Els 32 camps de golf que hi ha en funcionament al País Valencià, especialment concentrats a les comarques d’Alacant, malbaraten gran quantitat de recursos hídrics i posen en perill la qualitat dels aqüífers. Paula Duran i Gemma Martínez analitzen amb dades i testimonis el seu impacte en els recursos hídrics. Aquest esport d’elit també s’utilitza com a cavall de Troia de les requalificacions urbanístiques. Fotos de Mathías Rodríguez i Andreu Esteban. Infografia de Paula Rodríguez.
Carme Valls, experta endocrinòloga, fa dècades que lluita i treballa per aplicar la perspectiva de gènere a l’hora d’estudiar i tractar la salut. Recentment ha publicat el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing). L’entrevista Aisha Seck i la fotografia de Sarai Rua.
‘La fotografia com a eina feminista en temps d’Instagram’ és el títol de l’article d’opinió de la periodista i fotògrafa especialitzada en gènere Judit Vela: “Encara que sigui sota el paraigua de la societat de l’espectacle, podem construir-nos una identitat digital que provi de trencar amb les exigències de les xarxes socials que la fan possible”. Il·lustració d’Eugènia Trallero. Tot seguit, ‘No hi ha dignitat si seguim oblidant els refugiats!’, un article de Joan Tamayo Sala. Segons l’advocat i membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, “el que no es pot fer és bastir el seu camí amb més murs i més reixes, ja siguin físiques o invisibles, com les de la indiferència i l’oblit”. Il·lustració d’Arnal Ballester.
A les aules de ràdio es treballen competències bàsiques d’expressió i lectoescriptura a través de la participació infantil, l’autonomia, la integració, la implicació comunitària i la normalització lingüística. ‘L’escola, en antena’, un reportatge de Guillem Martí.
Des del Caire, Marc Español ens explica que des de fa mesos s’ha activat un fort moviment de denúncia de l’assetjament i els abusos sexuals a Egipte, amb gran presència a les xarxes socials i amb litigis judicials que busquen batre la impunitat dels agressors. A continuació, Tomy Morales i Berta Camprubí parlen de les dones que recuperen autonomia davant la pandèmia. Diverses xarxes i organitzacions dels països de l’Amèrica Central s’estan reforçant per fer front a la manca de recursos mitjançant l’intercanvi de llavors o les olles comunitàries. Finalment, el periodista Nicolas Lupo Sonnabend analitza l’esquerda que ha obert Donald Trump al Partit Republicà. El partit afronta ara un procés de lluita interna des de l’oposició i sense cap control de les institucions federals després de l’assalt al Capitoli americà.
A la secció cultural, Eloi Latorre repassa la història d’El més petit de tots, un personatge ideat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937 i popularitzat per Lola Anglada. ‘Violeta’ és el títol del relat de Marta Grau il·lustrat per Isabel Couchoud. Finalment, les ressenyes culturals. Laura G. Ortensi sintetitza Paper, tinta i COVID-19, un recull de textos de Jordi Martí Font i dibuixos d’Amat Pellejà; Marta Pérez Santos punxa Compost your gender, el primer àlbum de Las Marikarmen, i Sergio D’Asensio comenta la nova sensació cinematogràfica europea, Los miserables, del director Ladj Ly.
Després de la revolta a Nicaragua l’any 2018, Lorna Espinoza es va voler involucrar políticament i es va sumar a un grup de dones feministes autoconvocades del Baix Llobregat. Denuncia l’autoritarisme del govern de Daniel Ortega. Preguntes de Mariana Cantero i foto de Victor Serri.
Suplement InfoXES
En aquest número en paper encartem un suplement de vuit pàgines amb les reflexions i les propostes de futur sorgides a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2020. Transcrivim un extracte de les xerrades de Christel Keller (Comissió feminista de Coop57), Marta Ill Raga (Sindicat de Llogateres), Alfons Pérez (Observatori del Deute en la Globalització), Ivan Miró (La Ciutat Invisible), Tariana Salazar (Cercle de Migracions, Coòpolis), Assumpta Barbens (Intersindical Alternativa de Catalunya) i David Soler (Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic). A la contraportada, Carme Giménez de la Xarxa d’Economia Solidària entrevista Marga Padilla, informàtica, constructora i difusora de programari lliure.
