Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Turquia i el clan dels Barzani, aliats contra l'autonomia kurda

Des del 16 de juny , Basur, al Kurdistan del Sud, pateix una operació terrestre de l'exèrcit turc. Tot i que la regió funciona com un estat federal autònom dins de l'Iraq, a la pràctica el Govern Regional del Kurdistan (KRG) exerceix com un apèndix dels interessos del clan familiar dels Barzani (que controla el governant Partit Democràtic del Kurdistan) i ha servit històricament com a element contrarevolucionari de les aspiracions de plena emancipació kurdes

L'actual primer ministre del Kurdistan del Sud, Masrour Barzani, rebut pel president turc Recep Tayyip Erdoğan, en la seva primera visita ofiicial a Ankara el novembre de 2019 / Arxiu

El passat 16 de juny, l’Estat turc iniciava l’operació Urpa de Tigre envaint la regió d’Heftanîn a Basur, Kurdistan del Sud, una operació terrestre que venia precedida de l’operació Urpa d’Àguila, quan avions i drons turcs bombardejaven Zap, Avashn, Xakurke, Qandil, Shingal i el camp de refugiades de Makhmur. L’excusa, com tantes altres vegades, va ser l’existència de bases guerrilleres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les muntanyes d’aquesta zona fronterera, contra qui Turquia ha intensificat la lluita després del trencament de l’alto el foc l’any 2015.

En un informe titulat Turkish expansionism and invasion of Middle East publicat per la Iniciativa kurda contra la invasió turca al Kurdistan del sud, asseguren que les operacions formen part d’un pla més ampli que busca ocupar tot l’eix Mosul-Kirkuk i crear un corredor sunnita. Això seria a la vegada un dels vèrtexs de les polítiques imperialistes del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, mentre busca convertir-se en un actor actiu de la geopolítica internacional.

L’objectiu declarat de l’informe és exposar les mentides, desinformació i “plans bruts” del Partit Democràtic del Kurdistan (KDP), partit que governa el Kurdistan del Sud, liderat per Masud Barzani. Les intencions del KDP serien desacreditar el PKK i tota la lluita kurda que s’escapa del seu domini, construint d’aquesta manera una base sòlida que creï una guerra interna entre kurdes i en justifiqui una invasió planificada i amb el suport de l’exèrcit turc.


L’oligarquia familiar dels Barzani i els vincles amb Turquia

Basur funciona com un estat federal autònom dins de l’Iraq, és a dir, gaudeix d’una àmplia autonomia i reconeixement internacional del qual estan mancades oficialment les altres parts del Kurdistan. A la pràctica, el Govern Regional del Kurdistan (KRG) exerceix com un apèndix dels interessos del clan familiar dels Barzani i ha servit històricament com a element contrarevolucionari de les aspiracions kurdes. A més, ha col·laborat activament en diferents moments amb els Estats turc, iraquià i iranià en la repressió del moviment kurd.

La situació es remunta a la mateixa creació del KRG. Al llarg d’aquests anys, l’exèrcit turc ha construït desenes de bases militars i de reconeixement al Kurdistan del Sud amb el beneplàcit del govern de Barzani, alhora que feia oïdes sordes a les ocupacions territorials constants i als bombardejos que, de forma periòdica, provoquen desenes de víctimes. Per al PDK la presència militar turca i la col·laboració amb els seus serveis d’intel·ligència són imprescindibles per assegurar-se un ferri control de la població i evitar així la dissidència.

Al llarg d’aquests anys, l’exèrcit turc ha construït desenes de bases militars i de reconeixement al Kurdistan del Sud amb el beneplàcit del govern de Barzani, alhora que feia oïdes sordes a les ocupacions territorials constants i als bombardejos que, de forma periòdica, provoquen desenes de víctimes

Des de l’any 2003, el PDK ha monopolitzat el poder de les institucions kurdes i les ha utilitzat per exercir el control social i polític de la població. Els darrers anys han sigut desenes les opositores i periodistes segrestades, empresonades i en molts casos assassinades. La repressió s’ha vist agreujada des de la invasió turca recent. El passat 1 de novembre, els col·lectius de familiars de persones preses van fer una crida a les organitzacions de drets humans per  l’empresonament de 300 persones per intentar visibilitzar els bombardejos i assenyalar la implicació del PDK. Segons la Iniciativa kurda contra la invasió turca al Kurdistan del sud, se les hauria estat fent firmar sota tortura que no denunciarien les pràctiques del PDK, mentre que disset d’aquestes continuen a hores d’ara desaparegudes.

