L’extrema dreta de Vox ha estat una de les guanyadores d’aquestes eleccions municipals del 28 de maig de 2023. En xifres, han passat de tan sols tres regidors a tota Catalunya, on únicament tenien representació al municipi de Salt (el Gironès), als 124 edils que tindrà els pròxims quatre anys. Això significa que el partit de Santiago Abascal ha recollit 150.653 sufragis, 114.413 més dels 36.240 que van obtenir l’any 2019, el que suposa un 5,01% dels vots emesos al conjunt del Principat.
El partit d’ultradreta presentava candidatures a 133 dels 947 ajuntaments catalans i ha obtingut regidors en 76. Ha entrat als plens de les quatre capitals: tres regidors a Tarragona (quarta força), dos a Barcelona i Lleida, i un a Girona. Als altres 63 municipis catalans de més de 20.000 habitants, tindrà representació en quaranta ajuntaments, principalment, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès. Curiosament, a ciutats com Badalona, on el xenòfob Xavier Garcia Albiol ha aconseguit majoria absoluta, i Castelldefels, on el candidat del Partit Popular (PP) també ha guanyat folgadament, Vox ha quedat fora.
El partit d’ultradreta ha entrat als plens de les quatre capitals: tres regidors a Tarragona (quarta força), dos a Barcelona i Lleida, i un a Girona
Els municipis on tindrà més representants públics són a Salt, on en guanya un; a Mataró (capital del Maresme) també amb quatre, a l’Hospitalet de Llobregat (segona ciutat més poblada) amb tres, els mateixos que a Terrassa (cocapital del Vallès Occidental i tercera ciutat més poblada), a Reus (capital del Baix Camp) a Rubí (el Vallès Occidental), a Viladecans (el Baix Llobregat) i a Salou (el Tarragonès). A més, en municipis com el Vendrell (el Baix Penedès), Ripollet (el Vallès Occidental) o Sant Andreu de la Barca (el Baix Llobregat) han estat la tercera força més votada.
Entre els electes de la formació d’extrema dreta hi ha coneguts neonazis com Alejandro Fernández, que ha sortit escollit a Barberà del Vallès, o Jordi De La Fuente, que ha obtingut l’acta de regidor a Sant Adrià de Besòs. Tots dos han tingut o tenen causes pendents amb la justícia i en el passat havien estat membres de Plataforma per Catalunya (PxC) i el partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), amb el qual havien concorregut a almenys unes eleccions juntament amb Jennifer González Leyva, la cap de llista de Vox per Castellar del Vallès que contra tot pronòstic finalment no ha estat escollida com a regidora.
Entre els electes de la formació d’extrema dreta hi ha coneguts neonazis com Alejandro Fernández o Jordi De La Fuente, tots dos han tingut o tenen causes pendents amb la justícia
Aquests resultats extraordinaris s’expliquen en bona part gràcies a la pràctica desaparició de Ciutadans, que ha passat dels 239 regidors obtinguts el 2019 a tan sols deu en només nou municipis. En el còmput de paperetes, 155.808 menys que les 192.518 d’ara fa quatre anys, el que deixen aquest partit nacionalista espanyol a les portes de l’extinció. Tanmateix, no tot el seu volt ha anat a parar a Vox, sinó que aquest també s’ha fragmentat -a trets generals- entre el PP i Valents, escissió originada arrel de la candidatura barcelonina de Manuel Valls que només ha aconseguit tres regidors: un a Creixell (Tarragonès), un a Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i un altre a Montgat (Maresme).
A la mateixa banda del tauler que Vox en l’eix ideològic, però als antípodes en l’eix nacional, les opcions d’extrema dreta independentista continuaran sent residuals i sense representació excepte en dos casos. El primer, la incontestable victòria de Sílvia Orriols a Ripoll, on ha passat d’assolir 503 vots i un regidor el 2019 a 1.401 i sis regidors aquest diumenge. Previsiblement, Orriols serà la pròxima alcaldessa de la capital del Ripollès, gràcies a un discurs basat en la islamofòbia arran dels atemptats de les Rambles de l’any 2017. El partit del qual és fundadora, Aliança Catalana, ha obtingut dos regidors més: Roger Saborit a Manlleu (Osona) i Albert Puig a Ribera d’Ondara (Segarra).
