Tot sovint, el que convertim en informacions són vulneracions de drets. En fem seguiment i hi ha ocasions que tenim l’oportunitat de recollir com, gràcies al suport col·lectiu i l’organització social, s’obtenen victòries. O, si més no, s’obren escenaris en què poden arribar a assolir-se, davant d’abusos de poders econòmics, d’institucions o d’opressions i violències de grups socials i persones damunt d’altres menys privilegiades.
Tanquem l’any, i encetem el 2024, recordant alguns exemples de la capacitat dels moviments antiracista, feminista, ecologista, antirepressiu, per la llibertat d’expressió i de premsa, i en defensa de l’habitatge, per respondre i empènyer contra els abusos de poder i les desigualtats.
La resposta a l’Espionatge d’Estat
El 2023, ha estat marcat per la investigació #EspionatgedEstat, que, enguany, ha tret a la llum tres casos de policies espanyols infiltrats als moviments socials. En clau positiva, els reportatges han generat un fort impacte mediàtic, social i polític, i afectades, advocades i organitzacions socials s’han organitzat, s’han mobilitzat i han denunciat aquestes pràctiques, amb el focus posat en la vulneració de drets fonamentals.
Amb tot, el Parlament de Catalunya ha obert una comissió d’investigació i una desena d’ajuntaments, com els de Girona i Salt, han declarat persona non grata la policia infiltrada Maria Isern Torres o han demanat explicacions.
Amb les investigacions d’#EspionatgedEstat, afectades, advocades i organitzacions socials han denunciat aquestes pràctiques, amb el focus posat en la vulneració de drets fonamentals
També s’han obert esquerdes per la via judicial, amb una querella presentada pel cas de l’infiltrat Daniel Hernández Pons —pendent de recurs— i una altra pel cas de la infiltrada gironina, pendent de ser admesa a tràmit.
Combat contra el racisme i l’extrema dreta
Una de les agressions policials racistes que més ressò ha tingut els darrers anys, tant per la gravetat dels fets com per la difusió de la prova sonora que la víctima va poder registrar durant l’agressió, ha acabat amb l’expulsió dels sis agents agressors.
El Departament d’Interior ho va anunciar al setembre, després del procés judicial en què els agents dels Mossos imputats van declarar-se culpables. L’advocada de SOS Racisme i representant de l’agredit, conegut com a Wubi, va recordar, després del judici, que havien exigit l’expulsió dels agents des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia.
L’advocada de SOS Racisme i representant del jove del Bages agredit, conegut com a Wubi, va recordar, després del judici, que havien exigit l’expulsió dels agents dels Mossos d’Esquadra des de l’any 2019
SOS Racisme també ha guanyat un altre cas amb motivacions racistes i homòfobes. El mes de juliol, un membre del partit d’extrema dreta Vox va ser condemnat per apallissar un jove al crit de “negre i maricón de merda”. La sentència condemna Santiago Contreras Martínez, qui va ser líder i coordinador local de Vox a Gavà, i els seus dos acompanyants, els germans Isidro I. O. i José Antonio I. O., a un any i tres mesos de presó com a autors d’un delicte d’odi motivat per racisme i homofòbia amb agreujant d’abús de superioritat.
Sentències contra fons d’inversió i blocs alliberats
Si bé és cert que, només durant els tres primers trimestres de l’any, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha registrat 8.826 desnonaments als Països Catalans, no tot han estat expulsions o increments del lloguer. Enguany, s’ha dictat una sentència històrica en l’àmbit de l’habitatge: un tribunal ha condemnat un fons d’inversió per la inclusió de clàusules abusives als contractes de lloguer. La sentència contra el fons Lazora, gestionat per Azora —que concentra almenys 13.000 habitatges a l’Estat espanyol—, revoca nou de les deu clàusules denunciades com a abusives i fraudulentes pel Sindicat de Llogateres.
El moviment pel dret a l’habitatge ha aturat desenes de desnonaments amb accions, negociacions i a la porta, i ha okupat i alliberat blocs per allotjar-hi famílies en situació vulnerable
Així mateix, les PAH catalanes han anunciat que un dels fons d’inversió més grans del món, Blackstone, serà jutjat l’abril de 2024 per negar-se a oferir lloguer social.
Més enllà d’aquestes victòries judicials, el moviment pel dret a l’habitatge ha aturat desenes de desnonaments amb accions, negociacions i a la porta, i ha okupat i alliberat blocs per allotjar-hi famílies en situació vulnerable. Al març, el Sindicat d’Habitatge de València va recuperar una finca propietat de la Generalitat Valenciana al Cabanyal i, el primer de maig, la PAHC Bages va anunciar l’ocupació d’un edifici de la Sareb a Manresa i la PAH Lleida va obrir un bloc abandonat del fons voltor Divarian. A més, el sindicalisme per un habitatge digne també s’ha activat als Pirineus.