Cal assenyalar, que el KRG funciona com una oligarquia familiar, beneficiada durant dècades per pràctiques corruptes que agreugen dia a dia la situació econòmica de la població de la regió. Tot i la riquesa en hidrocarburs del Kurdistan iraquià, els beneficis de les exportacions milionàries de petroli kurd en direcció a Turquia no repercuteixen en la població civil sinó que des del moviment denuncien que “van a parar als comptes bancaris a l’estranger dels membres del clan Barzani”.

A més, la nul·la diversificació econòmica fa al KRG, molt vulnerable a les fluctuacions de preus d’hidrocarburs, patint actualment una greu crisi econòmica per la caiguda de la producció a conseqüència de la pandèmia. Això ha provocat que milers de treballadores públiques deixin de cobrar el seu salari i s’han registrat en els últims dies multitudinàries manifestacions que a Sulaymaniyah van acabar amb la crema de la seu del PDK. Segons les últimes informacions de l’agència RojNews, sis manifestants haurien perdut la vida en mans de les forces de seguretat durant les protestes, un d’ells de tan sols setze anys.


El PDK al costat de Turquia en els bombardejos

El principal objectiu de l’ofensiva actual de l’exèrcit turc són un altre cop les muntanyes de Qandil. Aquesta regió situada a la frontera de Turquia, l’Iraq i l’Iran ha estat durant anys la base de la resistència kurda i, la seva abrupta orografia serveix de refugi per a un gran nombre de milicianes, que serien els suposats objectius de Turquia, però qui més està patint l’ofensiva és la població civil. Això és especialment visible en les desenes d’assassinades que el govern turc intenta fer passar com a guerrilleres, però també en la guerra de desgast que porta a terme amb la crema de milers d’hectàrees de conreu, que han deixat sense sustent a milers de famílies.

També altres zones de Basur com Shingal o el camp de refugiades de Makhmur han patit les conseqüències dels bombardejos. En aquest camp, les seves habitants provenen majoritàriament de Bakur (Kurdistan turc), d’on van fugir per la repressió turca i on creix el sentiment d’estar patint un genocidi. En aquest sentit, Besê Hozat, copresidenta del Consell Executiu del KCK (Unió de Comunitats Democràtiques del Kurdistan) declarava: “Turquia està lliurant una guerra d’extermini, vol destruir tots els èxits kurds (…) a través del genocidi vol establir un règim de síntesis turc-islàmic basat en el fanatisme religiós, nacionalista i racista”.

El principal objectiu de l’ofensiva actual de l’exèrcit turc són un altre cop les muntanyes de Qandil. Aquesta regió situada a la frontera de Turquia, l’Iraq i l’Iran ha estat durant anys la base de la resistència kurda i, la seva abrupta orografia serveix de refugi per a un gran nombre de milicianes

En la situació actual, el KRG s’ha limitat a fer el que fa anys que fa quan Turquia bombardeja el territori que teòricament es troba sota la seva sobirania: callar. El portaveu del govern, Adyl Cotyar, va fer unes declaracions després dels primers bombardejos en què ni tan sols els va esmentar, tampoc la massacre de civils. En comptes d’això, va declarar: “El Govern Regional del Kurdistan condemna el martiri i la pèrdua de vides ciutadanes de qualsevol banda i per qualsevol motiu”, mentre demanava al PKK que es retirés de la zona per no provocar els atacs.

Per la seva banda, el govern iraquià sí que s’ha mostrat en desacord amb les operacions turques i el seu rebuig pel que consideren una violació del seu territori sobirà. En canvi, la República Islàmica de l’Iran sembla compartir els interessos turcs i, fins i tot, segons informa l’agència de notícies kurda Rojnews, hauria aprofitat els bombardejos turcs com a cortina de fum per atacar amb drons algunes aldees a Biradost, Kurdistan del Sud. En el seu cas, l’excusa seria acabar amb la guerrilla del PDK-I (Partit Democràtic del Kurdistan iranià), que també té com a base aquestes muntanyes frontereres.

