Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Víctimes d’ETA: l’últim botí de la dreta

Persones provinents de les associacions de víctimes més conservadores concorreran diumenge que ve, dia 26, als comicis municipals i europeus sota les sigles de PP, Ciutadans o Vox. Amb els seus fitxatges, aquestes formacions busquen esprémer el dolor d’un col·lectiu que, malgrat la seva pluralitat, continua sent utilitzat amb finalitats partidistes

Mari Mar Blanco (esquerra), junt amb Cristina Cifuentes (centre) i Manuela Carmena (dreta) en l'homenatge a Madrid pel 20è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco / Arxiu

Han passat vuit anys d’ençà que ETA va cessar l’activitat i, no obstant això, l’estela de dolor que va deixar continua sent una arma electoral de primer ordre. Algunes de les persones colpejades per les seves accions ja fa temps que participen en els principals partits espanyols, els quals han trobat en els seus drames un filó per atraure votants que, en condicions normals, s’inclinarien cap a altres posicions.

Malgrat el principi segons el qual les víctimes no han de ser utilitzades amb objectius partidistes, el cert és que aquestes formacions en fan un ús instrumental, convençudes que els traumes causats per ETA i altres bandes proporcionen rèdits importants amb vista a esgarrapar vots en les diferents cites electorals.

Un dels casos més coneguts és Mari Mar Blanco, germana del regidor del Partit Popular a Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat per ETA el 1997. Després d’aquell episodi, el partit que aleshores liderava José María Aznar va convèncer-la perquè s’incorporés a les llistes per a la Cambra basca l’any 2009, on va romandre una legislatura.

Un dels casos més coneguts és Mari Mar Blanco, germana del regidor del Partit Popular a Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat per ETA el 1997

Al cap d’uns anys, Blanco va passar a presidir la Fundació de Víctimes del Terrorisme (FVT), un càrrec que no va privar-li de concórrer pel PP a les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol de 2016 ni tampoc a les celebrades el 28 d’abril passat. Es dona la circumstància que, en aquests darrers comicis, figurava al novè lloc per la circumscripció de Madrid i, el fet que el PP només obtingués set representants, ha obligat Andrea Levy i Daniel Lacalle a renunciar a les seves actes perquè tornés a tenir cadira.


De la tutela al càrrec polític

El partit que més ha captat les víctimes d’ETA i d’altres grups és el PP. A més de Mari Mar Blanco, l’any 2016 va incorporar a les seves files qui presidia l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) des de feia sis anys, Ángeles Pedraza, mare d’una nena morta en els atemptats gihadistes de l’11-M a Madrid.

De la mà de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, Pedraza va entrar al PP per la porta gran i aviat va guanyar-se les simpaties de la direcció, cosa que va confirmar-se en les eleccions del passat 28-A, quan Pablo Casado va triar-la de número tres per al Senat. Com és sabut, el daltabaix dels populars ha impedit que Pedraza s’assegui avui a la Cambra Alta.

Qui més temps porta al PP és Teresa Jiménez Becerril, germana de l’exregidor d’aquesta formació a Sevilla, Alberto Jiménez Becerril, assassinat amb la seva dona per pistolers d’ETA

Qui més temps porta al PP és Teresa Jiménez Becerril, germana de l’exregidor d’aquesta formació a Sevilla, Alberto Jiménez Becerril, assassinat amb la seva dona per pistolers d’ETA el gener de 1998 a la capital andalusa. També amb el propòsit d’esprémer la seva condició de víctima, Rajoy va escollir-la perquè fos eurodiputada en els comicis de 2009, una responsabilitat que ha exercit durant deu anys i que aquest diumenge abandonarà en haver obtingut l’escó per la circumscripció de Sevilla el 28-A.

També en l’àmbit municipal, la formació conservadora ha buscat atraure les víctimes que s’arrengleren amb els postulats més immobilistes. Un d’ells és l’exfuncionari de presons José Antonio Ortega Lara, que arran del seu captiveri en mans d’ETA, va escalar posicions dins del PP fins a col·locar-se en el penúltim lloc de les llistes per a l’alcaldia de Burgos l’any 2003. El partit va justificar la seva presència en la candidatura com “un acte de solidaritat amb els polítics amenaçats per ETA”. En les municipals que se celebraran aquest diumenge el PP també ha fitxat José Vargas, president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), a qui els populars han posat en el desè lloc de la llista que encapçala l’empresari Josep Bou a Barcelona.


