Erasmus paramilitar per a agents de l’Estat espanyol. La marca lleidatana G.O.A. Tactical Industries entrena policies a l’Estat d’Israel, Polònia o el Perú per esquivar el marc legal espanyol i instruir-los en armament i tècniques que sobrepassen les funcions que tenen atribuïdes com a funcionaris públics. Ho expliquem en un reportatge d’investigació on també publiquem en exclusiva una llista del cos d’elit de la policia militar de Rio de Janeiro que demostra com aquesta unitat, denunciada per múltiples assassinats i vulneracions de drets humans, ha instruït agents dels Mossos d’Esquadra, entre d’altres. A més a més, revelem com un sindicat de la policia autonòmica promociona el negoci de la seguretat privada, per tancar el reportatge amb una peça sobre el fenomen de les guerres globals i el consegüent augment de la mobilitat d’exmembres de policies, exèrcits o guerrilles que reconvertits en soldats privats o corporatius per participar en conflictes armats. Un reportatge d’investigació de Nil Ribot i Blanca Todó.
A l’entrevista en profunditat, Sara Borrella conversa amb Mari Luz Esteban, autora de l’assaig El feminisme i les transformacions de la política. L’antropòloga i activista enfoca el feminisme com la muda de la pell des d’un sentir “múltiple, divers i contradictori”, sota la poderosa idea d’estar juntes. Miguel Lopez Mallach fotografia la trobada.
Carla Alsina Muro, sociòloga feminista, escriu una reivindicació de la importància tots els fronts, tant el d’avantguarda i conflicte obert com el de rereguarda i cures, en un context de revolta. I es pregunta si, durant aquesta tardor calenta de mobilitzacions, les dones han ocupat uns espais en la confrontació històricament associats als homes. La il·lustració és de Roser Pineda. A la secció ‘Pàgina Oberta’ hi trobem un article d’opinió del biòleg Gabriel Borràs Calvo, il·lustrat per Cafeina Prints, que adverteix sobre la supèrbia d’intentar controlar completament el curs dels rius. L’autor subratlla que, en un horitzó de canvi climàtic i d’increment de concentració de la pluja en forma de grans xàfecs, cal recordar una frase: “Vora el riu, no hi facis el niu”.
Al ‘Cruïlla’ s’exploren les possibilitats i els obstacles de la transformació d’empreses mercantils en cooperatives. Aquesta transformació de model ha sovintejat sobretot en contextos de lluites laborals i crisis econòmiques, però recentment es produeix també en casos de jubilacions o traspassos de negoci. Carles Masià i Pablo Bonat signen el reportatge.
A les pàgines d’informació internacional, s’aborden les pràctiques de control d’internet i les xarxes socials per dificultar les protestes ciutadanes a l’Àfrica subsahariana. Fernando Díaz Alpuente signa aquest article. I Berta Camprubí parla de l’assassinat de diverses lideresses comunitàries indígenes colombianes, en el punt de mira del crim organitzat perquè s’oposen a l’economia del narcotràfic. La periodista Joana Voisin Crusat, per la seva banda, adverteix de l’assumpció de l’agenda xenòfoba de la ultradreta i la normalització del seu discurs islamofòbic.
Obrim les pàgines culturals amb un reportatge de Marta Molas sobre la presència de l’art amb perspectiva de gènere en mons diversos, des de les xarxes socials fins a un espai institucional com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Anna Vilamú signa el relat ‘Un cafè descafeïnat’, il·lustrat per Poxpolo Gorria. Retrata els dubtes i qüestionaments d’una joventut ja no tan jove, formada per dur a terme una vocació però atrapada en un seguit de feines d’atenció al públic i salaris precaris. Finalment, les ressenyes de l’últim disc de Feliu Ventura, Convocatòria; del llibre Anarquistas y libertarias, de aquí y de ahora, de Carlos Taibo, i de l’obra de teatre Els fusells de la senyora Carrar, de Bertolt Brecht i interpretada per la Companyia Al Galliner. Les signen Elies Boscà, Josep Pimentel i David Palau respectivament.
Per la contraportada que tanca el número, Berta Camprubí entrevista Josina Machel, activista moçambiquesa per la defensa dels drets humans i per la dignitat de les dones. Machel busca maneres d’influir en les polítiques públiques que afecten les víctimes de la violència masclista. La fotografia és de Victor Serri.
