Fa tres anys el filòsof Santiago Alba Rico es preguntava què és el contrari d’una bomba. El pensador arribava a la conclusió que mentre el bé és difícil de quantificar, el mal, una bomba, és mesurable: una bomba és igual a les morts que provoca i a les supervivents; igual als cossos mutilats que deixa. “Si poso una bomba en un tren (…) puc comptar els morts. Si escric un poema o construeixo un pont o componc la novena de Beethoven, no només no puc comptar els beneficiaris: no puc ni tan sols descriure’n els efectes beneficiosos”, deia Alba Rico l’estiu de 2017.
Cert, una bomba és el que la seva destrucció produeix. Amb tot, hi ha costos que el càlcul d’Alba Rico no contemplava al seu article. Costos que oblidem i que queden sepultats per les xifres dels Pressupostos Generals de l’Estat. Les bombes, les armes, els avions de combat, els tancs o els míssils, a més de matar, són cars i el govern de l’Estat espanyol, en plena crisi sanitària, segueix entestat en què cada any costin més a la ciutadania.
Això és el que recentment ha posat en relleu un estudi realitzat per Centre Delàs d’Estudis per la Pau, titulat Anàlisi crítica del pressupost de Defensa de l’any 2021; de l’optimisme social al pessimisme en Defensa.
La inversió en defensa no es toca
La situació de pandèmia ha fet que la previsió de despeses anuals del govern espanyol augmenti. Dels 416.498 milions d’euros del pressupost prorrogat del 2020, passem als 550.486 milions d’enguany; un 19,4% més. En part la política econòmica expansiva estarà sufragada per les remeses provinents de la Unió Europea amb motiu de la pandèmia que es plasmen el 2021 en 27.000 milions d’un total que ha d’ascendir en els anys vinents a 140.000 milions.
Tal com reconeixen Pere Ortega, Xavier Bohigas i Quique Sánchez, autors de l’estudi del Centre Delàs, els pressupostos de l’executiu del PSOE i Podem suposaran un augment de les partides socials. De totes maneres, les partides destinades a la despesa militar, també viuen un fort increment. Segons els càlculs, en total es destinaran 21.623 milions d’euros a aquest capítol que suposaran un augment del 10,3% en inversions d’aquest tipus respecte l’any 2020.
El pressupost del Ministeri de Defensa s’incrementa en un 6,5% respecte a l’exercici anterior, però, segons l’estudi del Centre Delàs, hi ha moltes partides que cobreixen l’àmbit militar repartides en altres ministeris
“Si mires el pressupost del Ministeri de Defensa, t’adones que ascendeix a 10.863 milions d’euros, un 6,5% més que l’any anterior”, explica Ortega. “Malgrat això hi ha moltes partides militars dispersades en altres ministeris”, afegeix. Es refereix, per exemple, a la despesa en la indústria militar que assumeix el ministeri d’Indústria, Comerç i Indústria o a la despesa en seguretat social del personal militar. El ball de xifres, en paraules del Centre Delàs, una de les poques organitzacions que comptabilitza la despesa real en tot l’àmbit de la defensa, respon a una estratègia d’ocultació de les partides reals de la inversió militar. Si totes les despeses en defensa es calculessin d’aquesta manera, la inversió seria pràcticament igual al que gastarà l’Estat espanyol en prestacions a l’atur el 2021: 25.012 milions d’euros.
Si ens atenim als números que ofereix l’Estat, la remesa en defensa representa l’1,1% del total de despesa pública. En canvi, si resseguim les dades de la investigació del Centre Delàs, aquest percentatge s’incrementa fins a l’1,8%. “Hi ha una clara voluntat d’amagar la despesa militar real”, explica Ortega. En aquest sentit l’investigador cita una darrera manera de fer-ho: “Les despeses destinades a operacions militars de l’Estat a l’estranger sempre estan infrarepresentades en els pressupostos”. De forma sistemàtica cada final d’any es duen a terme modificacions dels pressupostos generals per fer front a les despeses d’aquestes operacions militars que suposen un cost d’uns 1.000 milions d’euros. “Hi ha destacaments al Líban que costen 121 milions, a Iraq que costen 109 milions, a Mali o al Mediterrani per controlar les migracions que costen 150 milions”, explica l’investigador del Centre Delàs per acabar assenyalant que actualment hi ha més de 30 missions de l’Exèrcit Espanyol a l’estranger.
