La plataforma Zeroport i altres organitzacions socials ha convocat una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat el 20 de setembre. Ariadna Cotén, part de la plataforma, alerta de com el projecte impulsat pels governs del PSC i el PSOE impacta en el medi ambient i en les condicions de vida de la població catalana.
Ho analitzem en el reportatge central de la Directa del mes de setembre, i també intentem respondre com és possible que un bitllet d’avió sigui tan barat.
El 2021 ja vau convocar una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport. Han passat cinc anys i torneu a cridar la població a mobilitzar-se per mostrar l’oposició. Què ha canviat des d’aleshores?
“La decisió d’ampliar és una de les més importants del país, perquè marcarà el futur dels vint anys vinents de la gent que viu a Catalunya i el seu empobriment”
Aena fa els seus plans d’inversió cada cinc anys. Fa cinc anys es va voler incloure en el pla d’ampliació de l’aeroport de Barcelona el DORA, és a dir, en el Document de Regulació Aeroportuària. Finalment, l’ampliació no va acabar presentant-se per les pressions socials i polítiques. En el nou pla que s’ha d’aprovar a finals de setembre encara no sabem quin import exacte anirà per a l’ampliació, es parla de 3.200 milions enfront dels 1.700 milions de l’any 2021. Fa cinc anys l’Ajuntament de Barcelona, l’Estat i la Generalitat tenien governs de colors diferents i bipartits. Alguns eren contraris a l’ampliació. Ara, políticament està tot molt més blindat perquè tot està en mans del PSC i el PSOE, que estan a favor de l’ampliació. També és veritat que les circumstàncies han canviat. Fa cinc anys el canvi climàtic era una cosa que es veia, però no era tan present, ara ja ho vivim. Fa cinc anys Barcelona estava turistitzada, però no era tan exagerat com ara. Nosaltres pensem que realment la decisió d’ampliar o no ampliar l’aeroport és probablement una de les decisions de país més importants, perquè en marcarà el futur durant molts anys i també el de la gent que hi viu, ja que representaria un greu factor d’empobriment.
L’ampliació està més a prop o més lluny ara que fa cinc anys?
Estem igual o més lluny. L’any 2021 anaven a fer l’ampliació i ara s’han adonat que no la poden fer perquè no han complert les compensacions a què s’havien compromès fa més de vint anys per l’anterior ampliació. Si volen complir la normativa europea, no poden tocar espais naturals fins que no hagin fet les compensacions anteriors. I això no s’arregla en un any, ni en dos, ni en tres. És a dir, per molt que políticament es vagi dient que es farà l’ampliació hi ha molts impediments per fer-ho. Les circumstàncies climàtiques i socials faran que aquest projecte sigui inviable, perquè és evident que la societat catalana correria el risc de col·lapsar amb un projecte així.
Què diries a qui se n’ha anat de vacances i ha agafat un avió?
“Hi ha moltes alternatives de vacances o de temps lliure que passen per no haver de volar”
Tothom té dret a tenir vacances i ha de ser lliure a agafar els mitjans de transport que vulgui. De totes maneres, els diria que la pròxima vegada que agafin un vol es pensin una miqueta si realment els ha compensat. Que pensin el que emet el seu vol, l’impacte que tenen les seves vacances i la satisfacció que tot això els porta. Perquè hi ha moltes alternatives de vacances o de temps lliure que passen per no volar.
Si li haguessis d’explicar a aquesta persona quins són els impactes mediambientals de l’aviació, què li diries?
“El sistema ha afavorit que volar sigui fàcil, barat, atractiu i fins i tot una cosa de prestigi i desitjable”
Li diria que després dels creuers, volar és el segon mitjà de transport que emet més gasos amb efecte d’hivernacle. Com veiem, el canvi climàtic no és broma. Tenim unes temperatures desbocades i incendis per tota Europa. En cap cas, però, s’ha de culpabilitzar ningú, més aviat s’ha d’assenyalar el sistema que, amb moltes mesures, ha afavorit que volar sigui fàcil, barat, atractiu i fins i tot una cosa de prestigi i desitjable. És part del capitalisme: tenir vacances, volar i anar com més lluny millor és una part d’aquest sistema que ens obliga a consumir per sobre de totes les coses. A part del que emeten els avions, hi ha una qüestió de la qual la gent no és massa conscient. Quan l’avió aterra o s’enlaira, el seu impacte és molt gran. Els voltants dels aeroports estan greument contaminats, no només pel soroll, sinó també, entre d’altres, per les micropartícules. Per tant, no només són importants les emissions de CO₂ que genera l’aviació, que per descomptat ho són molt, sinó tots els impactes que té en la salut de les persones.
Quin impacte tenen les micropartícules que emeten els avions?
S’han fet estudis i se n’estan preparant de nous sobre l’impacte de les micropartícules que emeten els avions a l’aeroport de Barcelona. Cada vegada que aterren i sobretot quan s’enlairen els avions, que és quan necessiten més potència, les partícules de tot el voltant augmenten d’una forma bestial. Aquestes partícules són molt nocives, perquè entren al torrent sanguini i provoquen insuficiències cardíaques o càncers, entre altres malalties. A banda dels efectes directes en la població, és una despesa pública més que paguem totes i no les companyies aèries o el gestor aeroportuari Aena.
A banda dels problemes mediambientals, també hi ha conseqüències socioeconòmiques. Com afecta l’aviació a les nostres ciutats?
