Després de 53 dies de mobilitzacions el Perú segueix encès i en escalada. Des de l’empresonament del president Pedro Castillo, el país andí ha protagonitzat un esclat social que recorda als de Colòmbia, Xile o l’Equador dels recents anys. En tots ells, més enllà de les reivindicacions concretes —en aquest cas, la dimissió de la presidenta imposada, Dina Boluarte, i l’inici d’un procés constituent—, el crit dels pobles és per la restitució de la dignitat i en defensa de la vida i el territori.
La repressió de les forces policials, carregada d’un caràcter profundament racista, tal com han denunciat les organitzacions indígenes de drets humans, obté una forma o una altra segons el lloc on s’aplica. Després que el nucli de les reivindicacions estigués en ciutats andines com Juliaca o Cuzco, on la brutal violència policial i de l’exèrcit va deixar almenys cinquanta persones mortes i centenars de ferides, des del dijous 19 de gener, les protestes s’han traslladat, en bona part, a Lima. En la capital, lluny de les zones rurals andines habitades per població indígena i pagesa, Aimara i Quítxua, la força pública no està disparant a matar. La repressió continua sent intensa, però el que ha augmentat és la judicialització i criminalització de la població que surt als carrers.
Una llei antiterrorista de Fujimori
“Ahir [24 de gener] vam viure una manifestació multitudinària”, conta Ángela Vilca, antropòloga i historiadora de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos i brigadista de salut del col·lectiu Coalició durant aquestes protestes. “La repressió va ser molt forta, tenim diversos companys ferits per perdigons en zones vitals, alguns amb ferides profundes. Tenim gent adulta major amb el cap i els llavis trencats. Encara que no disparen a matar, el que tenim és moltes persones detingudes. Detencions arbitràries amb la presència de policies vestits de civil, un fet que estava prohibit, però ja tot els és igual”, es lamenta la brigadista des de Lima. Només en la protesta del 21 de gener, la policia va detenir 250 persones. Desenes de manifestants han denunciat també agressions sexuals per part dels cossos armats.
De la mà de l’ambaixada dels Estats Units i emparada en la llei antiterrorista instal·lada en l’època d’Alberto Fujimori, la fiscal general Patricia Benavidas està acusant els manifestants detinguts durant les protestes de pertànyer a grups armats ja desmobilitzats
De la mà de l’ambaixada dels Estats Units i emparada en la llei antiterrorista instal·lada en l’època d’Alberto Fujimori, la fiscal general Patricia Benavidas està acusant les manifestants detingudes durant les protestes de pertànyer a grups armats ja desmobilitzats com Sendero Luminoso o el Moviment Armat Tupac Amaru. “Les lleis de la dictadura de Fujimori serveixen avui per a reprimir i obrir processos per terrorisme, suspenent la garantia dels drets dels manifestants, sent privats de llibertat possiblement per llargs períodes sense opció a judici”, explica Daniela Ortiz, activista feminista originària de Cusco.
Encara que se centren en Lima, les últimes jornades de protesta continuen també a les regions i han deixat registrades escenes impactants com la de l’exèrcit entrant a Puno, blindats de la policia envaint universitats públiques a Lima on les comunitats estaven preparant aliments o rodes de premsa en les quals Dina Boluarte apareix acompanyada d’alts càrrecs de l’exèrcit. Segons el mitjà de comunicació Wayka, una manifestant detinguda en Arequipa va denunciar que en el trajecte en vehicle fins a la comissaria, la policia va posar la música de campanya del dictador Alberto Fujimori, “El baile del chino”.
És per tot això que la població organitzada, el partit Perú Lliure i molts líders polítics del progressisme llatinoamericà ja parlen d’“una dictadura cívic-militar al Perú, on l’exèrcit va estar darrere del procés de tombar a Castillo, on el president del parlament i el ministre d’interior són figures vinculades al fujimorisme”, denúncia Ortiz. Segons l’activista, es tracta d’“una disputa a escala regional: el Perú és el territori que el poder dels Estats Units ha decidit intentar reprendre”, en un context continental on torna a tenir majoria l’esquerra amb la victòria de Gabriel Boric a Xile, Gustavo Petro a Colòmbia o Lula al Brasil.
