Moltes brasileres esperaven i anhelaven que aquest diumenge 2 d’octubre Jose Ignácio Lula da Silva, el candidat del Partit dels Treballadors (PT), guanyés amb més d’un 50% les eleccions per poder deixar enrere quatre anys d’un govern d’ultradreta que, juntament amb la pandèmia, ha convertit el país de la samba i l’alegria en un país empobrit i violent. Però, 57 milions de vots no han sigut suficients i l’expresident aclamat per l’esquerra llatinoamericana s’haurà d’enfrontar a Jair Bolsonaro -Partit Liberal (PL)- en una segona volta. El Trump tropical ha obtingut 51 milions de vots, un 43%, però assegura que “tenim confiança total” en la victòria. Expertes i periodista temen un cop militar o interferències d’altres tipus de cara als comicis definitius.
El Tribunal Superior Electoral de Brasil havia prohibit explícitament l’ús d’armes durant la jornada del 2 d’octubre als voltants de les seus electorals. Així estan les coses en aquest Brasil crispat on les partidàries del mandatari actual senten legitimat l’ús de la violència per imposar la seva voluntat en massa contextos diversos arreu del país. La desforestació de l’Amazònia, la invasió de reserves indígenes per part de fazendeiros i l’assassinat de persones amb identitats diverses –ètniques, d’orientació sexual o d’identitat de gènere- han augmentat exponencialment en aquests últims quatre anys. Només durant la jornada de votació d’ahir, el Ministeri de Justícia va registrar 786 delictes electorals i es van produir 245 detencions.
El Tribunal Superior Electoral de Brasil havia prohibit explícitament l’ús d’armes durant la jornada del 2 d’octubre als voltants de les seus electorals
“Hi ha hagut molta violència política a peu d’urna”, assegura Maria Dantas, activista brasilera diputada al congrés espanyol, que és a Brasil amb una delegació europea observadora dels comicis. Dantas denuncia un incident violent en sortir de l’hotel on es trobava allotjada aquest diumenge. “El taxista em va dir ‘aquest hotel està ple de gent del PT, hi haurem de tirar una bomba per matar-los a tots’, em vaig quedar terroritzada”, explica preocupada. “Ell sabia que jo sortia de l’hotel, sabia que tenia accés a les seves dades, senten total certesa de la seva impunitat”, denuncia. “Et tancaré la boca a cops”, li va etzibar Jair Bolsonaro a una periodista l’agost de 2020. L’ambient és hostil i s’augura que ho sigui més durant les setmanes que falten fins al 30 d’octubre. “Jo sempre he dit que no tinc por als feixistes, però la veritat és que sento por”, confessa la diputada al congrés espanyol.
Aquest diumenge se celebraven també les eleccions al senat i la cambra dels diputats, en les que han entrat un gran nombre d’homes conservadors de l’esfera de Bolsonaro i propers a l’agronegoci i les elits brasileres. El més destacat: Sergio Moro, el jutge, declarat per la justícia d’”imparcial”, imputat avui pel cas que va enviar Lula da Silva a la presó. Exministre de justícia del govern Bolsonaro, Moro va acabar dimitint del seu càrrec enemistat amb Bolsonaro, acusant-lo d’interferir en els assumptes de la Policia Federal per afavorir els seus propis interessos. Per altra banda, també s’han fet un lloc al congrés brasiler lideres indígenes històriques com Sônia Guajajara i Célia Xakriabá, les dues pel Partit Socialisme i Llibertat. “Els garanteixo que guanyarem el 30 d’octubre, simplement ho hem ajornat”, assegurava Lula da Silva després de conèixer els resultats.
