Enguany, que se celebren els dos-cents cinquanta anys del naixement de Jane Austen, encara hem de suportar estereotips al voltant de la seua obra. Que si són llibres romàntics, que si escriu per a les dones, que si literatura (i pel·lícules) de tassetes… són, tan sols, algunes de les coses que es diuen dels llibres d’una de les autores més importants de la literatura universal. I sé perfectament per què es diu això d’ella i no de Flaubert o de Tolstoi. Que les històries d’aquests dos últims no passen també entre salons i balls? És que no parlen també de les conseqüències de la passió? Són o no són romàntiques les seues obres? En canvi… és Persuasió més “romàntica” (quan dic romàntica em referisc al significat actual de la paraula) que Anna Karènina?
El que sí que passa és que Jane Austen parla de les dones amb molta complexitat sota l’aparença d’allò mundà i els altres parlen de les dones des de la mirada tràgica i amb un rerefons èpic. I ens parla també de problemes socials del seu entorn i de la seua posició econòmica (com ho feien ells) però des de la quotidianitat d’una casa. La gran diferència és, sense dubte, que Austen era una dona.
M’agradaria saber quants homes s’han acostat enguany a l’obra de Jane Austen, encara que fora per la celebració de l’efemèride. Sé la resposta: en seran ben pocs. I fa ràbia perquè l’autora és universal. També parla d’ells
No cal que a tothom li haja d’agradar l’obra d’Austen, només faltaria. Com tampoc t’ha d’agradar necessàriament Tolstoi. Al capdavall, cada obra té el seu públic, però el menyspreu que es fan de certes autores encara ens ha de fer pensar si hem canviat gaire en aquests dos-cents cinquanta anys. Austen signava By a lady (Per una dona), no ocultava que era una dona la que estava al darrere de les seues obres, però sí que es protegia. Les seues novel·les van agradar quan es van publicar i sembla que tornen a estar de moda.
Hi ha centenars de comptes de TikTok que celebren l’autora i els seus llibres, les adaptacions cinematogràfiques tenen de nou públic i la gent comparteix imatges de les pel·lícules més icòniques (hi ha, fins i tot, fans per als diferents Darcys que ens han donat les adaptacions). Però es continua tenint prejudicis? Doncs diria que sí. M’agradaria saber quants homes s’han acostat enguany a l’obra de Jane Austen, encara que fora per la celebració de l’efemèride. Sé la resposta: en seran ben pocs. I fa ràbia perquè l’autora és universal. També parla d’ells.
Les dones, i les dones joves sobretot, són les més lectores. I les que lligen amb menys prejudicis. Són elles també qui més omplin les xarxes amb les seues lectures i inquietuds i són qui estan portant al segle XXI l’obra de Jane Austen
Supose que podria parlar-vos molt més sobre este cas en concret, però crec que ens trobaríem igual si parlem de l’obra de Maria Beneyto (l’autora de qui enguany se celebra l’Any oficial per l’AVL al País Valencià) o si parlem d’autores més contemporànies com Sally Rooney. Em sap greu que això continue passant, però també vull pensar que si els homes no s’acosten a estes autores, pitjor per a ells. Al capdavall, s’estan perdent grans autores i grans novel·les. Mentrestant, les dones, i les dones joves sobretot, són les més lectores. I les que lligen amb menys prejudicis. Són elles també qui més omplin les xarxes amb les seues lectures i inquietuds i són qui estan portant al segle XXI l’obra de Jane Austen.
Jane Austen, que va voler parlar a les seues novel·les sobre les injustícies que rebien les dones quan no tenien una posició social alta, sobre la vida de les aparences i sobre la necessitat de trencar amb certes normes socials, és rellegida hui amb les preocupacions actuals. No podem dir que era revolucionària, tampoc es tracta d’això, però “per a una dona” del seu moment, el que les seues obres aconsegueixen és que des d’un espai íntim ens parla de sentiments, passions i problemes socials que encara ressonen dos-cents anys després.
