Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Pren possessió Arturo Prieto, nou cap de la Guàrdia Civil al País Valencià involucrat en casos de tortura

L'any 1999 va ser condemnat per l'Audiència de Bilbao per no impedir que altres agents a les seues ordres torturaren tres membres d'ETA, però dos anys més tard el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència

Acte de presa de possessió i jurament del nou cap de la Guàrdia Civil al País Valencià | Arxiu

Aquest dimarts, 25 de gener, ha pres possessió el nou cap de la Guàrdia Civil al País Valencià, Arturo Prieto Bozec. Nascut a Elx (Baix Vinalopó) en 1964, va ser nomenat el passat mes de novembre, quan el seu antecessor, el general José Hermida, va passar a la reserva. Prieto, va ingressar a l’Acadèmia General Militar de Saragossa en 1985 i va obtenir el càrrec de tinent de la Guàrdia Civil en 1988. Va començar així una llarga carrera professional. Ha passat pel Servei d’Informació de Biscaia, el Servei Marítim de Múrcia, la Guàrdia Civil de Madrid o la comandància d’Almeria, però el que destaca en el seu currículum és la seua participació en els anomenats Grups d’Acció Ràpida, una unitat especialitzada en la lluita antiterrorista, concretament per combatre l’activitat armada d’ETA.

L’Audiència va considerar provat que les lesions que presentaven els tres membres d’ETA en ingressar a la presó, “eren conseqüència dels maltractaments que els van ser infligits”

Arran la seua activitat en aquests grups, el passat del general de la Guàrdia Civil està tacat de tortures. L’any 1999, l’Audiència de Bilbao va condemnar-lo a un total de 18 mesos i tres dies de presó, a pagar una indemnització de dos milions de pesetes i a la inhabilitació durant eixe període de temps per tres delictes de tortures a tres col·laboradors d’ETA, Juan Ramón Rojo, Francisco Palacios i Xabier Arriaga. Els fets van ocórrer en 1992, però el judici no es va celebrar fins a set anys després. Segons va publicar El País, la sala va sentenciar Prieto i un altre guàrdia, Daniel Simón; i va argumentar que ambdós “amb independència que prengueren o no part activa en els mateixos [maltractaments físics], que els ordenaren, o que simplement els consentiren, van tindre total coneixement dels maltractaments que s’estaven produint, sense que malgrat la seua condició de superiors jeràrquics […] feren absolutament res per a impedir-los”. En el mateix cas es van jutjar altres sis agents que finalment quedaren absolts.

L’Audiència va considerar provat que les lesions que presentaven els tres membres d’ETA en ingressar a la presó, “eren conseqüència dels maltractaments que els van ser inflingits”, principalment, en les dependències de la Guàrdia Civil a Madrid. L’any 2001, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència condemnatòria, tot i que no va negar que les víctimes hagueren sigut torturades.

En l’any 1992, el general Prieto també va ser investigat pel cas de tortures al membre d’ETA Kepa Urra, en què tres guàrdies civils —José María de las Cuevas Carretero, Manuel Sánchez Corbí i Antonio Lozano García— van ser condemnats a quatre anys de presó. No obstant això, el Suprem va reduir la condemna a un any, i en 1999, el govern de José María Aznar va indultar els tres torturadors. En l’any 2013, Manuel Sánchez Corbí va ascendir de càrrec i va ser nomenat cap de la Unitat Central Operativa (UCO). Ara, la història es torna a repetir.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU