Cinquanta anys de lluita han permès conquerir drets que durant massa temps resultaven inimaginables. Amb la mirada posada en el passat, però també en un futur incert davant l’auge de l’extrema dreta, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) commemora mig segle de trajectòria amb l’exposició “Estima com vulguis”, a la Model de Barcelona. “Va ser un dels primers eslògans del FAGC”, explica Jordi Muñoz, coordinador de la mostra. “Aquesta és la primera genealogia visual del FAGC”, afegeix Eugeni Rodríguez, portaveu de l’entitat. És una narració, com deia Maria-Mercè Marçal, “per boca de ferida”. Travessada la repressió i el dolor, però també per l’alegria transgressora i l’amor.
“No és aleatori que l’exposició s’hagi inaugurat a l’Espai Memorial de la Model”, assenyala Jordi Muñoz, coordinador de l’exposició
“Abans un fill mort que maricón”. “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”. “Ser gai no és cap delicte”. “Cap agressió sense resposta”. “Trenquem la norma”. “Que no et reprimeixin el desig”. Són només alguns dels eslògans que encapçalen els vint plafons que conformen l’exposició, organitzats cronològicament al voltant dels fets més representatius de la història del FAGC. “No és aleatori que l’exposició s’hagi inaugurat a l’Espai Memorial de la Model”, assenyala Muñoz. L’antiga presó va ser un dels epicentres de la repressió franquista contra les persones LGTBIQ+, on especialment homes gais i dones trans van patir empresonaments, maltractaments i agressions sexuals. “És una manera de reivindicar aquesta memòria i visibilitzar els espais on es va reprimir l’homosexualitat”, explica el coordinador.
El recorregut comença el 1969, a Nova York. La revolta d’Stonewall esdevé un punt d’inflexió. L’espurna d’aquestes primeres grans mobilitzacions pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ s’estén arreu del món. Poc després, arriba a una Catalunya en què “la persecució i repressió contra gais, lesbianes i transsexuals era sistemàtica”. La Llei de perillositat i rehabilitació social, aprovada l’any 1970 en substitució de la llei “de vagos y maleantes”, penava amb presó els “actes d’homosexualitat”. En aquest context, l’activisme comença a organitzar-se clandestinament. A finals de 1975, poc després de la mort de Franco, es funda el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). El 26 de juny de 1977, encara des de la clandestinitat, l’organització va convocar la primera manifestació per l’alliberament LGTBIQ+ de l’Estat espanyol. Entorn d’unes cinc mil persones van recórrer la Rambla de Barcelona per exigir la derogació de la llei i l’amnistia de les persones represaliades. La marxa no autoritzada va representar un punt d’inflexió. El FAGC no va ser legalitzat fins a l’any 1980.
El 26 de juny de 1977, encara des de la clandestinitat, el FAGC va convocar la primera manifestació per l’alliberament LGTBIQ+ de l’Estat espanyol
La despenalització de l’homosexualitat tampoc no va posar fi a les violències contra el col·lectiu. L’exposició dedica un denunciar l’assassinat de Sònia Rescalvo, dona trans assassinada a mans d’un grup de joves neonazis la matinada del 6 d’octubre de 1991, a la glorieta dels músics del parc de la Ciutadella de Barcelona.“Va ser el primer delicte d’odi a arribar a la justícia amb l’acusació particular del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i la Coordinadora Gai-Lesbiana, amb María José Varela com a advocada”, destaca Muñoz. “El hallazgo de diferencias en el cerebro de los homosexuales reabre una eterna polémica”, publicava El País el 1991. “La homosexualidad puede ser una herencia materna” i “Un gen heredado de la madre predispone a determinados hombres a la homosexualidad” titulaven respectivament El Periódico i La Vanguardia dos anys després. A través de retalls de premsa, la mostra també recupera alguns dels “esperpents pseudocientífics” que contribuïen a perpetuar l’estigma i la patologització de l’homosexualitat.
Les violències que denuncia , però, no són només cosa del passat. Juan Andrés Benítez va morir el 2013 durant una detenció dels Mossos d’Esquadra al Raval de Barcelona. Alan Montoliu, un jove trans de disset anys, es va suïcidar el 2015, després d’anys patint assetjament escolar. Samuel Luiz, la matinada del 3 de juliol de 2021, a la Corunya, va ser assassinat a cops i entre crits de “maricón de mierda”. “Las imágenes de los Mossos matando a Juan Andrés no se olvidarán jamás”. “Mi hijo no se ha suicidado porque sí, ha sido víctima de un crimen social”. “Lo que pasó con Samuel fue una cacería brutal e inhumana”. Són les paraules d’un amic de Juan Andrés Benítez, publicades a Catalunya Plural; de la mare d’Alan Montoliu, a El Mundo, i d’Olga Serrano, fiscal de l’Audiència Provincial de la Corunya, durant el judici als acusats de l’assassinat de Samuel Luiz. Tres testimonis que recull l’exposició per homenatjar unes morts “que, com tants altres crims d’odi, mai no haurien d’haver succeït”. Des de l’1 de gener, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia ha registrat 246 incidències a Catalunya. El seu president, Eugeni Rodríguez, alerta que “el feixisme ha sortit de les clavegueres” i insisteix en la necessitat de fer-hi front “per poder viure en llibertat i poder estimar com vulguem”.
Des de l’1 de gener, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia ha registrat 246 incidències a Catalunya. Eugeni Rodríguez (FAGC) alerta que “el feixisme ha sortit de les clavegueres”
La història del FAGC és també una història de vincles. “Hem volgut mostrar a l’exposició l’enxarxament de lluites i la complicitat amb altres moviments”, explica Jordi Muñoz, que celebra les aliances amb el moviment feminista, l’antimilitarista, l’estudiantil o el veïnal. Aquest esperit de generositat i col·laboració també ha estat fonamental en l’elaboració de la mostra, que compta amb la cessió desinteressada d’obres d’artistes com Colita, Toni Catany, Sebas Martín o Meritxell Garriga, i amb l’assessorament literari de Sebastià Portell.
Cinquanta anys després, les consignes del FAGC continuen presents als carrers. A la manifestació del 28 de juny d’enguany, Muñoz va fotografiar joves que sostenien cartells amb el lema “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”, recuperat de les primeres mobilitzacions del moviment. “Que gent jove agafi aquest eslògan de fa cinquanta anys i se’l faci seu significa que el relleu, la torxa i l’herència es transmeten”, subratlla. També explica com un noi trans, després de la visita, un noi trans li va agrair l’exposició per haver-lo ajudat a conèixer i entendre “la nostra història i d’on venim”. “Això em posa la pell de gallina”, admet Muñoz.
A la manifestació del 28 de juny d’enguany, Muñoz va fotografiar joves que sostenien cartells amb el lema històric “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”
Concebuda com una mostra itinerant i amb la voluntat de també donar a conèixer els 50 anys d’història del FAGC més enllà del mateix col·lectiu LGTBIQ+, l’exposició ja ha despertat l’interès d’espais de Girona, Tarragona i Lleida. Fins al 29 de novembre, es pot visitar La Model per fer aquest exercici de memòria col·lectiva, que ens recorda la força de l’organització col·lectiva per conquerir drets i transformar la societat.
