Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Periodisme necessari

Reproduïm íntegrament el discurs que el periodista de la 'Directa', Jesús Rodríguez, va pronunciar el passat dijous 14 de febrer amb motiu del lliurament del premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Mitjans de Comunicació, atorgat al reportatge "La guerra bruta de l'aigua", que destapava la utilització "d'espies" al moviment per la remunicipalització de l'aigua, Aigua és Vida, per part de la companyia Aigües de Barcelona

/ Pepe Herrero

Sóc Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, coautor amb Víctor Yustres, Pablo Bonat, Sònia Calvó, Victor Serri, Pau Fabregat i Joan Manel Pérez del reportatge “La guerra bruta de l’aigua“. M’acompanyen Míriam Planas i Quim Pérez, membres de l’entitat Aigua és Vida, que lluita incansablement des de fa anys per la remunicipalització del servei de subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Des de la Directa volem agrair al jurat dels Premis Ciutat de Barcelona aquest reconeixement a la nostra tasca professional. Per a qui no ens conegui volem explicar-vos que la nostra essència és cooperativa i autogestionada, amb un finançament basat en les subscripcions, deslligant-nos al màxim d’institucions públiques i grans empreses. Només així podem conservar la credibilitat i garantir la independència informativa que ens permet fer investigacions com “La guerra bruta de l’aigua”. La publicitat multimilionària o els continguts patrocinats que la companyia Aigües de Barcelona (Agbar) insereix en la majoria de mitjans de comunicació coarta qualsevol tasca de control periodístic de les seves activitats empresarials, una tasca necessària atenent que ostenten l’aixeta del subministrament d’un bé fonamental com l’aigua.

Mentre una companyia com Agbar ingressi 36 milions d’euros anuals i en la seva publicitat s’afirmi que treballa “per millorar la qualitat de vida de les persones”: seguirà sent necessari el periodisme.

Mentre tot un Govern, la presidenta d’un Parlament i els representants d’entitats com Òmnium o l’ANC siguin a la presó o a l’exili i alguns partits polítics pretenguin pervertir el llenguatge i fer-nos dir “polítics presos” en comptes de “presos polítics”: seguirà sent necessari el periodisme.

Mentre des de les administracions públiques s’executin doloroses retallades en la sanitat pública i se’ns faci creure que es tracta de simples ajustos pressupostaris: seguirà sent necessari el periodisme.

Mentre un venedor ambulant pateixi la fractura d’un turmell per un cop de porra d’un agent de la Guàrdia Urbana i la versió oficial digui que es va entrebancar: seguirà sent necessari el periodisme.

Mentre un jutge sentenciï que una dona víctima de violació “anava provocant” o un arquebisbe asseguri que uns abusos sexuals “no van ser tan greus”: seguirà sent necessari el periodisme.

L’amic i periodista Xavier Vinader, qui Josep Bou, actual candidat a l’alcaldia de Barcelona pel Partit Popular, va qualificar de delinqüent, és el nostre mestre i referent. Treballem dia a dia per promoure un periodisme, que tal com ell deia, sigui fiscalitzador i molest per als poderosos i no esdevingui un altaveu propagandístic al seu servei. Equip, mètode, vocació i consciència crítica. Gràcies Xavier. Seguim!

Articles relacionats