Lula da Silva tornarà a la presidència del Brasil vint anys després de la seva primera victòria. L’històric líder ha aconseguit un ajustat resultat percentual, però que suposa més de dos milions de vots a favor del fundador del Partit dels Treballadors. Da Silva ha obtingut el 50,9% dels vots —60.345.999 paperetes—, enfront del 49,1% collit per Jair Bolsonaro —58.206.354 paperetes—, la qual cosa permet que el Brasil arraconi el feixisme en la presidència en segona volta. Ja va succeir en la primera volta, quan el Partit dels Treballadors (PT) va obtenir el 48,4% dels vots, mentre que el Partit Liberal (PL) de l’actual president va collir un 43,2%.
“El nostre compromís més urgent és acabar amb la fam”, va afirmar da Silva en la roda de premsa posterior a confirmar-se la seva victòria, que va descriure com a “resurrecció”: “Han intentat enterrar-me viu i soc aquí”, va assenyalar el líder del Partit dels Treballadors, que va passar 580 dies pres per dues condemnes que van ser revocades.
“Amb ajuda del poble trobarem una sortida perquè aquest país pugui tornar a viure de manera democràtica i harmònica i construir el món que necessitem”, va confiar durant el seu llarg discurs electoral. Lula ha aconseguit més de 60 milions de vots, mai n’havia aconseguit tants.
La democràcia i la fam
Aquesta és “la victòria d’un moviment democràtic immens, que s’ha format per sobre dels partits polítics, d’interessos personals i d’ideologies. El poble brasiler ha deixat clar que desitja més llibertat, igualtat i fraternitat al nostre país. El poble brasiler vol salut, un sostre, criar bé als seus fills, viure bé, menjar bé, salaris justos, educació, polítiques públiques de qualitat. Vol llibertat religiosa, llibres en comptes d’armes, i accés als béns culturals, perquè la cultura alimenta la nostra ànima”, va manifestar Lula.
Lula va passar 580 dies en presó, condemnat pels delictes de corrupció passiva i blanqueig de capitals, i no va poder presentar-se a les eleccions de 2018 en estar inhabilitat. En 2021, el Suprem Tribunal Federal va revocar les condemnes
“El nostre compromís més urgent és acabar amb la fam. No podem acceptar que el normal sigui que milions d’homes, dones i nens no tinguin res a menjar, per això reprendrem la prioritat per a les famílies de renda baixa i tornarem a portar els programes d’inclusió. El Brasil no pot continuar convivint amb aquest mur de desigualtat”, va afirmar. Quan va guanyar fa vint anys, Lula va destacar pels programes contra la pobresa que va emprendre el seu govern.
Així mateix, el president electe ha prioritzat també l’Amazones, a qui va prometre defensar per a lluitar contra la crisi climàtica. “El Brasil necessita tenir un Amazones viu. Un arbre dempeus val més que una tona de fusta extreta il·legalment per qui només pensen en el benefici fàcil. Un riu d’aigua neta val molt més que tot l’or extret a costa del mercuri. Quan un nen indígena mor assassinat per la cobdícia dels depredadors del medi ambient, mor part de la societat. Lluitarem contra tota l’activitat il·legal en l’Amazones”, ha advertit.
Bolsonarisme
“S’ha guanyat a Bolsonaro, però el bolsonarisme encara està molt viu”, expressava l’eurodiputat Miguel Urban, present al país com a part d’una delegació internacional. El marc d’ingovernabilitat és palès, ja que el bolsonarisme s’ha blindat en el Congrés Federal, format per Congrés i Senat, i ha realitzat una campanya electoral en la qual fins i tot les armes de foc han estat presents.
Així, el Centrao, coalició que va obtenir el 48% dels vots en la cambra baixa i 246 diputats, inclou els partits de dretes, entre ells al Partit Liberal. Al mateix temps, al Senat la majoria dels escons en joc van caure en mans de partits del PL o d’aliats del bolsonarisme.
Durant la jornada electoral, membres de l’equip de Lula van denunciar talls en les carreteres per part de la Policia Federal de Carreteres que haurien obstaculitzat el trànsit dels votants
La primera victòria de Lula da Silva va ser en les eleccions de 2002, per les quals va ser investit president del Brasil l’1 de gener de 2003. En 2006 va tornar a guanyar i va finalitzar la seva presidència en 2010. Després d’acabar els seus mandats, va ser denunciat successives vegades i, finalment, condemnat pels delictes de corrupció passiva i blanqueig de capitals, pels quals va passar 580 dies en la presó i no va poder presentar-se a les eleccions de 2018 en estar inhabilitat. Però, en 2021, el Suprem Tribunal Federal del Brasil va revocar les condemnes en entendre que a Lula no se li havien respectat els seus drets durant el procés dut a terme pel jutge Sergio Moro, nomenat ministre de Justícia per Jair Bolsonaro en 2019. “Tot el sofriment que vaig passar es va acabar”, va declarar l’any passat Lula, qui sempre va defensar la seva innocència.
Durant la jornada electoral, membres de l’equip de Lula van denunciar talls en les carreteres per part de la Policia Federal de Carreteres que haurien obstaculitzat el trànsit dels votants. No obstant això, des del Tribunal Superior Electoral han assegurat que aquestes actuacions no han impedit que la ciutadania acudeixi a les urnes.
Article publicat originalment a El Salto
