Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’oxigen

Laura G. Ortensi

No sé com la testa del teu fill t’esberla la magrana, com t’estripa l’escletxa, com t’esguerra de per vida. Com se’t fa cicatriu en comptes...

El que no s’oblida

Elena G. Ruiz

“Vas arribar al món com una fletxa. Flash!, ja soc aquí, vas dir a plor descontingut”, em va dir la Rosa. I una enyora aquell...

Tornar a Olesa

Júlia Bacardit

L’Antònia té els cabells curts i una piga grossa damunt la cella, d’aquestes pigues amb relleu i grosses que sobresurten. Les llàgrimes li rellisquen galtes...

El xef

Paula Llopis

Qui cuinava durant més de dos dies seguits era batejat pels companys com a xef; els seus noms eren pronunciats en ocasions estranyes

Fernanda

Maria Llerena Bastida

Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap...

La pols

Núria Curcoll

La Kathy mira de reüll com el seu marit trepitja el parquet amb les soles fangoses plenes de restes de palla. Agafa embranzida i pica...

Relat d’un pintallavis a l’ombra

Maria Ferotge

Va observar que, a l’escriptori, encara hi tenia una pila de correspondència per revisar. Hi va donar un cop d’ull: la majoria eren factures i...

Pilipili, Ruanda

Júlia Bacardit

Algú que no conec em paga les cerveses. La filla del treballador d’immigració s’acosta a demanar diners al pare i el Gatete paga. Agafem el...

Oda a l’hivern

Marina Basco

El solstici d’hivern dona pas a la nit més llarga de totes. Però també al primer dia en què els dies s’eixamplen, tot just quan...

La vida d’una AK-47

Sergi Fuentes Batllevell

Quan disparo els dos darrers trets, la pólvora em resulta embriagadora i tan vital com l’oxigen. Amb la càmera de la Irene apuntant-me i la...

Monstre

Júlia Bacardit

"Els amics parlen d’altres coses, de les seves coses, com si el que pogués explicar la mare no fos la cosa més important, l’única que...

Sí, era un homenet

Júlia Bacardit

Va haver-hi aquelles colònies, a finals dels anys noranta. La Núria era a les dutxes amb dues amigues de classe, els queia l’aigua avall, reien...

| Gerard Pla

Višegrad

Maria Isern

[Carretera M5 - Prača/Ostbahn]

Clavar la bandera

Max Codinach

El vaig matar per moltes raons. Us les contaré totes en dues o tres o quatre pàgines, però m’heu de creure quan us dic que...

Relatar-se

Sònia Moll

"El pobre Jaumet li havia explicat que havia vist moltes papallones, núvols i núvols de papallones, i ella no se l'havia cregut." (Mercè Rodoreda, Mirall...

Un homenatge a tot allò que ha passat i que ningú recorda

Anna Vilamú

"Tot i el convenciment, sabia que a vegades involuntàriament oblidava allò que havia pensat fer o dir, també les idees. Potser per la manera fragmentària...

Alegria fúnebre

Olga Codina

Malalletra, el relat