“El poble rus podrà distingir els autèntics patriotes de la xusma i els traïdors, i simplement els escopirà com si foren una mosca que ha entrat a la boca”. Amb aquestes paraules, el president de Rússia, Vladímir Putin, es va dirigir a la ciutadania el 16 de març, a través de la televisió pública. Des del 24 de febrer, dia d’inici de la invasió d’Ucraïna, més de 15.000 persones han estat detingudes a Rússia, entre les quals consten 172 menors, per mostrar el seu desacord amb la guerra. Les paraules guerra, invasió i atac són pràcticament inexistents als mitjans del país eslau, ja que han quedat prohibides i només es pot fer servir l’expressió “operació militar especial” i conceptes com “desnazificació” o desmilitarització d’Ucraïna. El Kremlin ha emmordassat el periodisme independent i ha tancat nombrosos mitjans de comunicació. Segons Amnistia Internacional, mitjans com TV Rain, l’emissora Echo de Moscou, Meduza (diari editat des de Letònia), informatius crítics com Mediazona, Republic o Sobesednil, entre molts d’altres, han patit la censura. Tampoc es pot accedir a portals d’investigació com Agentstvo o a portals comunitaris com Activatica, eines imprescindibles per a informar-se.
Segons la Sophia, ciutadana russa resident a Catalunya, hi ha tres tipus de persones: les que estan d’acord i creuen tot el que explica Putin, les que no ho creiem però callem per por i les persones molt valentes que estan sortint al carrer a protestar
Ara com ara, més de cent cinquanta periodistes han fugit del país. A Catalunya, la comunitat russa supera les 25.000 persones. Una d’elles és Sophia, professora d’anglés, i explica com fa dies que té molta ansietat pel conflicte. Li amoïna molt la censura i sobretot les persones que justifiquen aquesta “guerra”. Ella no vol donar el seu nom real perquè vol tornar al seu país: “Jo no em puc expressar lliurement, aquí puc dir que estic en contra de la guerra, però a Rússia és molt perillós”. Sophia detalla com s’ha instaurat una cultura de la por, però no només de la por, també de la bel·ligerància. “Moltes persones no volen la guerra; així i tot, no ho diuen per por a les represàlies. Hi ha tres tipus de persones: les que estan d’acord i creuen tot el que explica el govern, les que no ho creiem, però callem per por i les persones molt valentes que estan sortint al carrer a protestar”. Ara mateix a Rússia si et manifestes o difons informació pacifista pots enfrontar-te a quinze anys de presó.
Ela, fotògrafa i resident a Barcelona, mostra una notícia sobre com una artista de Sant Petersburg va ser detinguda arran d’una performance el 8 de març. Per Ela, la guerra és “inadmissible”, però coneix a moltes persones que la justifiquen, també explica que la propaganda està sent cabdal per a “rentar el cervell a la gent”. Zinaida Pshennikova, professora d’història contemporània, és d’Irkutsk, una de les ciutats més grans de Sibèria, a tocar del llac Baikal. Segons explica, “la propaganda institucional arriba abans a aquests racons de Rússia que les notícies independents” i reconeix que molts dels seus familiars donen suport a les accions de Putin. Així i tot, Zinaida es posiciona fermament contra la guerra i la majoria dels seus amics de Sant Petersburg i Moscou estan mobilitzant-se en contra de la invasió. “Molts dels meus amics s’estan manifestant i estan arriscant la seua llibertat, de fet alguns han hagut de deixar el país”. Ella també està molt conscienciada, és activista i col·labora amb Kultrab, marca de roba que ha impulsat el projecte “Helping to leave” per ajudar els residents d’Ucraïna a deixar el país.
Control de les xarxes socials i els portals comunitaris
L’organització OVD-Info és una plataforma que ajuda als activistes i persones represaliades a Rússia, fan cròniques diàries de la repressió i donen assistència legal a les persones que la pateixen. A la seua web es poden trobar els llistats de persones detingudes i en quina situació es troben. El 18 de març, a ciutats com Pskov (ben a prop de la frontera letona), líders de l’oposició i periodistes, van ser assetjats en els seus domicilis particulars. A Kazan –una ciutat situada 500 quilòmetres a l’est de Moscou i banyada pel riu Volga– va haver-hi registres a cases d’activistes i periodistes independents i també a la d’un professor de filosofia. Se’ls acusa de desordres públics, i el motiu principal va ser un missatge en un grup de Telegram, on l’usuari escrivia sobre la necessitat de “comprar megàfons i mitjans de resistència”. Casos com aquests són diaris a Rússia, ja que Putin té molts adeptes. El 18 de març, al portal “Mediazona”, ara censurat, publicaven que funcionaris de l’Estat estan promovent “bots” dins de Telegram per a fer llistes de persones que difonen notícies falses de la invasió militar: “El 9 de març, el govern de la regió de Kaliningrad va difondre un missatge sol·licitant els noms i els números de telèfon dels habitants que difonen informació inexacta”. Segons el mitjà i les autoritats locals, aquestes dades es recopilen “per a dur a terme activitats de verificació i prendre mesures apropiades”.