El segon èxit de l’extrema dreta independentista ha anat a càrrec del Front Nacional de Catalunya (FNC), partit pel qual es va presentar Silvia Orriols l’any 2019 i que va abandonar l’any següent per mantenir-se com a regidora independent i fundar el seu propi partit. Sergi Perramón, secretari general del Cercle Català de Negocis, i Maria Àngels Curtichs han aconseguit l’acta de regidors a Manresa, la capital del Bages, amb els 1.618 vots comptabilitzats. El municipi de La Masó (Alt Camp), serà el primer on el FNC governarà, gràcies a la majoria absoluta aconseguida per la llista encapçalada per Albert Camps, que ha obtingut 91 vots i quatre regidors. En total, el FNC ha recollit 3.529 vots arreu de Catalunya, enfront dels 1.806 d’Aliança Catalana.
En darrer terme, un quart partit d’extrema dreta també ha guanyat representació en aquestes eleccions municipals a Catalunya. Es tracta de la formació unionista Som Identitaris de Josep Anglada, l’exlíder de l’extinta Plataforma per Catalunya (PxC), de la qual es va escindir abans que aquesta acabés autodissolent-se en les files de Vox. Anglada ha recollit 1.193 vots i dos regidors a la ciutat de Vic (8,82% dels vots), on tornarà de nou al ple municipal després de no presentar-se a les eleccions del 2019 perquè l’Audiència de Barcelona el va inhabilitar per haver amenaçat un militant d’Arran. En canvi, a Manlleu han perdut l’únic regidor que fins ara tenien a tota Catalunya, Paco Zambrana. En la majoria dels municipis on PxC va assolir la seva xifra rècord de 67 regidors a les eleccions municipals del 2011 és on Vox ha obtingut millors resultats en aquests darrers comicis locals.
Vox, clau al País Valencià i les Illes
Al País Valencià l’extrema dreta de Vox consolida la irrupció que va fer en els comicis de 2019. En l’àmbit autonòmic, ha aconseguit 302.885 vots (un 12,41% del total), els quals li reporten 13 escons a les Corts Valencianes —tres més que en les passades eleccions. El Partit Popular tornarà al palau de la Generalitat Valenciana amb Carlos Mazón al capdavant (40 escons), qui sumarà majoria de la mà de l’extrema dreta. El candidat de Vox a la presidència de la Generalitat és el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València Carlos Flores Juberías, exmembre del partit feixista Fuerza Nueva i qui en 2020 va ser condemnat a un any de presó per violència masclista.
Abans de formar part de les llistes de Vox, Juberías va passar pel PP, partit que el va escollir per ocupar un càrrec en el Consell de Transparència. En els últims temps, Juberías no ha dubtat a mostrar públicament la seua oposició a l’avortament o l’eutanàsia, així com la seua defensa a l’excap de la comissaria de la Policia Nacional espanyola del Districte Centre de València, Ricardo Ferris, qui va ser destituït per difondre missatges racistes. Col·lectius i plataformes en defensa dels drets de les persones migrants van interposar davant la Fiscalia de València una denúncia contra Ferris per un presumpte delicte d’odi.
El candidat de Vox a la presidència de la Generalitat és el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València Carlos Flores Juberías, exmembre del partit feixista Fuerza Nueva
Vox també ha estat un dels guanyadors de les eleccions municipals al País Valencià. Dels 91.768 vots que va obtenir en 2019, ha passat a aconseguir-ne 233.720. Això li permet obtenir 227 regidors —178 més dels 49 que va guanyar en els comicis anteriors. La majoria de les regidories (117) es concentren en els ajuntaments de les comarques de València, seguides dels d’Alacant (80) i, finalment, dels de les comarques del nord del País Valencià, on en tindrà trenta. En total, un 9,39% dels vots emesos al País Valencià han anat a parar a l’extrema dreta.
La dreta del PP podrà formar govern amb Vox en els ajuntaments de les principals ciutats del País Valencià. A Castelló de la Plana, Vox ha passat d’un a quatre regidors i s’ha convertit en la tercera força, amb 10.597 vots. A la capital del Túria, Joan Ribó (Compromís) perd l’alcaldia, que passa a mans de María José Català (PP), qui també haurà de governar en coalició amb Vox. La formació de Santiago Abascal hi ha aconseguit 52.695 vots, el que li’n reporta quatre regidories. Pel que fa a Alacant, per segona vegada, Vox s’ha convertit en una peça clau per a conformar govern. En els comicis de 2019 va obtenir 2 regidores i va pactar amb PP i Ciutadans. En aquestes eleccions, n’ha obtingut 4, gràcies als 21.023 vots emesos. A la tercera ciutat més poblada del País Valencià, Elx, també s’ha imposat la dreta i l’extrema dreta. Vox, amb 12.860 vots, tindrà tres regidories.