“L’ampliació continua insistint en el mateix model que tenim des de fa anys, que és el model basat en la turistificació que ens està empobrint”
L’aeroport de Barcelona és un aeroport eminentment turístic. Ho diu Aena, no ho diem nosaltres. A Espanya els principals aeroports turístics són Palma i Barcelona. El fet d’augmentar, doncs, de 55 a 80 milions de passatgers implicaria que arribessin més turistes. Per molt que ens diguin que aquest augment de passatgers serà per captar més negoci, no es pot discriminar qui vindrà. Per tant, si augmentes la capacitat en 25 milions de passatgers i l’aeroport és un aeroport turístic i de baix cost, doncs et vindran més turistes. L’ampliació continua insistint en el mateix model que tenim des de fa anys, que és el model basat en la turistització. Tothom sap què passa amb aquest model, que ens acaba empobrint. Per un costat, afecta directament l’habitatge i la gent que és expulsada dels seus barris. No només passa a Barcelona sinó que és un problema que s’està traslladant a tota l’àrea metropolitana i més enllà. Fa uns dies, a Mollet, m’explicaven que ja es nota l’augment del preu dels pisos, perquè la gent de Barcelona va cap allà i es crea un efecte rebot.
Per l’altre costat, un sistema econòmic basat en el turisme t’empobreix. Per què? Perquè els salaris són al voltant d’un 20% més baixos que la mitjana i es creen llocs de feina precaris, que no permeten cobrir les necessitats més bàsiques. No ho diem nosaltres, sinó estudis com l’Informe Fènix, fet per economistes allunyats de les idees radicals. La gent del sector cobra tan poc que el que cotitzen no dona ni per cobrir els serveis que gasten. Al final el que fem és incidir en un model que es basa en el turisme que empobreix a la majoria de la societat. El PIB per càpita és molt més baix a Catalunya que en altres comunitats autònomes que no es dediquen només al turisme. Això es veu, per exemple, comparant Catalunya i el País Basc. El PIB de Catalunya ha pujat, però el PIB per càpita ha baixat i al País Basc, més dedicat a la indústria, el PIB i PIB per càpita han pujat alhora. I és perquè aquí els sous són molt baixos, tenim un model que es basa a explotar la gent mentre s’enriqueixen les grans multinacionals del sector.
Aquesta situació que descrius és la que vivim amb 55 milions de persones que viatgen al Prat, però que passarà si s’amplia l’aeroport i n’arriben 80?
“Els dotze milions de turistes que vindran amb l’ampliació de l’aeroport no cabran en pisos turístics i es faran més hotels per acontentar el lobby hoteler”
Nosaltres hem calculat pel cap baix que això suposaria entre dotze i quinze milions de turistes que arribarien o sortirien de Barcelona. Això és una barbaritat i no s’entén ni lliga amb les declaracions que fa, per exemple, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, dient que vol treure els pisos turístics i vol pacificar el turisme. Quina credibilitat tenen si per un costat diuen que volen tancar els pisos turístics i per l’altre que portaran dotze milions més de turistes? I el que és més preocupant és que no hi ha cap planificació turística i l’ampliació de l’aeroport es vol fer per donar als grans capitals i empreses el que demanen. No hi ha res més. Probablement, aquests 12 milions no cabran en pisos turístics i faran més hotels per acontentar el lobby hoteler.
Més enllà del sector hoteler, a qui beneficia l’ampliació de l’aeroport i el model turístic?
“El que queda clar és que qui treballa en el sector turístic no es beneficia del model turístic”
El que queda clar és que als treballadors del sector turístic, no. Bàsicament, al gran capital: les grans multinacionals del sector turístic, les companyies aèries, totes les empreses que tenen interessos darrere dels pisos turístics, les empreses que hi ha darrere les noves residències d’estudiants de programes internacionals, tota la gent que organitza congressos, els grans fons d’inversió… També Aena, per descomptat, que és una empresa pública que en comptes de reinvertir els beneficis en qüestions com mitigar el canvi climàtic, el que fa és reinvertir-los en ampliar aeroports i continuar fent negoci. Aquests són els principals beneficiaris. Per tant, quan diuen que el turisme realment beneficia tota la societat i ens fa créixer i prosperar, estan mentint.
Hi ha qui es beneficia i qui permet aquest benefici, és a dir, els governs i les administracions locals. Per què hi ha aquesta connivència entre uns i altres?
“Vam rescatar companyies aèries, nosaltres vam rescatar cadenes hoteleres durant la Covid”
El turisme ha estat la gallina dels ous d’or durant molt temps a Catalunya, però també a Espanya, que ha viscut cinquanta anys i encara viu del sector. És la principal indústria del país, però ningú es planteja que és terriblement feble, com vam veure a la Covid. Quan hi ha maldades internacionals, la primera indústria que cau és el turisme i després l’hem de rescatar amb diners públics. Nosaltres vam rescatar companyies aèries i cadenes hoteleres durant la Covid. A banda, falta molta valentia per tornar a apostar per una industrialització del país a petita escala. No cal que siguin megaprojectes i esperar que vingui capital de fora a qui se sol donar terrenys a canvi de promeses de milers de llocs de feina i que sovint acabant marxant. Cal invertir en una industrialització real, en més serveis públics de qualitat, en la pagesia, en el sector de les cures, en restauració ecològica…