Sophia explica que va rebre un mail institucional on el Govern explicava que volia tancar Instagram perquè “resultava un perill pels drets humans de les persones russes”. Ara mateix, per ordre de l’organisme regulador de mitjans del país, Roskomnadzor, Facebook, Twitter i Instagram estan bloquejats. “Les persones no es creuen que hi ha una guerra a Ucraïna, al principi enviava fotos i notícies als meus familiars i molts negaven la guerra, diuen que són notícies falses”. Ela explica que hi ha una mentalitat nostàlgica de la Unió Soviètica i molta gent està vivint això com una operació de salvament del poble ucraïnés, que també és rus, per a ells. Segons Ela, les imatges ara ja no importen, han perdut valor, tothom pot dubtar d’elles, i tothom pot dir que és una notícia falsa. “Hi ha un estat mental a Rússia dels que estan d’acord amb aquesta guerra que no té a veure amb l’enteniment, és més radical, és una alineació amb la pàtria, amb el partit i amb Putin”.
Ela ens explica que fins i tot s’ha creat una pàgina anomenada “Papá, creu-me”, on es visibilitza missatges de persones que viuen a Ucraïna i expliquen als seus familiars que viuen a Rússia els atacs que s’estan succeint, però no els creuen
Ela té una de les seues amigues a Mariúpol, han estat en contacte, i li ha explicat com ha pogut fugir de la ciutat. Tot i tenir amics a Ucraïna, alguns familiars també neguen que hi haja una guerra. Ens detalla que fins i tot s’ha creat una pàgina anomenada “Papa, creu-me”, iniciativa que visibilitza missatges de persones que viuen a Ucraïna i expliquen als seus familiars que viuen a Rússia els atacs que s’estan succeint, però no els creuen. La Sophia avisa que Putin està al poder perquè té molts suports i només a les ciutats més grans hi ha una dissidència més clara. “A ciutats com Sant Petersburg o Moscou la majoria de gent és pacifista; no obstant això, Rússia és immensa, als pobles i ciutats provincianes no hi ha tanta obertura a l’exterior, allà sí que hi ha un discurs oficial”. Una altra forma de demanar la pau que també està en el punt de mira són les peticions, cartes obertes i declaracions contra la guerra. L’activista pro drets humans Lev Ponomarev va llençaruna petició a Change.org contra la guerra que ha sumat més d’un milió de signatures.
Ara mateix, a moltes ciutats del país, activistes i persones treballadores d’institucions culturals (teatres, cinemes, biblioteques) estan sent perseguides i acomiadades dels seus treballs. Zinaida explica que una de les excuses que estan utilitzant per detenir gent i multar-la és al·legar atemptats contra la salut pública per la pandèmia de la covid-19.
Perseguides a Rússia i assenyalades a la resta del món
Sophia ens alerta, a més, que durant la manifestació pacifista a Barcelona hi havia gent fent fotografies a les persones russes. La paranoia dels dobles agents i el control de la dissidència està arribant fins aquí. A més, la població russa a l’estranger està començant a patir casos de russofòbia. A Portugal hi ha bars amb cartells on s’avisa que “no serveixen a gent russa”. Sophia lamenta tota aquesta situació, però creu que la gent és més intel·ligent i no es convertirà en un fet generalitzat. Ela pateix la preocupació dels seus familiars a Rússia i explica que ella no ha tingut cap problema de moment. El que sí que s’està estenent són les sancions a la ciutadania russa a diversos països de la Unió Europea. De fet, un dels àmbits més afectats és l’educació, la Unió Europea ha aturat la cooperació amb Rússia en investigació i innovació i l’Associació d’Universitats Europees i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han fet una crida per suspendre les relacions institucionals amb els campus russos. Tot això comença a tenir impacte en l’alumnat i la docència.