S’ha acabat el silenci
El clam de “s’ha acabat” ha saltat del camp de futbol a molts altres camps de la vida i ha suposat una mostra de com l’endèmic silenci davant les agressions masclistes cada vegada perd més espai. El petó forçat de Luís Rubiales, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, a la jugadora Jenni Hermoso, retransmès en directe a milions de persones, va fer que moltes veus ho denunciessin com a agressió.
I, encara més, aquest fet s’ha convertit en una mostra, televisada, de les pràctiques abusives normalitzades per part d’homes en posicions de poder, tant en l’àmbit esportiu com en molts altres espais de relacions laborals i professionals. L’onada de denúncia i suport generada és un precedent que pot impulsar canvis en el difícil camí per denunciar les violències masclistes i, com remarca la psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet Pilar Polo, contribueix a “treure el poder a qui el fa servir de manera inadequada”.
L’onada de denúncia generada entorn al “s’ha acabat” és un precedent que pot impulsar canvis en el difícil camí per denunciar les violències masclistes i contribuir a “treure el poder a qui el fa servir de manera inadequada”
Per altra banda, lligat a una altra mobilització feminista, aquest ha estat l’any en què les piqueteres de València han posat punt final al procés judicial iniciat arran de les sancions interposades en el marc de les vagues generals feministes de 2018 i 2019. Les multes, emparades en la llei mordassa, van ser recorregudes per la via administrativa. Però no es va acceptar cap recurs i van apostar per la carta d’anar a judici.
Han guanyat onze dels tretze judicis en què se’ls acusava d’ocupar la via pública, tallar carreteres i participar en piquets informatius durant una jornada de vaga legalment convocada. Segons explicava la seva defensa a la Directa, “crear un precedent jurídic que qüestiona el principi de veracitat policial”, “marcar uns límits a l’hora d’aplicar la llei mordassa” i “reforçar el dret a la vaga” són les victòries judicials d’aquest cas.
Més consciència davant l’emergència climàtica
El moviment ecologista i per la justícia climàtica, protagonitzat per joves activistes, ha aconseguit impacte i visibilitat acampant a les universitats, assenyalant iots i avions privats, tallant carreteres, irrompent als museus, llançant pintura a la porta del Congrés o bloquejant magatzems carnis. Precisament, el mes de desembre deixa un balanç de 26 detencions d’activistes del col·lectiu Futuro Vegetal, a qui la policia espanyola atribueix un delicte d’organització criminal.
Malgrat la repressió, el moviment ha obtingut petites victòries. La Directa va poder confirmar que després de les protestes estudiantils d’End Fossil, cap professor havia volgut fer el relleu per coordinar la càtedra Repsol. La direcció de la universitat assegurava que no hi hauria renovació durant el 2023.
Hem destapat les greus irregularitats del projecte macrocasino Hard Rock i els tràmits previstos, com el pas del projecte per la comissió d’Urbanisme de Tarragona i per la de Catalunya, s’han aturat
Des d’aquest mitjà, enguany també hem destapat les greus irregularitats del projecte macrocasino Hard Rock a Vila-seca (el Tarragonès): la Generalitat va manipular un contracte per atorgar la llicència, l’empresa promotora no disposava dels terrenys i un informe assenyalava el risc potencial de la indústria química. Amb tot, els tràmits previstos, com el pas del projecte per la comissió d’Urbanisme de Tarragona i per la de Catalunya, s’han aturat.
Després d’anys de protestes d’organitzacions socials i ecologistes, el Govern català ha abandonat de manera “definitiva” el projecte d’organitzar els Jocs Olímpics d’hivern l’any 2030 als Pirineus. La sequera ha fet que la Generalitat hi renunciés i acceptés la inviabilitat del macroprojecte. Activistes i investigadores ja advertien dels impactes que tindria tirar-lo endavant des que va fer-se pública la proposta, tenint en compte tant la crisi climàtica com les conseqüències socioeconòmiques per la població dels Pirineus. L’oposició als Jocs d’hivern ha articulat, a través de la plataforma Stop JJOO, un moviment que ha posat sobre la taula els costos de turistificar el territori i, més enllà d’haver caigut aquest projecte, preveu mantenir-se actiu “per un Pirineu viu”.
A la recta final d’any, també hem pogut anunciar una bona notícia per a l’exercici de la professió periodística. El jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona admetia a tràmit la primera querella que han presentat periodistes contra policies per mentir. La jutge considera que un sergent i un agent dels Mossos poden haver comès un delicte de fals testimoni i denúncia falsa contra el periodista de la Directa Jesús Rodríguez i el fotoperiodista freelance Isidre Garcia. L’acció judicial forma part d’una campanya impulsada pel Centre de Drets Humans Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Mèdia.cat i Free Press Unlimited.
