columna
La ràbia
La societat està en flames. Ho està perquè hi ha qui s'ha encarregat que així siga: atur estructural, desigualtats, dissolució dels lligams de la comunitat,...
Vent
Lo vent, a casa meua, és un estadant prou habitual. Un habitant que segons d'on bufa adopta nom i gènere per tal de ser conegut i reconegut....
Que ve el llop!
Sortíem a primera hora del matí perquè en Nika em volia ensenyar una ermita i uns llacs i l'excursió seria llarga. Érem en un racó del Caucas...
Infraestructures i feminisme
Aquesta setmana en què encara tenim al cap i al cos aquest 8-M tan singular, aprofit per treure al cas una qüestió poc analitzada i que, des...
Un punt
Mires un full en blanc o una paret sense cap escletxa en la qual fer presa, no diuen res, només callen en un silenci que...
Moment clau
Estam vivint uns moments difícils de gestionar a tots els àmbits: emocional, polític, econòmic, social, laboral... En definitiva, un moment vital difícil que ens posa...
La vida també és el que passa ací dins
Mentre esperem el torn de ser atesos al servei de Sanitat Marítima, un dels hòmens parla de la jubilació. Ha estat a Seychelles, a Angola,...
Calendari de la fi del món
No sé si tot és terriblement continuista o terriblement disruptiu. Vivim en un garbuix de tedi i excepcionalitat, i així és molt difícil escollir l'estratègia,...
L'hivern a la pell
És hivern i els arbres i les plantes esperen pacients el moment de tornar a brotar, tota la muntanya semblaria estar en pausa sota la...
És culpa nostra
"En [...] és un pescador de Sant Carles de la Ràpita. L'amor i la dedicació que hi posa fa que les matinades no siguin dures...
L'esquer del desig
Des de ben petita m'ha sublevat la mania de veure la vida com una complicació. No entenia els grans quan, si estàvem parlant d'un bon...
Literatura o barbàrie
Escriure el que es pensa, pensar el que se sent, sentir el que es viu. La vida seria possible sense literatura? No, almenys des del...
Viure a pagès
Un veí que viu a la muntanya em va explicar que, no gaire lluny de casa seva, un home cansat de la vida urbana i...
Àrea de confort
Els vells diuen que hi ha temps per a tot, als que encara creixem (al llarg o a l'ample) no ens ho sembla tant, sempre...
Maleïda distància social
"Soy utópico, porque la utopía es real, no tiene nada que ver con la quimera" Julio Anguita Tercera columna confinada i de proximitat. Setmana a setmana,...
Comencen els nervis
Aquestes setmanes, la presidenta Armengol ha rebut diverses cartes amb propostes o demandes per abordar la sortida de la crisi sanitària. De les que tenguem...
El sabor de saber-se fora
Amargs, com les espines dels margallons, són els vostres somriures, i més àcids i fètids que el fem podrit dels conills engabiats. Més coents que...
El març que no oblidarem mai
Abans de començar aquest article llegia el darrer que vaig escriure tot just fa un mes: El març marceja. Aquell 2 de març, amb una primavera intensa...
Al núvol
El dubte és: Baix, dins, o fora. Si baix, arrecerat. Si dins, cot, aclotat, encauat. I si fora, perplex, renegat, assilvestrat. (Gràcies, Marta...) Si després...
Ara que semblava que tot podria anar bé
Voldria haver parlat d'altra cosa. De com esperàvem la primavera i amb ella el temps de moure ramats, dels dies nous que anunciarà la vinguda de...
El març marceja
L'altre dia, un home que treballa al Viver Forestal de Menut amb qui conversàvem vers aquesta primavera precipitada, va fer servir aquest refrany del març...
Dietaris
La factura del pòsit de pescadors és de 1939 i ni la tinta ha perdut color ni el blanc del paper ha avançat massa en...