Un reclam vestit de rancúnia

La fragmentació que la dreta ha experimentat els darrers anys no ha fet sinó endurir la disputa per captar les víctimes més favorables a l’estratègia de mà dura en matèria antiterrorista. Si fins ara el PP en controlava les més mediàtiques, a les quals premiava per actuar al seu servei quan presidien l’AVT i altres associacions, ara són Vox i Ciutadans els partits que aspiren a oferir-los carrera política.

José Antonio Ortega Lara en la presentació de VOX |Arxiu

 

Entre els casos més rellevants hi ha el mateix Ortega Lara, que després de discrepar amb la línia del PP, l’any 2014 va fundar Vox amb Santiago Abascal i altres exmilitants populars. En aquesta formació ultra, Ortega Lara va ser l’escollit per anar a les llistes al Congrés per a la Comunitat de Madrid el passat 28 d’abril, igual que Ana Velasco Vidal-Abarca, filla del militar assassinat per ETA Jesús Velasco i d’Ana María Vidal-Abarca, fundadora de l’AVT, ha estat col·locada en les llistes que Vox presenta a les europees de diumenge.

Un altre fitxatge de Vox és Francisco Javier Alcaraz, famós per haver promogut sota la presidència de l’AVT (2002-2004) les principals mobilitzacions contra l’executiu de Rodríguez Zapatero. Alcaraz, que va perdre un germà i dues nebodes en l’atemptat que ETA va perpetrar al quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa l’any 1987, va fer de l’associació un altaveu del PP i d’aquells sectors que, a través d’El Mundo i altres mitjans de comunicació, van atiar la teoria de la conspiració sobre els atemptats gihadistes de l’11-M.

Anys després, i arran d’alguns problemes interns, Alcaraz va deixar l’AVT per impulsar la plataforma Voces contra el Terrorismo, de la qual encara és president, cosa que no ha passat desapercebuda per Vox, que va incloure’l a la llista per a les eleccions a la Junta d’Andalusia celebrades el 2 de desembre de 2018, gràcies al qual va ser escollit senador autonòmic.

També recentment Vox ha intentat capitalitzar el dolor de les víctimes fitxant Juan de Dios Dávila, germà del tinent coronel Fidel Dávila, assassinat per ETA en un atemptat a Madrid el 1993. Conscient del seu pes simbòlic que pot tenir entre les forces armades, va col·locar-lo a les llistes per a la província de Guipúscoa en els comicis del passat 28 d’abril.

Ciutadans ha elevat la seva presència en entorns abertzales per seduir els sectors obertament espanyolistes

En tot aquest mercadeig tampoc no ha volgut quedar al marge Ciutadans, que amb l’objectiu de captar les víctimes d’ETA més refractàries al procés de pau al País Basc, ha elevat la seva presència en entorns abertzales per seduir els sectors obertament espanyolistes. Entre les seves icones destaca Maite Pagazartundua, germana del policia municipal d’Andoain assassinat per ETA el 2003 Joseba Pagazaurtundua i que, des de fa anys, dirigeix diverses plataformes ciutadanes.

Fundadora el 1999 de ¡Basta ya!, Pagazartundua ha ocupat successivament la presidència de la Fundació de Víctimes del Terrorisme i de l’entitat COVITE, fins a ser fitxada pel PSE-PSOE, on va ocupar diferents càrrecs, i UPyD, partit sota el qual va ser escollida eurodiputada en la passada legislatura. Després d’abandonar UPyD, ara podria repetir en el càrrec en haver entrat a la llista que Albert Rivera ha confeccionat per Estrasburg, on Pagazartundua té previst proposar que ETA sigui jutjada per crims de lesa humanitat.

Així és com els tres partits de drets malden per captar les víctimes que més s’han significat pel seu abrandat espanyolisme i que, amb la seva presència a les eleccions, poden ressuscitar l’espantall d’ETA. Una ombra que, malgrat formar part del passat, encara dóna rèdits entre les capes més reaccionàries de la població.

Articles relacionats