Incrementar la depesa militar en temps de pandèmia
Si comparem els pressupostos generals de l’Estat espanyol dels dos darrers exercicis, resulta que l’any 2020 cada contribuent de l’Estat espanyol gastava 420 euros en despesa militar, mentre que el 2021 en seran 456, 36 més. Dit d’una altra manera, mentre l’any 2020 es gastaven 54 milions d’euros en despesa militar cada dia, el 2021 en seran 59.
A on aniran a parar aquests milions d’euros de més? En gran part els trobem als nous Programes Especials d’Armament (PEA), que en deu anys suposaran una inversió per part de l’Estat de més de 13.000 milions d’euros en préstecs a interès nul. “Els nous PEA estan desenvolupant-se en les factories de les quatre grans empreses militars que dominen el mercat espanyol d’armaments, és a dir, Navantia, Airbus, Santa Bàrbara i Indra”, s’explica des del Centre Delàs.
Aquest any 2021 els PEA suposaran una inversió de 2.341 milions d’euros, en cas d’aprovació dels pressupostos, una xifra molt similar als 2.378 milions d’euros que es destinaran a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Així mateix, si s’analitzen les partides detallades dels PEA, es pot apreciar, encara més, la magnitud de la despesa en la indústria militar de l’executiu de Pedro Sánchez. De fet, des de Delàs assenyalen que, si aquestes partides s’invertissin en altres sectors, suposarien un gran triomf en àmbits com el de l’habitatge o la salut.
El 2021, el govern espanyol vol gastar 488 milions en l’avió militar Eurofighter, és a dir el que costen els quasi 100.000 habitatges de protecció oficial que es construeixen a l’Estat en un any
Seguim amb comparacions. El 2021, el govern espanyol vol gastar 514 milions en els helicòpters de combat Chinook NH-90 i Tigre, la mateixa xifra del pressupost anual de l’Hospital Clínic; 488 milions en l’avió militar Eurofighter, és a dir el que costen els quasi 100.000 habitatges de protecció oficial que es construeixen a l’Estat en un any; 300 milions en el submarí S-80, que podrien utilitzar-se per garantir un ingrés mínim vital per a 54.171 persones durant un any. La despesa en el blindat VCR 8×8 Dragón, que ascendeix a 245 milions, podria suposar la contractació de 6.456 metgesses.
El greuge comparatiu podria continuar si tenim en compte que els PEA gastaran aquest 2021 218 milions en la Fragata 110, 71,50 milions en el tanc Pizarro, 48,20 milions en tancs Leopardo i 20 milions en cada míssil contracarro Spike.
Més enllà de les inversions directes a la compra de material bèl·lic, l’Estat també pretén dura a terme una significativa despesa en l’apartat de recerca i desenvolupament (R+D) militar, que se situaria tipus en 861 milions d’euros; 574 milions més que en el cas de l’R+D sanitària.
La fal·làcia dels llocs de treball
Resulta si més no curiós que un govern com el format per la coalició de centreesquerra integrada per PSOE i Podem faci una inversió tan notable en indústria militar. Curiós perquè quan membres d’ambdues formacions són qüestionades sobre l’increment de la despesa, acostumen a esquivar les crítiques afirmant que la indústria militar és cabdal per a la creació de llocs de treball a l’Estat Espanyol.
En una compareixença al Senat el mes de maig passat, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, afirmava que s’havia fet una “aposta clara per la indústria espanyola de defensa” com a “motor dins la Unió Europea”. Robles afegia que el sector militar era indispensable per reactivar l’economia en moments de crisi.
Segons recullen Ortega, Bohigas i Sánchez en el seu informe –citant les investigacions de Seymour Melman o Garrett-Peltier– “les inversions en educació i en sanitat generen més del doble de llocs de feina que el sector militar”. Això contradiria la idea de la indústria militar com un element generador de riquesa que solen esgrimir els poders públics per justificar-la.
Segons recullen Ortega, Bohigas i Sánchez en l’informe del Centre Delàs, “les inversions en educació i en sanitat generen més del doble de llocs de feina que el sector militar
En paraules dels investigadors del Centre Delàs, si el sector militar continua gaudint d’una posició privilegiada dins de l’Estat espanyol és per la incapacitat del seu govern de “donar l’esquena al complex militar-industrial espanyol, que tradicionalment ha comptat amb el suport de les més altes esferes de l’estat i de la Casa Reial”.
És per tot això que des del Centre Delàs s’adverteix que “seguir apostant per inversions en l’àmbit militar és pervertir la realitat de les necessitats de la societat espanyola quan aquesta està necessitada de despesa social i de polítiques basades en les cures i en la seguretat humana, d’una despesa pública que reactivi l’economia i l’ocupació i que permeti una reconstrucció justa i una sortida a la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 basada en criteris de justícia i sostenibilitat”.
