feixisme

Una seixantena de persones s'ha concentrat a la vila de Gràcia per mostrar el seu rebuig a la conferència que ha dut a terme la Llibreria Europa envoltada d'un nombrós dispositiu d'antidisturbis

Un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra controlava, des de bon matí, la zona on s'ubica la Llibreria Europa. Agents de paisà i una desena de furgonetes d'antidisturbis de la Brigada Mòbil (BRIMO) i l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) del Barcelonès s'havien desplegat a l'extrem sud de la vila de Gràcia per protegir aquest centre de difusió d'idees negacionistes de l'extermini nazi i defensores del Tercer Reich.

Reportatge sobre les socimis, entrevista a la pagesa i activista Maria Rovira Duran, el potencial combatiu dels CDR, la despesa en defensa de l'estat grec, el festival Say it Loud, un festival que va més enllà d'espectacles de música negra, i molt més

Obrint la Directa 440, Gemma Garcia, Marc Iglesias i Melissa Garcia firmen un reportatge a fons sobre les socimis, un tipus de societat d'inversió per al lloguer que compta amb avantatges fiscals: està exempt de l'impost de societats. Fins fa un parell d'anys, poca gent n'havia sentit a parlar, però arran d'una reforma de la llei del 2012, estan vivint un repunt: fons d'inversió, grans patrimonis i també la banca hi són al darrere.

La cooperativa audiovisual Metromuster presenta '12 d'octubre. Cultura de l'odi i legítima autodefensa' un documental en col·laboració amb la campanya Totes som antifeixistes, que reclama l'absolució de 6 joves acusades d'agredir un grup de neonazis

Disset anys de presó per cadascuna d'elles. Aquesta és la pena a la qual s'enfronten sis antifeixistes que aniran a judici el pròxim mes de novembre. La fiscalia de delictes d'odi de Barcelona les acusa de danys i lesions a un grup de neonazis el 12 d'octubre del 2013 al barri de Sants.

El blaverisme, basat en l’anticatalanisme i el regionalisme, ha desenvolupat una estratègia que ha danyat la qualitat democràtica del País Valencià. Actualment, la societat civil comença a refer les bases per recuperar una certa 'dignitat col·lectiva'

El procés de la suposada transició democràtica viscuda a l’Estat espanyol va obligar les oligarquies, acomodades amb el franquisme, a mudar la pell del totalitarisme. Dins d’aquest procés, el meló de les autonomies i la qüestió nacional també es va obrir per a cada poble, una vegada la idea de l’Espanya franquista –una, grande y libre– s’havia ensorrat pel seu propi pes.

Es desinflen partits com España 2000, el Grup d'Acció Valencianista (GAV) és asfixiat per les demandes judicials i organitzacions com Lo Nuestro canvien d'estratègia i s'emmirallen en Hogar Social Madrid

Des de la Transició, el Grup d’Acció Valencianista (GAV) ha sigut l’organització més activa de l’extrema dreta anticatalanista al País Valencià. En l’actualitat, en canvi, es troba en el seu pitjor moment. Les denúncies públiques i judicials de diverses entitats que patien les seues accions han acabat amb l’aspecte d’entitat cultural que l’emparava. Les diverses condemnes judicials a alguns dels seus membres han sumat en la degradació de la seua imatge.

La convocatòria d'ahir dilluns 25 de setembre al Teatre Micalet de València ha tornat a comptar amb una gran assistència malgrat els aldarulls feixistes. Durant aquesta setmana hi ha convocats actes arreu del territori en solidaritat amb el poble català

D’entre tots els actes convocats durant la setmana per donar suport a Catalunya, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha organitzat una sèrie de taules redones a Castelló, Alacant, Elx i València. Ahir, la convocatòria va tenir lloc a València, a les set i mitja de la vesprada, en la Societat Coral el Micalet. L’assistència multitudinària ha desbordat el Teatre Micalet en un acte a favor del dret a decidir del poble català.

Un grup d'activistes de l'Assemblea de Joves del Ginardó-La Rutlla realitzava pintades antiracistes quan una parella els va increpar i l'home va colpejar amb un casc de moto el rostre d'un noi, a qui va provocar una fractura nasal, hematomes i contusions

Era la matinada de dijous a divendres 16 de juny al barri del Guinardó de la ciutat de Barcelona. Un grup de joves membres de l'Assemblea de Joves del Guinardó-La Rutlla transitava pels carrers fent pintades antiracistes. Les darreres setmanes havien detectat l'aparició de pintades de caire feixista i, per aquest motiu, havien decidit iniciar una campanya que consistia en tatxar de les parets les consignes discriminatòries i fer-ne de noves amb lemes reivindicatius.

Un jove de la ciutat denuncia que fou agredit amb un cop de puny la passada nit per recriminar l'actitud d'una persona que pintava consignes ultres sobre un mural que recorda la caiguda de Reus en mans de l'exèrcit franquista

La ciutat de Reus ha gaudit els darrers anys d'una absència quasi total de presència neonazi als carrers, en gran mesura per la proactivitat d'un bon nombre de col·lectius i associacions de caràcter antiracista i antifeixista. En els últims dies, però, aquesta calma s'ha vist trencada per l'aparició de diverses manifestacions de caràcter feixista en forma d'adhesius i pintades racistes pels carrers, un boicot a un acte independentista i la denúncia d'una agressió per part d'un jove de la ciutat.

Dues joves (una d'elles duia una samarreta amb el lema 'FCK NZS') presenten colps, en un dels casos produït amb un objecte contundent, i denuncien un intent d'atropellament per part dels dos agressors

Vora les nou de la nit del passat dissabte, pel carrer Alboraia amb l'avinguda del Primat Reig a València, dues joves es disposaven a creuar un pas de vianants amb dos trams separats per una illeta. Segons el seu testimoni, quan creuaven el segon tram, es quedaren sobtades amb unes persones que hi havia dins d'un cotxe, parat davant el pas, perquè estaven alçant els braços i fent moviments bruscos. A primera vista, les joves pensaren que les ocupants estaven discutint entre elles, fins que aquestes baixaren la finestra del cotxe i començaren a cridar insults molt fort.

El Centre Excursionista de Lleida commemora el pas de l’escriptor anglès per la ciutat després de resultar ferit al front d’Aragó. Aprofitant l’efemèride, ha batejat els jardins de l’hospital de Santa Maria amb el nom de George Orwell

“Va haver-hi un esclat encegador al meu voltant, un cop tremend, una sacsejada violenta, com la que et produeix una descàrrega elèctrica. Tenia el braç dret paralitzat. Això sens dubte alegrarà la meva esposa, vaig pensar. Sempre havia desitjat que em ferissin, i em salvés de morir quan arribés la gran batalla”. 20 de maig de 1937. Serra d’Alcubierre, al front d’Aragó, costat republicà. Eric Arthur Blair és qui parla. Aquest britànic espigat no passa desapercebut a les files. De fet, la seva altura ha atret la bala.

Pàgines

Subscriure a feixisme