El conflicte a Ucraïna ha posat en evidència la dependència energètica d’Europa i contribueix a encarir una matèria primera en mans de pocs països productors, entre ells, Rússia. Per una banda, les sancions anunciades a les firmes russes Gazprom, Rosneft o Novatek poden tenir un impacte directe en els interessos d’empreses europees i nord-americanes que ostenten grans paquets accionarials. Per l’altra banda, sota l’argument de la transició cap a energies més netes i per defugir la dependència europea, empreses energètiques es plantegen reprendre projectes relacionats amb el transport de gas considerats innecessaris fins fa poc, com el Midcat. Giuseppe Savino, Nacho Ibáñez, Jesús Rodríguez i Maties Lorente analitzen aquestes relacions de poder entre la UE i Rússia i l’aposta del sector per l’hidrogen com a alternativa en el reportatge en profunditat d’obertura de l’edició 546 de la Directa, el nou número de paper, disponible des d’aquest dilluns, 25 d’abril de 546.
A l’entrevista en profunditat de la secció Miralls, una conversa amb Deborah Ekoka, coneguda per la seva activitat dins del moviment afro, és cofundadora dels projectes d’espai cultural United Minds a la capital valenciana, Black Barcelona i Conciencia Afro a Madrid. Gemma Martínez firma l’entrevista, amb fotos a càrrec de Laura Escartí.
La secció “Impressions” s’obre amb l’article “De la Barcelona agropolitana a la granja polivalent”, d’Arnau Montserrat, que participa en el projecte Ruralitzem, en el qual assenyala que proveir una ciutat com Barcelona amb els aliments que necessita genera més emissions de diòxid de carboni que tots els cotxes que hi circulen. Per revertir-ho, cal crear un cinturó agrícola interconnectat que asseguri la producció de proximitat. L’article està il·lustrat per Amaia Moran. S’hi inclou un altre article d’opinió de l’historiador i filòleg Roger Prims, que reflexiona sobre la distribució de les ajudes de la UE a la “nova economia de la llengua” que, segons argumenta, evidencien el biaix a favor del castellà, la llengua imperial, per part de l’Estat espanyol, una situació que no és nova. En aquest cas, la il·lustració és d’Alejandro Robles.
En els últims anys, diferents iniciatives han recuperat la producció agroecològica a la serra metropolitana de Barcelona, amb efectes positius sobre els ecosistemes, els sistemes alimentaris i la prevenció d’incendis. A la secció d’alternatives “Cruïlla”, aquest reportatge Estel·la Marcos i Erik Hobbelink d, amb fotografies de Claudia Perini, Carlos Baglietto i Estel·la Marcos, mostra les diverses iniciatives pageses que tornen a arrelar a Collserola.
La secció “Roda el món” s’inicia amb un reportatge d’Ivet Eroles des d’Ella (Sri Lanka). L’illa del Pacífic celebra el seu any nou enmig d’una profunda crisi econòmica. Milers de persones que han acampat al parc Gale France Green de Colombo, demanen la dimissió del president i la fi de la corrupció. El progressista Gustavo Petro lidera les enquestes de cara a les eleccions presidencials a Colòmbia del mes de maig i es podria convertir en el primer president d’esquerres del país, l’únic de la regió que no ha tingut un president o un govern progressistes. Berta Camprubí des del Cauca analitza l’escenari en l’estat sud-americà. El bloc internacional A Egipte es tanca amb un article de Marc Español que analitza com el règim del general Al-Sisi a Egipte ha emprès una campanya per netejar la seva imatge i per convèncer els Estats Units i la Unió Europea d’una millora inexistent en matèria de drets humans.
A banda de ser escenari d’un dels films més famosos de la història, El cuirassat Potemkin, la realitat diversa d’Ucraïna va ser objectiu de la filmografia de grans cineastes forjats a l’URSS, com Aleksandr Dovjenko, Dziga Vertov i Sergej Paradjanov. Eloi Latorre, en aquest reportatge que obre la secció “Expressions”, traça un tràveling pels films més ucraïnesos d’aquests realitzadors. A més, el capítol cultural inclou un relat de Maria Ferotge, il·lustrat per Roser Pineda, i les ressenyes de novetats en novel·la gràfica, poesia i música, a càrrec d’Aïda Camprubí, Xavier Puig i Elies Boscà, respectivament.
Mariana Cantero ha conversat amb Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, col·lectiu que recupera el llegat històric del model educatiu català de principis del segle XX i treballa en la formació continuada del professorat per pensar com progressar col·lectivament. Aquesta conversa, amb fotografia d’Aitor Rodero, tanca l’edició 546 de la Directa.
