relat
La nit d’Edgar Moràvia
Javier Gil JaimeSón més de les dotze, mira l’hora al rellotge que li va regalar l’empresa pel seu cinquantè aniversari, Rolex. Pla detall del rellotge. Tic-tac, tic-tac,...
Arruix, voltor!
Maria FerotgeLa marca Barcelona contrastava amb l’estat de les cases construïdes clandestinament feia seixanta anys, amb uns materials que, en comptes de sostenir, es desfeien amb...
Celebrar la teva mort
Bea RamosCom si res, ens vas demanar muntar una festa per celebrar la teva mort. Celebrar la teva mort, malparida, sense tu
Un buit on poder triar
Núria RomayAquest pis és l’escenografia d’una etapa on he defensat l’autonomia i la soledat com mitjans de reconstrucció, el valor de les esquerdes, la bellesa d’una...
El monstre a dins
Marta GrauLa gent? La gent només té enveja. La gent no té disciplina, es queixen de tot i no fan res. Són golafres, només. Cauen en...
Si pintara el color dels teus ulls, serien de color ambre, com allò que flota al mar
Marta SantacatalinaTé unes pestanyes que semblen arpellar el futur. Això de què no n’hi ha futur, a les seues pestanyes, no els importa. Perquè mira amb...
Marcir-se
Sílvia AlberichTenia la pell llisa i delicada. Això era abans de les cremades. No ho vaig poder suportar. La vaig mutilar, de poquet en poquet. Mentre...
A cops somio
Maria FerotgeDurant el temps incalculable que va durar l’interrogatori, va imaginar que tenia els llavis cosits per un fil transparent, on no en sortiria cap paraula...
Política d’un esternut
Albert PostilsA Novossibirsk se celebrava cada any una competició absurda que, com totes les coses absurdes, es justificava en el fet que era una tradició. Absurda...
Has de saber
Olga CodinaHas de saber que ha estat un dia esplèndid de maig i si quedava per brotar algun pam de verd, petit i amagat, ho ha...
Hachiko
Xavier DíezElla era una actriu fracassada, i jo un aspirant a escriptor, i en la mesura del seu magisteri, sabent del meu aspecte de descregut prematur,...
Maduixes, nabius i gerds
Clara Jorge BlancoComparteixo l’habitació amb l’Ada. És francesa i una mica més gran que jo. Hem decidit relatar aquesta setmana utilitzant una màquina d’escriure que ocupa la...
Somnis
Maria Llerena BastidaSomiava que flotava, i sobretot, somiava que era el pianista més afortunat del món, que no volia dir que era el millor, sinó el més...
La Tercera Gran Reparació
Javier Gil JaimeGairebé soc cansament, gairebé… Mireu-me. Mireu-me, soc un vell decrèpit, tot tos i estossec i mocs i flegmes. El doctor Wallace, el prestigiós doctor Wallace...
Quan es dibuixa l’inici
Iris Martínez VillalongaEns imagino dansant-nos la diversitat que som, abraçades sota el paraigua de confiança i esperança que engendrarem. Em fonc sabent que trobaré ulls en els...
Tot el que voldria dir-li a una dona vella
Olga CodinaAixò que té a la cara és un mapa d’arrugues. Li van des de la boca fins al crani. Són els camins plens i viscuts,...
El meu net Joan
Josep PimentelAquest matí, quan ja havia esmorzat i em disposava a escriure, ha aparegut per casa el meu net Joan. Estava molt alterat, tenia una bretxa...
La vergonya té nom de planta
Maria Llerena BastidaTenia una vergonya que, com una heura profunda, se li embolicava al melic, li estrenyia la panxa i li clavava els peus a terra. Adela,...
En nom dels becs i de les plomes
Maria FerotgeSemblava impossible que aquelles potes llarguíssimes i esveltes fossin capaces de sostenir aquell cos atapeït de plomes rosades, que no deixaven indiferent a ningú
La recompensa
Joan VigóA partir d’aquell instant només podria confiar en el seu gos, en el seu amor primari i fidel, en la lleialtat instintiva de l’animal que...
Salta la lluna
David TinocoUn text en homenatge a l’amic Joan Liébana, que ens va deixar el 17 de juny de 2021