Ara costa de creure que el primer llibre que tracta la relació de les dones amb la música no fos editat a l’Estat espanyol fins al 1998. Així va ser, i la veritat és que des de llavors no hem progressat gaire en aquesta especialitat. La qüestió és que, passades dues dècades, el volum ha tornat a ser publicat, amb una nova introducció, una declaració d’intencions de l’editora posada al dia i algunes actualitzacions.
Música y mujeres té un subtítol prou eloqüent: “Género y poder”, ja que aquest volum col·lectiu està destinat a intentar aclarir
i denunciar la situació de submissió que la dona ha viscut des de sempre en aquest art, potser més flagrant que en altres disciplines artístiques. La musicòloga Marisa Manchado va centrar l’estudi en l’àrea que millor coneix, la de la música clàssica i contemporània. Potser hauria pogut aprofundir en el paper de la dona com a principal transmissora de la tradició oral, sobretot pel que fa a les cançons de bressol, que és una qüestió importantíssima que només apareix al volum de passada, de forma esbiaixada; un fet atribuïble, sens dubte, a una evident manca d’estudis sobre aquest tema, i més des d’una perspectiva feminista.
Sí, perquè no hem d’oblidar que aquest llibre està escrit des d’un punt de vista decididament feminista, una cosa impensable fins a les acaballes del segle XX en el camp de la història de la música i de la musicologia. I per això s’hi reivindica la funció de les compositores i intèrprets a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica, sobretot a partir del segle XIX, ja que pràcticament no queden documents anteriors que testifiquin la presència de la dona en les diferents tasques relacionades amb la creació musical.
Entre un seguit de col·laboracions més aviat irregular a causa del caràcter pioner de l’estudi, cal esmentar les que entren per primer cop en el dilema de l’existència o no d’un caràcter masculí o femení de la música en funció del sexe de qui la concep o l’executa, desmentint així una suposada neutralitat de tipus asexual. En acabar l’assaig, Manchado deixa intuir que s’ha avançat en aquest terreny.
