relat
Homes que envien flors a làpides
Perquè es puga sentir alguna cosa de marge a marge, cal cridar. Imaginem que, a més, hi ha boira al mig. Cap far. L’escuma del...
Si la teva mort fos un vestit
Si la mort fos una mosca, l’aixafaria amb el palmell obert sense escrúpols i notaria els últims batecs de les ales entre les línies carnoses...
Primer amor
Una nena amb un ris molt ros que duia un carro ple de rocs que feia catacric-catacroc va passar rabent pel carrer major i ho...
El senyor de les caques
vet aquí que un dia, tot just havent deixat la meva filla al col·legi el vaig veure: era un home petit que sortia d’un pati...
BINGO!
Quan l’última ànima sortia, comprovava que el lloc, el Bingo Cardús, era completament buit. Entrava fent la croqueta. Allò per mi era la felicitat. El...
Soterrades
Al fons del contenidor, a la cantonada esquerra, uns quants llibres es demanen com han anat a parar a aquesta cova fosca i bruta, on...
La nit d’Edgar Moràvia
Són més de les dotze, mira l’hora al rellotge que li va regalar l’empresa pel seu cinquantè aniversari, Rolex. Pla detall del rellotge. Tic-tac, tic-tac,...
Arruix, voltor!
La marca Barcelona contrastava amb l’estat de les cases construïdes clandestinament feia seixanta anys, amb uns materials que, en comptes de sostenir, es desfeien amb...
Celebrar la teva mort
Com si res, ens vas demanar muntar una festa per celebrar la teva mort. Celebrar la teva mort, malparida, sense tu
Un buit on poder triar
Aquest pis és l’escenografia d’una etapa on he defensat l’autonomia i la soledat com mitjans de reconstrucció, el valor de les esquerdes, la bellesa d’una...
El monstre a dins
La gent? La gent només té enveja. La gent no té disciplina, es queixen de tot i no fan res. Són golafres, només. Cauen en...
Si pintara el color dels teus ulls, serien de color ambre, com allò que flota al mar
Té unes pestanyes que semblen arpellar el futur. Això de què no n’hi ha futur, a les seues pestanyes, no els importa. Perquè mira amb...
Marcir-se
Tenia la pell llisa i delicada. Això era abans de les cremades. No ho vaig poder suportar. La vaig mutilar, de poquet en poquet. Mentre...
A cops somio
Durant el temps incalculable que va durar l’interrogatori, va imaginar que tenia els llavis cosits per un fil transparent, on no en sortiria cap paraula...
Política d’un esternut
A Novossibirsk se celebrava cada any una competició absurda que, com totes les coses absurdes, es justificava en el fet que era una tradició. Absurda...
Has de saber
Has de saber que ha estat un dia esplèndid de maig i si quedava per brotar algun pam de verd, petit i amagat, ho ha...
Hachiko
Ella era una actriu fracassada, i jo un aspirant a escriptor, i en la mesura del seu magisteri, sabent del meu aspecte de descregut prematur,...
Maduixes, nabius i gerds
Comparteixo l’habitació amb l’Ada. És francesa i una mica més gran que jo. Hem decidit relatar aquesta setmana utilitzant una màquina d’escriure que ocupa la...
Somnis
Somiava que flotava, i sobretot, somiava que era el pianista més afortunat del món, que no volia dir que era el millor, sinó el més...
La Tercera Gran Reparació
Gairebé soc cansament, gairebé… Mireu-me. Mireu-me, soc un vell decrèpit, tot tos i estossec i mocs i flegmes. El doctor Wallace, el prestigiós doctor Wallace...
Quan es dibuixa l’inici
Ens imagino dansant-nos la diversitat que som, abraçades sota el paraigua de confiança i esperança que engendrarem. Em fonc sabent que trobaré ulls en els...
Tot el que voldria dir-li a una dona vella
Això que té a la cara és un mapa d’arrugues. Li van des de la boca fins al crani. Són els camins plens i viscuts,...