Repeteix amb insistència que ella no ha signat cap paper, que no ha venut mai res perquè, de fet, mai no ha tingut intenció de vendre. Només entrar a casa seva, treu els papers de l’herència i diu que li ha trucat “la noia aquesta que li han posat”, que té la seva tutela des de fa aproximadament quatre mesos, per dir-li que dijous no hi haurà desnonament, tot i que no li ha explicat perquè ni què passarà ara. Martí Cusó, membre del col·lectiu Resistim al Gòtic, li detalla que no tenen informació del nou llançament perquè el jutjat no ha enviat res, tot i que l’acta de suspensió de la setmana passada assegurava que s’executaria el dia 24 de març, quelcom que genera encara més indefensió i incertesa. Així i tot, Cusó insisteix que continuaran fent-li front sempre que ella vulgui.
Els seus nebots van vendre la meitat del pis a l’empresa Tu Mejor Hogar Spain SL, que va demanar una extinció de condomini, és a dir, que Amparo Martínez vengués la seva part o comprés l’altra
Amparo Martínez va néixer i ha viscut tota la seva vida en un petit pis del carrer d’Hostal d’en Sol, al barri Gòtic, propietat de la seva família. En morir els seus pares, va heretar la meitat de la propietat i un germà es va quedar l’altra meitat. Quan el familiar va morir, els nebots d’Amparo van vendre la seva part a una empresa, Tu Mejor Hogar Spain SL. Segons el col·lectiu Resistim al Gòtic, “una immobiliària especialitzada a demanar extincions de condomini”, una mesura a la qual es pot recórrer quan una de les parts propietàries -la immobiliària, en aquest cas- té la pretensió d’acabar amb una relació de copropietat.
En aquesta sol·licitud d’extinció de condomini, l’empresa Tu Mejor Hogar Spain SL demanava a la veïna o bé vendre la seva part o bé comprar la que estava en mans de la immobiliària, però Amparo Martínez no volia vendre i no podia comprar. Per aquesta raó, per via judicial, la totalitat del pis va anar a subhasta. Així és com va perdre la propietat, que va passar a mans d’un particular, l’inversor Albert van Adrichem, que, segons el col·lectiu, és “un habitual en subhastes i testaferro d’immobiliàries per les quals ha treballat”. La veïna va decidir impugnar la subhasta i no acceptar els diners. “Tot i que m’ofereixin diners, jo els hi he deixat clar una i mil vegades que no els vull, jo vull les meves quatre parets, ni una piscina, ni una mansió, ni diners. Aquestes quatre parets és el que va deixar la meva mare i és el que defensaré fins que em treguin a la força”.
Posteriorment, la jutgessa del cas va decidir fer una valoració d’incapacitat d’Amparo Martínez, quelcom que va dictaminar un metge forense, tot i que el seu professional sanitari d’atenció primària i l’assistenta dels serveis socials del barri haguessin fet un informe que posava en relleu que és autònoma i autosuficient malgrat que tingui una discapacitat. A partir de la declaració d’incapacitat, el seu patrimoni ha acabat sota tutelat per la Fundació Mare de Déu dels Desemparats, que ha decidit, sense preguntar-li prèviament, acceptar un ingrés de 100.000 euros al seu compte. Aquest fet ha provocat que es torni a dictar data de desnonament i li ha fet perdre la pensió contributiva de 500 euros que tenia, ja que aquesta és per a persones que no tenen ingressos. A més a més, aquest ingrés li impedeix accedir a cap mena de recurs públic en referència a l’habitatge, com són la mesa d’emergència o la borsa de lloguer públic.
La jutgessa del cas ha decidit ignorar la petició del Comitè de Drets Econòmics i Socials de l’ONU, que sol·licitava fa pocs dies a l’Estat mesures cautelars mentre no tingui un habitatge alternatiu
“Han venut la seva part del pis sense consentiment, l’han subhastat sense consentiment i han posat una persona que gestioni uns diners que ella no vol, també sense consentiment, negant-li qualsevol presa de decisió sobre la seva vida. Això és quelcom que nosaltres denunciarem”, expressa Martí Cusó. No han servit de res ni la discapacitat del 65%, ni una carta del Comitè de Drets Econòmics i Socials de l’ONU, que sol·licitava fa pocs dies mesures cautelars a l’Estat mentre no tingui un habitatge alternatiu. Tanmateix, la jutgessa del cas ha decidit ignorar la petició.
Sobre el terreny, la comitiva judicial va valorar l’estat d’Amparo Martínez i va decidir atorgar-li un ajornament de deu dies per entregar les claus de casa seva, pròrroga que finalitza avui, 23 de març. “Com vols que doni les claus de casa meva? Jo li dono les claus a qualsevol que necessiti quedar-s’hi, no a aquesta gent. Que vinguin tots els que vulguin, jo no penso moure’m d’aquí”, diu l’afectada, que no compren una altra realitat que no sigui la de quedar-se a casa seva.
Als seus 74 anys, és una dona molt arrelada al teixit del Gòtic: “No m’he mogut mai del barri, cuidava aquí dels meus pares, que van morir a casa”. “Et coneix tothom, Amparo”, li respon Cusó. “Els dijous aprenc a llegir i a escriure al centre cívic, amb el Fèlix, el meu professor, i els dilluns, amb ells”, explica mentre assenyala l’activista veïnal. “Quan sàpigues a quina hora és el desnonament del Yassin avisa’ns, Martí, recorda’t”, comenta fent al·lusió a un desnonament al qual Resistim al Gòtic s’enfronta aquest dijous.
“No ho saps prou bé, Martí, el que era tot això fa molts anys”. Amparo Martínez ho té clar, davant el pròxim desnonament, només té una estratègia: resistir. És conscient que tindrà al veïnat del barri amb ella i expressa: “Em posaré la primera al carrer amb el Martí, la Mariona, la Rosa, els del centre cívic la gent del barri. Es formarà la de cal Déu”. Actualment, la veïna es troba a l’espera d’una data de desnonament, però la jutgessa demana que sigui oberta. Des de Resistim al Gòtic consideren que en el procés s’han vulnerat repetidament els seus drets i assenyalen la magistrada del cas com a responsable de la situació. És per això que anuncien que presentaran una querella contra ella per prevaricació, per haver fet cas omís de la petició de l’ONU.
