El cas Olzinelles ha esdevingut una de les causes més llargues relacionades amb el moviment per l’habitatge a Catalunya. Han passat més de sis anys dels fets que motiven la causa contra dos activistes i el judici s’ha suspès ja cinc vegades, l’última el 6 de juny de 2026 perquè tres dels quatre mossos d’esquadra citats a declarar no es van presentar. La nova vista oral se celebra aquest dijous 5 de novembre, quan falti menys d’una setmana per la vaga general que situa el dret a l’habitatge com una de les reivindicacions principals.
Les dues persones encausades s’enfronten a una petició de presó de sis anys cadascuna pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat arran d’uns fets que es remunten al 22 de febrer de 2020. Aquell dia, el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) i l’Escola Popular de Sants van convocar una mobilització per fer públic que a l’edifici del número 105 del carrer Olzinelles s’allotjaven quatre famílies amb quatre menors d’edat que no tenien cap alternativa habitacional. Els Mossos d’Esquadra van executar el desnonament aquella mateixa nit i dos activistes van ser encausats.
Anna Varela, membre del grup de suport Olzinelles Absolució, denuncia que la dilació del procediment “forma part de la repressió i que, a part de jugar amb la por, busca desactivar i desmobilitzar”
Anna Varela, membre del grup de suport Olzinelles Absolució, denuncia que la dilació del procediment judicial “també forma part de la repressió, és el que es coneix com a ‘pena de banqueta’ i, a part de jugar amb la por, busca desactivar i desmobilitzar”. Però defensa que “la millor manera de respondre a la repressió és amb més lluita i organització” i que la creació de grups de suport és important per garantir la lluita del moviment per l’habitatge.
Contradiccions entre fiscalia i minuta policial
El 22 de febrer de 2020, quan un grup de persones, inclosos infants, es concentraven davant l’edifici, van arribar quatre furgonetes de la unitat d’antiavalots de Mossos d’Esquadra ARRO i quatre de la BRIMO. Tal com va quedar enregistrat amb vídeo, abans de l’actuació policial, un agent va advertir les manifestants que es tractava d’una “concentració il·legal” i que qui no marxés voluntàriament seria sancionat. Es van produir càrregues i el grup de suport Olzinelles Absolució denuncia que alguns agents van llançar “amenaces verbals” i van “trencar material de la rua fet per les criatures de l’Escola Popular”.
En canvi, Fiscalia subratlla que els efectius policials van baixar de les furgonetes, entre llançaments de pedres, runa i ampolles, i que un dels acusats “va alçar, amb ajuda d’una altra persona no identificada, una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents”. Seguidament, afegeix, que no ho va aconseguir gràcies a la intervenció d’un altre policia. Pel que fa a l’altre acusat, se li atribueix el llançament d’una ampolla de vidre contra el dispositiu policial.
La defensa ha aportat un vídeo a la causa on, segons l’advocada, es veu com el policia en el moment de les càrregues agafa la taula i l’aparta del mig
L’advocada Norma Pedemonte, de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària, subratlla que la descripció de fiscalia es contradiu amb la minuta policial on es refereix una taula i no una porta. El que hi havia al carrer en el moment que es va desplegar el dispositiu policial era una taula on els col·lectius convocants havien preparat un berenar, amb begudes i menjar. La defensa ha aportat un vídeo a la causa on, segons Pedemonte, es veu com el policia en el moment de les càrregues agafa la taula i l’aparta del mig. En relació amb el segon acusat, afegeix que en les imatges aportades no s’aprecia cap llançament d’ampolla.
Sense ordre judicial, els Mossos van tirar la porta de l’edifici a terra i van fer fora la gent que hi havia a l’interior. El Grup d’Habitatge de Sants assegura que feia dos dies que hi vivien les famílies, però Mossos, en la minuta policial, van fer constar que havien rebut un avís d’una ocupació “feia poca estona” perquè havia saltat una alarma. L’actuació policial és el que es coneix com un desnonament exprés, i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu.
Dilació del procediment
L’última suspensió va ser el 6 de juny de 2026 per la incompareixença de tres mossos citats a declarar. L’any anterior, el 30 de gener de 2025, es va suspendre per “indefensió”. En un primer moment, els dos encausats havien estat acusats de desordres públics, però quan va finalitzar la instrucció, l’acusació va passar a ser de desordres agreujats i atemptat contra l’autoritat. Per aquesta raó, el jutge va instar el ministeri fiscal a aclarir-ho. Sorprenentment, el judici ja s’havia suspès a sala un any abans, el 29 de febrer del 2024, per avaluar aquesta indefensió, i el tribunal, aleshores, va considerar que el judici havia de tornar-se a convocar.
Més tard, la data de judici fixada pel 18 de novembre del 2024 es va suspendre perquè una de les advocades tenia un altre procediment. Anteriorment, ja s’havia suspès en dues ocasions: la primera, el 24 de gener de 2023 perquè no havien citat un dels acusats, i el 4 de juliol del mateix any, perquè una advocada estava de baixa.
Mordassa i danys
Les conseqüències de l’operació policial del febrer de 2020 no acaben aquí. Una cinquantena de persones van ser sancionades amb la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Alhora, es va obrir una altra causa contra tretze persones que eren dins l’edifici, a les quals acusen per danys i demanen pena multa, de divuit mesos a dotze euros per dia, i 4.800 euros en concepte de responsabilitat civil. El mes de juny es va remetre la causa al jutjat penal perquè assenyali dia i hora del judici.
Una cinquantena de persones van ser sancionades amb la llei de Seguretat Ciutadana i també es va obrir una altra causa contra tretze persones que eren dins l’edifici
El grup de suport Olzinelles Absolució ha convocat aquest dijous 5 de novembre una concentració a les nou del matí davant l’Audiència de Barcelona. S’han previst també parlaments a l’exterior, amb la participació de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), el Grup d’Habitatge de Sants, el Grup de suport Parlament 1-3, Tardor Absolució, Espai Comunitari El Refugi, Àgora Juan Andrés Benítez, La Capçalera, Escola Pública i Sindicat de Barri del Poble-sec.