Protesta autoconvocada i en augment
Fins ara, el Perú —especialment Lima— no es caracteritzava per una capacitat mobilitzadora rellevant. Fa més de dues dècades, des del desenllaç de la dictadura d’Alberto Fujimori l’any 2000, no es concentrava tanta població als carrers. Aquesta vegada, a més, autoconvocada, ja que no hi ha un partit polític o organització que lideri i organitzi la mobilització. “Ha arribat gent des de Puno, Arequipa, estan arribant d’Ayacucho, de Huancayo, de l’Amazònia, això va en escalada, creixerà”, assegura Ángela Vilca. “La gent és al carrer per la necessitat de generar canvis estructurals en relació amb la situació colonial, a l’explotació capitalista en el context peruà”, assegura Daniela Ortiz.
A Lima, els milers de manifestants provinents del camp s’han unit a organitzacions estudiantils, sindicals i una part de la societat de la capital que ha decidit sortir a defensar la seva dignitat i, moltes diuen, el seu vot
Totes les formes de “violència racista i patriarcal” que estan vivint les regions rurals, pageses, indígenes, inclosos tocs de queda i estat d’emergència en ciutats com Puno, estan fent que avui Lima “es converteixi en un lloc polític, en un lloc simbòlic on venir a fer pressió perquè almenys renunciï Boluarte, tinguem noves eleccions aviat i un procés constituent”, assegura Vilca des de la capital. L’Oficina Nacional de Processos Electorals, ara com ara, ha anunciat que s’ajustaran els procediments tècnics per a un avançament d’eleccions a aquest 2023.
A Lima, els milers de manifestants provinents del camp s’han unit a organitzacions estudiantils, sindicals i una part de la societat de la capital que ha decidit sortir a defensar la seva dignitat i, moltes diuen, el seu vot.
El 6 de juny de 2021, un mestre d’origen rural, Pedro Castillo, guanyava una segona volta plena de tensions enfront de la filla del dictador Alberto Fujimori, Keiko Fujimori, per una diferència de només 44.000 vots. “Aquesta victòria no és meva ni del Perú Lliure, és del poble que ha resistit i lluitat durant segles per aconseguir una veritable i honesta opció de canvi”, va dir Castillo quan els resultats ja eren oficials. Des de llavors l’exsindicalista de Cajamarca ha patit dues mocions de censura per “incapacitat moral” i atacs mediàtics i judicials continus per part del fujimorisme fins a aconseguir la seva caiguda.
Els fets des del 7 de desembre
El cop parlamentari que es va viure al Perú el 7 de desembre recorda, amb moltes diferències, la situació de Bolívia el 2019, amb la renúncia forçada d’Evo Morales i l’autoproclamació il·legítima i anticonstitucional de Jeanine Áñez com a presidenta. En el cas actual, el parlament peruà va treure, a través d’una declaració d’incapacitat moral, figura a la qual s’ha recorregut set vegades en quatre anys, al president Pedro Castillo que, a continuació, va ser detingut per “infringir l’ordre constitucional”, en intentar blindar el seu Govern. La vicepresidenta Dina Boluarte va assumir ràpidament la presidència i, com Áñez, va llançar les forces armades als carrers a reprimir brutalment les protestes contra el nou govern que de seguida van començar. “La situació que vivim és el desenllaç que la dreta estava buscant”, assegura l’activista Daniela Ortiz.
“No solament es tractava de treure a Castillo del poder sinó que entrés el fujimorisme a governar des de darrere, com està fent ara amb el suport de l’exèrcit”, contínua Ortiz. A més, molts contractes de concessions per a activitats extractivistes, principalment mineria, compleixen els seus trenta anys de vigència el 2023 i “la dreta estava aterrida que amb Castillo no anessin a renovar-se aquests contractes”, explica Ortiz.
L’empresonament del president ha vingut seguit de la judicialització de tota la seva família i el seu entorn polític social més pròxim: “És un alliçonament cap a la població rural, pagesa, indígena quítxua: que mai s’atreveixin a ser alcaldes del seu poble o agafar un càrrec de poder”, assegura l’activista.
També com en el cas de Bolívia, Mèxic va iniciar el tràmit perquè Castillo, com a Morales, trobés asil en el seu territori, opció que ha estès a la família del president que no va aconseguir sortir del país abans de ser privat de la seva llibertat. “A Castillo el van votar per a generar canvis estructurals, per a fer una constituent i la dreta va pensar que empresonant-lo acabaven amb el problema. Però, ara, per exemple, el procés constituent s’ha convertit en un reclam general popular”, segueix la feminista. “La població no anirà cap endarrere. L’assassinat de companys fa que la gent s’aixequi més, el desenllaç és molt incert, però la gent està molt forta”, conclou Daniela Ortiz.
