Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una cuina industrial per a reduir l'estigma de les Tres Mil Viviendas, el barri més pobre de l'Estat espanyol

L'associació Vencedores i l'entitat de crèdit Coop57 cooperen per a posar en marxa una cuina industrial comunitària al Polígon Sud de Sevilla, més conegut com el barri de les Tres Mil Viviendas

El Polígon Sud, a Sevilla, un dels barris espanyols amb menor renda familiar. / Conchi Pérez

És el bressol d’artistes com María La Paparachi i el barri d’on va sorgir Pata Negra, el grup que va cantar a les divines rates que campaven a pler pels carrers de les tres mil. En algun dels seus habitatges es ven droga al detall i en grans quantitats. Ha estat un escenari de programes de “porno de la misèria” com Callejeros. Des de fa temps, és també el barri amb la renda mitjana més baixa de l’Estat espanyol, amb 5.112 euros per persona. I ahir es va convertir en el focus de la notícia per la visita del rei Felip VI i la reina Letizia Ortiz: una visita tenyida d’una certa polèmica pel control policial de persones que volien protestar, a les quals no es va deixar acostar-se a la comitiva real. El Polígon Sud, conegut sobretot per una part del districte, les anomenades Tres mil Viviendas, ha estat objectiu de missatges classistes i racistes durant la pandèmia del coronavirus. Però és també l’escenari d’una campanya que pretén reduir l’exclusió social mitjançant la posada en marxa d’una cuina comunitària capaç de cobrir fins a mil menjars al dia.

L’entitat de crèdit de l’economia social i solidària Coop57 Andalusia està col·laborant perquè la cuina comunitària sigui una realitat. El projecte Gaspatxo Gitano s’ha proposat recaptar 35.000 euros dels 106.000 que costa posar en marxa la cuina. A data del 29 de juny s’havien recaptat 18.000 euros gràcies a 150 persones que han donat quantitats que van des dels vint fins als mil euros.

Daniel Melendro, de Coop57, explica que el coronavirus ha retardat una campanya de microfinançament que havia estat planificada molt abans per l’Associació Vencedores, una organització que combat l’exclusió social en les Tres Mil. En l’actualitat, Vencedores ja té capacitat de donar fins a 30 menjars al dia, però les necessitats del districte són múltiples en el context d’una crisi econòmica que ha afectat en gran manera moltes de les famílies de les Tres Mil, moltes d’elles dedicades a la venda ambulant.

El projecte Gaspatxo Gitano va començar a la tardor de 2019 sota la idea de, com els ingredients d’un gaspatxo, reunir veïns del barri sota una lògica d’autogestió

“A Vencedores la cuina se li ha quedat petita”, explica Melendro, qui refereix que el projecte Gaspatxo Gitano va començar a la tardor de 2019 sota la idea de, com els ingredients d’un gaspatxo, reunir veïns del barri sota una lògica d’autogestió. Amb la cuina es pretén cobrir les necessitats d’alimentació de menjadors escolars, centres terapèutics i de persones majors i crear ocupacions com més estables siguin possibles en una zona travessada per l’atur.

Pedro Molina, de l’associació Vencedores, confirma que la idea amb la qual va néixer l’associació va ser trencar amb la lògica de l’assistència i vincular al barri amb el seu futur a través dels esports i l’ocupació: “Millorar la situació de les llars a través de la recollida de l’oliva, de vetllades musicals, fires, etc.”. Des de 2008 es treballa amb nois i noies per mitjà del futbol, la boxa, la capoeira i altres esports. Coop57 ja ha col·laborat amb Vencedores per a la posada en marxa d’un gimnàs. Cada any treballen amb uns 30 nois i l’escola d’estiu funciona per al doble de xavals.

Crear llocs de treball i reinvertir el que es genera en el mateix barri és l’objectiu de Vencedores, que recentment ha posat en marxa una pizzeria sota aquesta mateixa idea

Crear llocs de treball i reinvertir el que es genera en el mateix barri és l’objectiu de Vencedores, que recentment ha posat en marxa una pizzeria sota aquesta mateixa idea. Amb la cuina del Gaspatxo Gitano, Vencedores vol cobrir durant tot l’any les 30 famílies a les quals actualment pot ajudar durant set mesos i iniciar projectes de càtering i una escola de cuina, per a la qual compten amb l’aportació voluntària d’un xef: “Alta cuina en les Tres Mil”, explica Pedro Molina.

Durant l’estat d’alarma, Vencedores ha posat en marxa una sèrie de cistelles de suport per a moltes llars que s’han quedat sense ingressos, bosses que han perseguit un objectiu complementari: que els 97 euros de cadascuna de les compres de subministraments bàsics es quedés en el comerç del Polígon, com a manera de dinamitzar l’economia d’aquesta zona del sud de Sevilla.

Ara, el Gaspatxo Gitano es planteja com una inversió en l’economia social i solidària del barri. El micromecenatge servirà per a la compra de la cuina industrial, Coop57 aportarà una petita quantitat sota crèdit i la resta “fins als 106.000 euros”, inclòs el muntatge i la instal·lació de la cuina, explica Melendro, serà aportat a través del treball militant i autogestionat del veïnat.


Un barri fruit d’un desallotjament

Les xifres de població del Polígon Sud oscil·len entre els 32.000 i els 50.000 habitants. La densitat de població està entre les 22.000 i les 34.000 persones per quilòmetre quadrat, com explicava Manuel Losada en un article d’El Salto Andalusia, és una xifra superlativa en comparació amb la mitjana de 93 persones per quilòmetre quadrat de la mitjana de les ciutats espanyoles.

Les xifres de població del Polígon Sud oscil·len entre els 32.000 i els 50.000 habitants amb una densitat de població d’entre 22.000 i 34.000 persones per quilòmetre quadrat

El Polígon va ser projectat l’any 1962 i poblat amb una majoria de gitanos sevillans procedents de la zona urbana de Triana, eix d’un projecte d’expropiació que va donar lloc a una expulsió massiva l’any 1957 i al trasllat de milers de persones a barracons abans del seu reallotjament en el polígon. Es va constituir així una forma de “barraquisme vertical” que va empitjorar substancialment amb l’entrada massiva de la droga entre la joventut dels anys 80 i 90.

La manca d’equipaments i de comunicació amb la resta de la ciutat encara es fa notar en un districte que no compta amb un regidor sinó amb un comissionat, Jaime Bretón (PP) que en els primers dies de l’estat d’alarma va reclamar la presència de la Unitat Militar de l’Exèrcit perquè garantís el compliment de les mesures de confinament. Posteriorment, Bretón va dir que s’havien malinterpretat les seves paraules.

A la denúncia de dècades d’abandó institucional se suma, a conseqüència de la crisi econòmica, l’angoixa després de la parada total de l’activitat econòmica que afecta milers de veïns en el barri: venedores ambulants, empleades de l’hostaleria i el turisme i treballadors de l’economia informal.

La iniciativa de Vencedores, conclou Daniel Melendro, va més enllà de la lògica de la caritat i apunta cap a l’organització i l’autogestió veïnal. Amb una nota d’humor, Melendro compara el projecte de Gaspatxo Gitano amb el treball de base de les Panteres Negres contra la segregació i l’exclusió social als Estats Units de finals dels 60 i principis dels 70 del segle passat.

 

*Article publicat originalment a ‘El Salto