El 16 de juliol havia de tenir lloc el judici contra tres activistes vinculades al col·lectiu Rebel·lió Científica, acusades de danys durant una protesta contra la «inacció» política davant l’escalfament global. Una de les activistes que havia de comparèixer a la Ciutat de la Justícia no hi va poder arribar i el judici va quedar suspès, fins a nou avís. Passaven pocs minuts de les vuit del matí quan havia sortit de casa. Es dirigia cap als jutjats i, a poca distància del seu domicili, va ser detinguda per una patrulla de Mossos d’Esquadra.
Els agents van comunicar-li que tenia una ordre de crida i cerca per no haver-se presentat a declarar al jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona per un altre cas, arran d’una protesta propalestina. Malgrat haver-los comunicat que s’estava dirigint al jutjat perquè havia de comparèixer en un judici, la resposta fou que l’havien de dur a la comissaria i després al jutjat de l’altre procediment.
“És un intent d’escarmentar el moviment; de dir-li: ‘mira què fem amb les persones que protesten’”, denuncia Victòria Domingo, l’activista afectada
Aquesta altra citació judicial deriva d’una acció que fa poc més d’un any va tenir lloc davant una botiga del Barça. La convocatòria era de Futuro Vegetal, contra la complicitat de patrocinis del club, com l’empresa Spotify, amb l’Estat d’Israel i el genocidi a Palestina. Durant l’acció, es va ruixar pintura contra l’establiment. En aquesta causa, l’advocat de la Victòria Domingo, l’activista afectada, havia sol·licitat al jutjat suspendre la data de la declaració, al·legant una manca de marge de temps per preparar la defensa. El jutjat no va respondre mai i l’ordre de cerca, per incompareixença a la cita judicial, fou emesa sense cap comunicació ni al lletrat ni a la investigada, segons denuncien. Va ser al mes de gener, així que, quan la van detenir, el 16 de juliol, feia mig any que l’ordre estava vigent.
Domingo titlla de “gimcana” les citacions als jutjats arran de participar en les dues protestes. Dubta que el moment de la detenció que va viure, el matí que havia a la vista oral del judici per la protesta climàtica –en el qual li demanen divuit mesos de presó–, sigui una casualitat. Ho atribueix a una voluntat de “violentar”, amb un efecte de càstig que, diu Domingo, va més enllà d’ella. “És un intent d’escarmentar el moviment, de dir-li: ‘mira què fem amb les persones que protesten’”, denuncia.
Sol·licita a la Direcció General de la Policia que analitzi si l’escorcoll va ser «proporcionat» i si es va practicar amb «respecte a la dignitat i la intimitat”
Les persones que s’havien concentrat a les portes dels jutjats per donar-los suport aquell dia no van saber fins a la tarda per què la Victòria no hi havia arribat. Va estar sota custòdia policial vuit hores. L’activista explica que des de la comissaria va poder trucar a la feina per dir que no podria anar a treballar. Però que els Mossos no van fer una segona trucada, a qui la detinguda havia sol·licitat. «Aquesta comunicació no es va arribar a efectuar i la persona designada no va rebre cap avís, i sol·licito que s’aclareixi perquè aquesta comunicació no es va dur a terme», reclama.
És un dels fets pels quals ha presentat una queixa a la Direcció General de la Policia, en què descriu i denuncia un “tracte humiliant” i vulneracions de drets, entre els quals, no haver rebut l’assistència del seu advocat quan van dur-la a comparèixer al jutjat.
En la queixa, presentada fa gairebé tres mesos, detalla haver patit un escorcoll, en presència de dues agents dels Mossos, que la va deixar pràcticament nua. En l’escrit sol·licita que s’analitzi si aquesta actuació va ser «proporcionada i conforme als protocols» i si es va practicar amb «el degut respecte a la dignitat i la intimitat”.
