Malgrat els 3.000 quilòmetres que separen els Països Catalans i el Kurdistan, els llaços entre aquests dos territoris es van enfortint. Així ho demostra la resolució que s’ha votat avui al Parlament de Catalunya que “reconeix l’existència de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES) i insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració”. També “posa en valor el potencial del confederalisme democràtic com a solució pacífica, inclusiva, democràtica i de convivència a l’Orient Mitjà basada en el municipalisme, el feminisme i l’ecologisme”.
La resolució ha comptat amb els vots favorables al reconeixement com a subjecte polític de l’AANES per part d’ERC, En Comú Podem, CUP i Junts per Catalunya, mentre que PSC, Ciutadans, el PP i Vox hi han votat en contra. El Grup Socialista però, que ha demanat el vot per separat, article per article, si que s’ha pronunciat favorable a la resta de punts de la resolució, que plantegen l’impuls de xarxes de cooperació amb el poble kurd i reivindicar el confederalisme democràtic com a eina de resolució de conflictes. El pronunciament s’empara en el Pla director 2019-2022 de cooperació al desenvolupament aprovat al Parlament de Catalunya, que conclou que la cooperació catalana ha de tenir especial atenció amb els pobles sahrauí, palestí i kurd.
Segons Ruben Wagensberg, diputat d’ERC, secretari de la mesa del Parlament i un dels impulsors de resolució, un dels objectius és “impulsar una xarxa de solidaritat per participar de la reconstrucció de la regió siriana i d’agermanament amb la seva ciutadania, tot emmirallant-se en la xarxa de solidaritat entre Catalunya i Bòsnia a principis dels 90”; alhora, ha recordat que “el que avui aprova el Parlament seria del tot impossible sense la llarga estela dels moviments i les xarxes de solidaritat de base entre Catalunya i el Kurdistan”. Al seu torn, el co-responsable del departament de relacions externes de l’AANES, Abdulkarim Omar, ha explicat que agraïen aquest gest i ha enviat una salutació al poble català.
La resolució s’empara en el Pla director 2019-2022 de cooperació al desenvolupament aprovat al Parlament de Catalunya, que conclou que la cooperació catalana ha de tenir especial atenció amb els pobles sahrauí, palestí i kurd
Per la seva banda, Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, valora que no només és un tràmit oficial per establir relacions institucionals, sinó que també és un reconeixement al moviment kurd i a la proposta política d’aquest. A més, ha posat de manifest que “la causa kurda ha sigut històricament desconeguda dins la societat catalana i és interessant posar-ho sobre la taula”.
La iniciativa neix a conseqüència d’una delegació que va visitar el Nord i l’Est de Síria el passat juny conformada per responsables polítics i membres d’organitzacions socials com Òmnium Cultural. Segons Ariadna Masmitjà, activista internacionalista al Kurdistan i impulsora de la brigada, la delegació va servir per fer vincles amb l’Administració Autònoma i conèixer la proposta política que el moviment kurd fa al món.
El 2008, el Tribunal Suprem va anul·lar un protocol del Govern Basc per la col·laboració amb el Kurdistan iraquià en matèria sanitària en considerar que envaïa l’àmbit reservat per la Constitució a la competència exclusiva de l’Estat
L’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria és una federació que agrupa set regions, entre les quals els 3 cantons de majoria kurda coneguts com a Rojava. Però també inclou zones de majoria àrab alliberades de la presència d’Estat Islàmic com Raqqa. De fet la majoria de la població del Nord i l’est de Síria és àrab. Aquesta organització territorial descentralitzada respon a la voluntat del moviment d’alliberament kurd d’establir un nou model confederat per tot Síria, renunciant així a la creació d’un estat kurd. A més, dins d’aquests territoris hi trobem altres comunitats com ara l’armènia, l’assíria-siríaca, la turcmana, o la circassiana.
El 2008, el Tribunal Suprem va anul·lar un protocol del Govern Basc per la col·laboració amb el Kurdistan iraquià en matèria sanitària en considerar que envaïa l’àmbit reservat per la Constitució a la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals. En la sentència, el Suprem concloïa que el protocol no només plasmava una col·laboració aliena a les relacions internacionals, sinó que, més aviat, se situa en el camp propi d’aquestes en pretendre atribuir al Kurdistan la condició de subjecte de dret internacional. Avui, els quatre grups parlamentaris contraris a validar l’estatus de subjecte polític de ple dret l’Autonomia del Nord i l’Est de Síria, també han argumentat que el reconeixement d’altres territoris és una competència que correspon només a l’Estat espanyol.