A la capital del Túria, Joan Ribó (Compromís) perd l’alcaldia, que passa a mans de María José Català (PP), qui també haurà de governar en coalició amb Vox
Fins i tot a la comarca del Baix Segura, feu del Partit Popular, Vox serà imprescindible per arribar a conformar un govern de coalició en alguns municipis, com a Callosa d’en Segura, Mutxamel o Oriola. En aquest últim, la formació d’extrema dreta aconsegueix quatre edils, dos més que en 2019. Destaca el cap de llista de Vox per Oriola, Manuel Mestre Barea, qui durant l’última legislatura ha sigut diputat en les Corts per les comarques d’Alacant. De professió militar, Mestre ha ocupat diversos càrrecs en les Forces Armades del Ministeri de Defensa espanyol. La seua trajectòria, primer, com a militar, i després, com a diputat, ha estat marcada per diverses acusacions de plagi. Tal com va publicar la Directa, Manuel Mestre comparteix una bona amistat amb l’excap de llista de Vox per Oriola, José Manuel Garcia Escolano. Uns dies abans de les últimes eleccions generales, una fotografia de García Escolano amb una bandera franquista cridava l’atenció de diversos mitjans de comunicació locals.
També a les comarques del sud, Sant Vicent del Raspeig (Camp d’Alacant) és un dels municipis on Vox tindrà més regidors, passant de dos a cinc. El cap de llista és Adrián García Martínez, funcionari de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol. Un nom conegut dins dels grupuscles ultradretans valencians i que apareix a la llista que encapçala Adrián García és Gonzalo Mendiguren Asensi, qui en l’any 2015 va concórrer als comicis municipals d’Oriola per España 2000. Asensi, a més, ha sigut l’advocat que ha defensat membres d’El Galeón, una sucursal de l’organització neonazi d’inspiració falangista Hogar Social Madrid a Elda, els membres de la qual haurien protagonitzat més d’una trentena d’atacs feixistes en els últims sis anys.
Vox ha estat la força més votada a Orxeta (la Marina Baixa), on ha obtingut majoria absoluta després de quaranta anys d’hegemonia del PSOE; i a Nàquera (Camp de Túria). Els 1.238 vots li han permés aconseguir quatre regidors i sembla consolidar-se així com a un dels primers feus de l’extrema dreta al País Valencià. En les passades eleccions generals, Vox també va ser-hi el més votat.
A les eleccions municipals de les Illes Vox ha aconseguit 54.244 vots, el que suposa el 11,86% dels electors i el situa com a tercera força política en sufragis
A les Illes com al País Valencià, aquest 29 de maig també hi havia eleccions municipals i autonòmiques, on també es triaven els representants als Consells Insulars. En les primeres, Vox ha aconseguit 54.244 vots, el que suposa el 11,86% dels electors i el situa com a tercera força política en sufragis, només per darrera del PP i el PSIB en uns comicis locals on en aquest territori era la primera vegada que es presentava. Això li ha suposat un total de 44 regidors: 36 en municipis de Mallorca, sis a Eivissa i dos a Menorca obtenint representació a totes les capitals.
Un regidor respectivament a Ciutadella i Maó (Menorca), on no obstant això no sumen amb el PP per poder governar; dos a Eivissa amb 1.375 vots i un 8’77% dels suports, tot i que els de Feijó han tret majoria absoluta i no els necessitarà per governar; i sis regidors a Palma, amb 32.586 sufragis, el 20,47% dels vots i la clau del consistori, on els populars podrien tornar a governar sempre i quan comptin amb el seu suport. En resum, l’única illa on Vox ha quedat fora és la petita Formentera.
Al parlament autonòmic el partit d’extrema dreta ha passat de tres a vuit diputats, obtenint 62.004 vots, el 13,9% dels vots i situant-se com a tercera força política i clau perquè el PP torni a la presidència insular després de dues legislatures amb Francina Armengol com a presidenta. Per la seva banda, als consells de Mallorca, Eivissa i Menorca ha aconseguit cinc, un i un representant, respectivament, mentre la formació d’extrema dreta ha quedat fora del de Formentera.