Condicions denigrants als calabossos
També demana que s’investiguin les condicions de custòdia als calabossos de la Ciutat de la Justícia. Explica que hi feia molt fred i que no se li va facilitar cap manta o roba. En la queixa fa constar que, a més de dir-li que no era possible respondre a la seva demanda d’abric, va patir un episodi de mofa: “Davant la impossibilitat d’obtenir cap element per protegir-me del fred, vaig començar a córrer dins de la cel·la per intentar entrar en calor. Durant aquest moment, diversos agents dels Mossos d’Esquadra van riure de la situació i van posar música de la pel·lícula Rocky Balboa”, fa constar en l’escrit enviat a la Direcció General de la Policia.
Així mateix, durant les vuit hores de detenció, no se li va facilitar menjar vegà. “Vaig demanar pa, ni que fos, i em van dir que no; no es tracta d’una simple preferència alimentària, sinó d’una convicció ètica personal profunda que forma part de la meva consciència”, defensa, i reclama que s’examini quin procediment existeix per garantir una alimentació compatible amb conviccions, no només religioses, sinó també ètiques, de les persones privades de llibertat.
«Vaig començar a córrer dins de la cel·la per intentar entrar en calor. Durant aquest moment, diversos agents van riure i van posar música de Rocky Balboa”, fa constar en la queixa a la Direcció General de la Policia
Pel que fa a l’actuació del jutjat número 5 de Barcelona, també ha presentat una queixa al Consell General del Poder Judicial. Hi fa constar una manca de comunicació, tant davant la petició de suspendre la data de la compareixença sol·licitada pel seu advocat com a l’hora d’emetre l’ordre de crida i cerca. Per això, demana examinar les possibles «deficiències administratives o de gestió en la tramitació, comunicació o coordinació».
Així mateix, denuncia que en ser detinguda se la va fer comparèixer sense el seu advocat a la Ciutat de la Justícia, on va acollir-se al dret de no declarar. Per ara, tampoc ha obtingut resposta a aquesta queixa presentada al Consell General del Poder Judicial, segons fa constar.
Tres mesos més d’espera pel judici
La setmana vinent, el dia 3 de novembre, està previst el judici que no va poder-se fer al juliol, a ella i dues activistes de Rebel·lió Científica més per la protesta a la delegació del Govern espanyol a Barcelona. Afronten una acusació de danys per empastifar-la amb suc de remolatxa.
Amb l’acció es buscava cridar l’atenció sobre la “inacció” governamental davant un món que crema i la “persecució judicial” de l’activisme que insisteix a atendre a temps els avisos de la ciència i crida a adoptar les mesures per frenar l’augment de l’escalfament global. La Fiscalia sol·licita una pena de 18 mesos de presó per a cadascuna de les tres i els reclama un total de 8.100 euros.
Rebel·lió Científica, col·lectiu format per personal investigador i científic, justifica recórrer a accions de desobediència civil per assenyalar la “insuficient resposta institucional” a l’emergència climàtica
Rebel·lió Científica, col·lectiu format per personal investigador i científic, justifica recórrer a accions de desobediència civil com una eina democràtica per assenyalar la “insuficient resposta institucional” a l’emergència climàtica, les seves conseqüències “cada vegada més greus” i exigir responsabilitats a les institucions que “no responen a desafiaments d’enorme gravetat».
Un «efecte dissuasiu» de la protesta
Amnistia Internacional, que assistirà al judici com a observadora, veu la condemna que demana la Fiscalia “totalment desproporcionada d’acord els estàndards internacionals de drets humans”.
“Aquest cas ens preocupa per l’afectació al dret de reunió pacífica i a la llibertat d’expressió, i també per l’efecte dissuasiu del dret a la protesta que generen aquest tipus de procediments i sancions”, destaca Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals a Amnistia Internacional Catalunya.
Amnistia Internacional remarca que imposar sancions “per pintar un edifici sense causar-hi danys irreversibles, vulnera l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans”
Per aquest motiu, l’organització ha instat la Fiscalia a retirar la petició de penes de presó. Amnistia remarca que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en resoldre casos similars, ha declarat que imposar sancions a activistes “per accions de protesta consistents a pintar un edifici o un monument, sense causar-hi danys irreversibles, vulnera l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans [llibertat d’expressió]”.