Segons fonts de la Hawar News Agency, les operacions militars s’estarien duent a terme des d’una seu conjunta de la intel·ligència turca, el MIT, i la intel·ligència del KRG. Aquesta, anomenada “Parastin”, estaria protegida per tropes del PDK i serviria a més per monitorar els moviments de qui entra i surt de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria. A més, la mateixa agència es fa ressò dels plans turcs que pretenen, amb la col·laboració del govern kurd, la construcció d’un aeroport per avions de reconeixement a la muntanya de Bê Xèr, un punt de gran importància estratègica des d’on es domina el triangle fronterer entre Rojava, Basur i Bakur.


L’acord per acabar amb l’autonomia de Shingal

En aquest context, el govern iraquià i el PDK el 9 d’octubre van arribar a un acord sobre l’administració de la regió de Shingal, que passava a estar sota control del KRG, però amb el govern central de l’Iraq com encarregat de la seguretat, mentre que les mateixes habitants ni tan sols van formar part de les converses. L’acord es firmava en una data molt simbòlica per al moviment kurd en coincidir amb l’expulsió d’Abdullah Öcalan de Síria i l’inici del complot internacional que va acabar amb la seva detenció a Kènia. Per a les kurdes no és cap coincidència.

L’actual president del Kurdistan del Sud, Nechirvan Barzani, el passat mes de juny a Erbil. Nechivan Barzani és nebot del líder històric del PDK, Masud Barzani, que al seu torn és pare de l’actual primer ministre |Arxiu

La població d’aquesta regió és majoritàriament yazidí, un dels pobles més antics de Mesopotamia i que durant segles ha resistit diversos intents de genocidi. L’últim, l’agost de 2014 quan el Daesh va ocupar el territori assassinant, violant i esclavitzant les seves habitants mentre destruïa els vestigis culturals i religiosos mil·lenaris. I ho va fer gràcies a la fugida de les tropes del KRG i del govern iraquià, que s’ho van mirar des de la distància. Van ser les pròpies yazidís, organitzades en les Unitats de Resistència de Sinjar junt amb les forces de les YPG/YPJ de Rojava i de guerrilleres del PKK, les que van alliberar Shingal de l’ISIS.

La resposta de les yazidís a la fugida del govern central va ser l’autoorganització. En pocs temps, van fundar un consell d’autogovern, el moviment de dones, el moviment juvenil i moltes altres iniciatives comunitàries basades ideològicament en els preceptes del Confederalisme Democràtic. Això evidentment no agrada Turquia i per aquest motiu molts hi veuen la seva mà en els acords.

El govern iraquià i el PDK, el 9 d’octubre, van arribar a un acord sobre l’administració de la regió de Shingal, que passava a estar sota control del KRG, però amb el govern central de l’Iraq com encarregat de la seguretat

En paraules de Faruk Doru, portaveu del moviment kurd a la península Ibèrica: “Es tracta d’un pacte per a impedir l’autogovern de Shingal i les seves forces d’autoprotecció sense tenir en compte els milers de màrtirs en la lluita contra l’Estat Islàmic”. A més, dubta de l’autoritat i legitimitat del PDK, que demana a les forces d’autodefensa que abandonin Shingal per tenir llaços ideològics amb el PKK, quan ells mateixos els van abandonar el 2014.”On anirà aquesta gent que ha nascut a Shingal i té la nacionalitat iraquiana?”, es pregunta Doru.

Les protestes no s’han fet esperar i milers de persones han sortit als carrers de totes les parts del Kurdistan per a defensar l’autonomia de Shingal. El Comitè de Relacions Exterior de la Unió de Comunitats Kurdes feia públic un comunicat on criticava rotundament l’acord i declarava: “Qui ha conduït les dones yazidís a ser venudes al mercat com a esclaves no pot prendre decisions sobre aquest poble”

L’acord i els bombardejos turcs i iranians formen part d’una mateixa política d’extermini de la revolució kurda. Segons afirma Doru, “aquests estats es troben enfrontats en guerres ideològiques a la regió, però s’uneixen quan es tracta de combatre als kurds”. A això se li sumen els interessos corruptes del clan Barzani que governa Basur i a qui preocupa la ideologia alliberadora del Confederalisme Democràtic.