Relat literari
Colostomia
Tota la vida buscant un sentit, tota la vida per a arribar fins aquí: una habitació sense finestres que dona a la mar. Tota la...
La pols
El propietari, la velleta i el cotxe dibuixen un triangle isòsceles. Sempre hi ha un costat més curt, també més precari, que els altres dos....
A la boca, foc
M’estiro cap per avall, i tanco els ulls. Som unxs quantxs estiradxs a terra i ens rodeja un consentiment irresistiblement sexy
Les veus del foc i de les pedres
En un lateral de la manifestació, t’he enganxat picant amb el martell de la meva caixa d’eines contra el terra de la vorera, darrere d’un...
En alguna cantonada, algú
A Joan Brossa Un mantell ocre inunda la ciutat de capvespre i esculpeix capricis d’ombra en façanes i terrats, suggeriments de perspectives esbiaixades, siluetes desafiadores,...
I la vergonya, per quan?
“La vergonya és una porta oberta al desig.” Fa uns anys, una terapeuta em va dir aquesta frase i la duc en ressonància. “Una porta...
Relats foscos
La casa de la senyora Dolors “Però quina bogeria és aquesta?”, va pensar la senyora Dolors quan va sentir gemecs i cops a les golfes....
Els ocells negres
S'omplen la boca de fang. S’omplen la boca de fang, que s’asseca a la boca. S’omplen la boca de fang, un fang nauseabund que s’esquerda...
Un cafè descafeïnat
–De vegades em comença a preocupar una mica menys el tema de trobar feina. Ja començo a tenir assumit que no tindré un futur igual...
La llibertat i altres exilis
L’any 1942, Aulus-les-Bains, una població francesa fronterera amb el Pallars Sobirà, va rebre 587 persones jueves al centre de confinament; se sumaven a les que...
Encara no, 'joder'!
“Si creus que això s’acaba, sigues qui vols ser. Treu-te el sol de la butxaca i posa-te’l a la pell” Sau Ens veus de...
El temps que no hem viscut
Has anat a la consulta sola perquè ja et trobes millor i fins i tot treballes. No hi ha cap motiu per haver-hi d’anar acompanyada,...
Clavar la bandera
El vaig matar per moltes raons. Us les contaré totes en dues o tres o quatre pàgines, però m’heu de creure quan us dic que...
Sobre un home que es va construir un castell
Totes les paraules que se’n puguin escriure mai, seran poques i no diran suficient
Quaranta escuts
Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem...