Les previsions s’han fet realitat i el Partit Demòcrata ha recuperat, en aquestes eleccions crucials de mig mandat, la Cambra de Representants i el Senat. Tot i que el recompte encara no s’ha acabat ja es pot parlar d’una gran derrota de Donald Trump i el Partit Republicà.
En aquestes eleccions s’escollia la Cambra de Representants al complet (435 escons) i el Senat de manera parcial (35 escons; és a dir, un terç). Fins ara, els republicans tenien una majoria de 53 a 47 al Senat i un petit avantatge a la Cambra de Representants. Al Senat, el Partit Demòcrata ha tret set escons als republicans, més dels quatre escons necessaris per prendre el control de la cambra. El mandat dels senadors i senadores és de sis anys.
El triomf dels demòcrates a les dues cambres comporta el bloqueig de l’agenda legislativa de Trump
El triomf dels blaus a les dues cambres comporta el bloqueig de l’agenda legislativa de Trump, li treu el poder sobre el poder judicial federal i obre la porta que l’actual president pugui ser investigat. També s’obre la possibilitat de posar en marxa un impeachment, és a dir, una recusació del president.
En unes primeres declaracions a la cadena Fox, el mandatari ha reconegut el paper que ha jugat la guerra de l’Iran en el resultat electoral, ha reconegut “la bona feina” dels demòcrates i ha assegurat que no veu la derrota com “una cosa personal”, desvinculant-se’n.
Trump ha reconegut el paper que ha jugat la guerra de l’Iran en el resultat electoral, ha reconegut “la bona feina” dels demòcrates
Qui també ha reaccionat ha estat el president del Parlament iranià, Mohammed Ghalibaf, que a la xarxa social X ha escrit: “Consciència o el cost de vida, els nord-americans van dir NO A LA GUERRA, i donen suport a aquest missatge”.
A més de la guerra de l’Iran, a Trump també li ha passat factura la mala gestió de l’economia i la pujada del preu dels carburants, lligada a la guerra iniciada el febrer d’aquest any contra el règim iranià.
Els demòcrates es fan amb feus republicans com Texas o Kansas
Una de les grans fites de la cita electoral s’ha donat a Texas, on el demòcrata James Talarico s’ha imposat al rival republicà Ken Paxton. Talarico, amb una profunda fe cristiana, és una de les figures emergents del Partit Demòcrata que podria anar adquirint més protagonisme en els propers anys.
Des del 1988 no s’hi escollia un senador demòcrata. Precisament ha estat a Texas on el magnat Elon Musk ha invertit més diners a la campanya republicana. Dels gairebé 500 milions de dòlars que ha destinat al Partit Republicà, la meitat els ha assignat a aquest estat, on hi ha la seu de les seves tres empreses més importants. L’home més ric del món va sortir fugint de Silicon Valley, a Califòrnia, per motius empresarials i polítics.
A Texas, Elon Musk ha destinat la meitat dels 500 milions de dòlars que ha invertit en el Partit Republicà
Altres feus tradicionalment republicans com Kansas, Iowa, Ohio, Carolina del Nord o Carolina del Sud també han sucumbit als blaus. En dos estats clau, com Minnesota i Michigan, encara s’està procedint al recompte. Precisament en aquest darrer estat també s’ha donat un triomf històric i finalment el demòcrata Abdul El Sayed ha sortit elegit davant del republicà Mike Rogers. Es tracta del primer senador musulmà. La campanya contra ell ha tingut la islamofòbia com a eix i se l’ha tractat de vincular amb l’extremisme islàmic a través de mentides difoses a les xarxes socials i als mítings de campanya. En el seu discurs des de Detroit, El Sayed, s’ha referit a JD Vance com a “habibi”, ha tingut paraules per a Palestina i també contra la guerra de l’Iran. “Ho hem aconseguit”, ha dit davant una multitud que l’aclamava. Així mateix, a Kansas, amb el 51,3% dels vots, el pastor metodista Adam Hamilton s’ha imposat en un estat que no veia un senador demòcrata des del 1932.
Durant el primer mandat de Trump el Partit Demòcrata va guanyar de manera aclaparadora les eleccions de mig mandat i es va fer amb la Cambra de Representants
Durant el primer mandat de Trump (2017-2021), el Partit Demòcrata també va guanyar de manera aclaparadora les eleccions de mig mandat i es va fer amb la Cambra de Representants, però no amb el Senat. Això va permetre iniciar una sèrie d’investigacions contra el president relacionades amb la seva fortuna personal i els conflictes d’interessos i va propiciar un intent d’impeachment.
