia i narrativa, i una trobada anual en la qual comparteixen experiències i sabers, analitzen l’actualitat literària i dibuixen horitzons de cara al futur. “Per exemple, fa uns anys ens vam adonar que a la Fira del Llibre que s’organitza cada mes d’abril a Castelló les escriptores locals i en llengua catalana no tenien el pes que segons nosaltres es mereixien. Per això des de l’any passat hem centrat els nostres esforços a col·laborar amb l’organització la Plaça del Llibre” –impulsada des de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i que se celebra ara al mes d’octubre–, i que “per nosaltres és una bona oportunitat per a estrényer vincles entre autors, editors, llibreters, bibliotecaris i lectors en la nostra llengua, i alhora posar en valor l’escena de la literatura en català a tots els nivells, tant localment com internacionalment. Els pontaires fem d’amfitrions d’algun escriptor o escriptora en llengua catalana que ve de fora a presentar la seua obra, i ens encarreguem d’acompanyar-la durant la jornada i presentar-la a l’acte per així també compartir experiències i teixir vincles i sinergies amb autores d’altres territoris, conéixer les seues realitats i ampliar la nostra xarxa”, explica Garcia-Carbó.


‘Millennials’ d’avui, escriptores de demà

Una de les principals dificultats i reptes amb què es troben les associacions d’escriptores és precisament la d’arribar al públic més jove i fomentar la lectura i la producció de textos en llengua catalana. Segons explica la presidenta del Pont, existeix una gran bretxa generacional entre la majoria d’autores que formen part de l’associació, ja que moltes tenen més de cinquanta anys, i aquest públic jove al qual volen arribar: “No hem d’oblidar que les millenials d’avui són les escriptores de demà, i per tant hem d’entrar a les aules i a les xarxes socials per a conéixer
i entendre què els preocupa i els interessa i així poder apropar-nos-hi i animar-les a escriure”. Per a aconseguir això, des de l’any passat, el Pont col·labora amb diversos instituts de la capital de la Plana per a dur a terme el projecte “Acció poètica”, que consisteix que l’alumnat dels centres elegisca dos versos d’algun poeta local en valencià i després els plasme en forma de grafit a les façanes dels centres per a recuperar així la seua memòria i obra.

Una de les principals dificultats i reptes amb què es troben les associacions d’escriptores és precisament la de fomentar la lectura entre el públic més jove

El mateix pensa Maria Josep Escrivà, poeta i narradora valenciana que recentment ha guanyat el premi Miquel de Palol de poesia de Girona per la seua obra Sempre és tard, sobre la importància d’arribar a un públic més jove. Escrivà és natural de Gandia i forma part de l’associació Saforíssims Societat Literària, que des de fa deu anys dona aixopluc a una trentena d’escriptores i poetes de la comarca de la Safor (terra del trio de clàssics del segle d’or valencià: Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella) i que alhora serveix com a eina de difusió i visibilització de les seues creacions literàries. “Des de Saforíssims fa deu anys que impulsem la lectura i l’escriptura en valencià a la nostra comarca, organitzem presentacions de llibres, recordem els nostres escriptors i poetes del passat, col·laborem amb esdeveniments culturals com la Festa Estellés o la Setmana Literària de Gandia i organitzem el premi de poesia Pare Miret de Beniopa”, ens explica Escrivà.

En relació amb el públic més jove, la poeta assegura que ha vist un canvi important en els darrers tres o quatre anys: “A la nostra associació han entrat recentment quatre o cinc persones molt joves, i el fet que elles escriguen i publiquen en valencià fa que cada cop més joves se’ns apropen i s’assabenten del que fem”. Són precisament aquestes les persones encarregades de portar les xarxes socials de l’associació, i recentment han establert un vincle amb el centre social Ca Saforaui de Gandia, on el passat mes de febrer es van organitzar unes jornades literàries: “Gràcies a aquesta tasca que estan impulsant darrerament estem tenint molta visibilitat en espais on abans no hi érem i on les persones de la meua generació ens costa molt arribar. És necessari que ens renovem i que accedim a les aules i a altres espais de socialització dels joves si volem que ens tinguen en compte”.

Paraules que vertebren el territori
Una de les tasques que duen a terme associacions com El Pont o Saforíssims és la reivindicació dels noms clàssics de la literatura catalana al País Valencià |José Téllez

Tant Aina Garcia-Carbó com Maria Josep Escrivà saben de primera mà el que és estar al capdavant d’aquestes societats literàries com a dones, i ambdues reconeixen que, tot i que darrerament hi ha hagut alguns canvis i cada cop publiquen més autores, la literatura continua sent un món molt masculinitzat. “A les nostres associacions continuen havent-hi molts més homes que dones escriptores; per tant, seria fals dir que hi ha una paritat real, i ens fa falta que més dones s’animen a escriure i publicar”, un fet que, segons explica Escrivà, vindria motivat per la càrrega familiar i de tasques reproductives que moltes dones duen a terme, a banda de la seua feina, un cop arriben a casa, “i això evidentment limita el seu temps de creació literària i de participació en espais de decisió com les nostres associacions molt més que als homes”.


Estendre la xarxa

A banda del Pont i Saforíssims, que tenen l’estatus legal d’associació i compten amb una llarga trajectòria i un bon nombre de membres dedicades a la producció literària, lletraferides d’arreu del País Valencià es continuen trobant, com antany, periòdicament en espais informals de tertúlia i anàlisi als seus pobles i comarques. Aquest fet ha forjat també l’aparició d’altres xarxes informals d’escriptores a comarques com l’Horta o la Ribera.

L’associació Lletraedeta s’encarrega d’organitzar esdeveniments literaris al Camp de Túria, així com de retre homenatge a autors i autores locals

Ara fa cinc anys, el poeta Jesús Girón i tres poetes més del Camp de Túria decidien crear l’associació Lletraedeta, amb la intenció de “rejuntar” les escriptores de la comarca i tenir més veu i presència de cara enfora: “Fa deu anys vaig començar a escriure poesia en valencià, però jo no estava gens connectat amb el món literari ni editorial, així que vaig contactar amb altres autors dels pobles del costat que ja coneixia de les tertúlies informals i presentacions i els vaig proposar crear l’associació, i així ho vam fer”.

Des d’aleshores, Lletraedeta s’encarrega d’organitzar presentacions i esdeveniments literaris al Camp de Túria, així com retre homenatge a autors i autores locals: “Nosaltres tenim el plaer de tindre amb nosaltres un dels millors poetes valencians contemporanis, Antoni Ferrer, i l’any passat vam elaborar un llibre en homenatge a ell en el qual van participar 78 poetes d’arreu del País Valencià, el Principat i les Illes”. Girón reconeix que, tot i que la seua comarca no compta amb una gran tradició literària, hi ha molta gent a la qual li agrada escriure en la seua llengua i molts cops el que necessita és entrar en contacte amb altres persones que fan el mateix per animar-s’hi: “Nosaltres som una associació xicoteta i molts cops ens resulta difícil trobar-nos perquè moltes viuen o treballen fora, però l’estructura ja està muntada i qualsevol creadora de literatura en valencià de la comarca es pot apropar i utilitzar la xarxa. Ja hi ha molts espais i associacions de persones que escriuen en castellà, però nosaltres volem crear espais que faciliten la producció literària i la lectura en la nostra llengua. I què pot ser millor que trobar-nos entre nosaltres i fer xarxa?”.

Article publicat al número 508 publicación número 508 de la Directa