relat
Amorosir ferides, sensualitzar cicatrius
La mirada em portava directa, i sense mitges tintes, cap als racons de la pell que més he arribat a odiar. Resseguia, fugaç, el trajecte...
Un impossible
El protagonista, a qui direm Mike per no fer al·lusions directes, està netejant un camí i topa amb una pedra que, per molt que ell...
Oda menstrual
Amb el mateix dit que ha resseguit l’esquerda es ressegueix la seva cicatriu, s’aixeca la samarreta i m’observa mentre s’escruta detingudament la panxa. “Són iguals”...
Combat mortal
Si allunyem la mirada, si la càmera ho permet i obre pla, si us plau, veurem que rere la pantalla s’amaguen dos homes que revelen...
Carn de suro
si no s’hagués tornat de suro, no hauria tirat endavant. Si hagués estat de carn, l’haurien pessigat i li hauria fet tant mal que no...
L’avortament del nou llenguatge
La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint
Esvelta i suculenta
L’última vegada que vaig veure com t’allunyaves de casa meva va ser la primera vegada que una planta va trepitjar el meu balcó. Va ser...
Cançó de menta
Tanco els ulls i ja començo a intuir les passes que s’arrosseguen fins a la porta, acompanyades d’aquell retocar del metall que m’és tan familiar....
Violeta
Il·luminades per un deix de llum que entra somorta per les escletxes de la persiana, les dues mengen en silenci. Una no música que les...
Una altra nit
Des de la foscor de la nit, intento identificar els objectes que hi ha a la meva habitació: llit de ferro, matalàs de palla, coixí...
Les veus del foc i de les pedres
En un lateral de la manifestació, t’he enganxat picant amb el martell de la meva caixa d’eines contra el terra de la vorera, darrere d’un...
Natura morta
Trio la drecera i m’endinso per un congost estret de molsa esponjosa que em recorda aquell tall espumós sota el ventre. Per arribar-hi, vaig resseguir...
L’oxigen
No sé com la testa del teu fill t’esberla la magrana, com t’estripa l’escletxa, com t’esguerra de per vida. Com se’t fa cicatriu en comptes...
El que no s’oblida
“Vas arribar al món com una fletxa. Flash!, ja soc aquí, vas dir a plor descontingut”, em va dir la Rosa. I una enyora aquell...
Tornar a Olesa
L’Antònia té els cabells curts i una piga grossa damunt la cella, d’aquestes pigues amb relleu i grosses que sobresurten. Les llàgrimes li rellisquen galtes...
El xef
Qui cuinava durant més de dos dies seguits era batejat pels companys com a xef; els seus noms eren pronunciats en ocasions estranyes
Fernanda
Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap...
La pols
La Kathy mira de reüll com el seu marit trepitja el parquet amb les soles fangoses plenes de restes de palla. Agafa embranzida i pica...
Relat d’un pintallavis a l’ombra
Va observar que, a l’escriptori, encara hi tenia una pila de correspondència per revisar. Hi va donar un cop d’ull: la majoria eren factures i...
Pilipili, Ruanda
Algú que no conec em paga les cerveses. La filla del treballador d’immigració s’acosta a demanar diners al pare i el Gatete paga. Agafem el...
Oda a l’hivern
El solstici d’hivern dona pas a la nit més llarga de totes. Però també al primer dia en què els dies s’eixamplen, tot just quan...
La vida d’una AK-47
Quan disparo els dos darrers trets, la pólvora em resulta embriagadora i tan vital com l’oxigen. Amb la càmera de la Irene apuntant-me i la...