Al llarg dels anys, Bon Joon-ho ens ha acostumat a constants canvis de gènere en la seva filmografia: des dels seus inicis en el thriller i el terror fins al punt actual més transgressor i social, amb Okja o Parásitos. Si el director ja havia mostrat la seva vàlua amb pel·lícules de diferents gèneres i fins i tot ens havia acostumat a barrejar-ne, en aquesta obra ho fa de manera magistral.
El guió de Parásitos és una lectura i una reflexió perfecta i immillorable de la lluita de classes –un tema esborrat de manera fulminant dels mitjans de comunicació convencionals– a l’actual societat capitalista. El mínim detall està narrat i dibuixat de forma mil·limètricament perfecta, amb diferents aromes i formes. El més interessant és estudiar-ne el guió i els seus recursos narratius per poder entendre el missatge que proposa l’autor sud-coreà. És realment un còctel explosiu amb una gran càrrega política que no deixa indiferent a ningú; un rerefons que ens convida a la reflexió.
És el primer film no nord-americà que guanya l’Oscar a Millor Pel·lícula. Un reconeixement curiós, més encara sabent el tema que tracta i com el mostra a la pantalla. No és la típica pel·lícula que Hollywood premia amb l’Oscar, ni tan sols amb una nominació. És un premi realment estrany.
