Thelma Cabrera és una dona indígena del poble maia mam. Involucrada des de fa més de tres dècades en les lluites socials de Guatemala, aquest juny tenia intencions de presentar-se per segon cop a les eleccions presidencials de la mà del Moviment per l’Alliberament dels Pobles (MLP, per les seves sigles en castellà). Des de la seva creació com a moviment, han patit assassinats, assetjament i criminalització. Tot i això, tenen el seu horitzó polític molt clar: la construcció del “bon viure” –la proposta política que recull la cosmovisió dels pobles indígenes–, la nacionalització dels sectors energètics i l’impuls del Procés d’Assemblea Constituent Popular i Plurinacional. L’últim capítol d’aquesta història de persecució política està presidit novament, tal com afirma Cabrera, “per les oligarquies i les màfies que governen el país”. El Tribunal Suprem Electoral (TSE) de Guatemala ha rebutjat la inscripció de la candidatura conjunta de Cabrera amb Jordán Rodas, exprocurador de drets humans –una mena de defensor del poble que vetlla pel compliment dels drets al país–, en el que la majoria d’analistes consideren un frau electoral anticipat. Davant aquest cop a la democràcia, Cabrera es troba aquests dies al Parlament Europeu denunciant el cas, després d’haver-ho fet a Washington davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Mentrestant, les bases del MLP amb el suport d’altres moviments socials, continuen reclamant justícia als carrers de Guatemala cada dia.
La teva infantesa i joventut van estar marcades pel conflicte bèl·lic. Com et va marcar en l’àmbit personal i polític?
El conflicte intern va provocar molta tristesa, molts nens van quedar orfes i moltes dones van ser violentades, i va suposar l’empobriment de les comunitats. Vam veure com van arrasar amb comunitats senceres. Des de petits portem dins el patiment dels pobles: hem treballat a finques on ens exploten com a mà d’obra barata, ens han exclòs de les nostres terres i hem estat vetats de l’accés als nostres drets com a pobles originaris. Com a comunitats, tot això va marcar les nostres vides per sempre. Davant l’explotació i la desigualtat que vam viure els pobles més empobrits del sud de Guatemala, vaig sentir la necessitat d’implicar-me políticament i lluitar pels nostres drets.
Quina va ser la teva trajectòria abans de ser candidata a les eleccions presidencials?
Vaig començar a organitzar-me políticament l’any 1992 en la lluita per la terra i pels salaris dignes dels camperols. Vaig conèixer el Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA, per les sigles en castellà) aquell mateix any, i sempre hi he participat, principalment en l’organització de les dones. Hem patit un abandonament per part del govern central, d’aquí la desconfiança que sentim cap a les institucions, perquè responen als interessos dels patrons. Per aquest motiu les comunitats ens organitzem per resistir.
Com valores l’evolució de la població indígena i, especialment, de les dones dues dècades després de la signatura dels acords de pau?
“Davant la manca d’atenció de totes les demandes que tenim com a pobles originaris, assembleàriament, les comunitats es van organitzar i van decidir construir l’instrument polític del MLP”
Després dels acords de pau, l’organització i la participació de la població indígena i de les dones es va enfortir. Però en l’àmbit econòmic en comptes de millorar les nostres condicions van empitjorar, perquè l’única cosa que van fer va ser implementar la privatització de totes les estructures del país. Va haver-hi un moment que ens vam adonar de la necessitat de construir un instrument polític. Davant la manca d’atenció de totes les demandes que tenim com a pobles originaris, assembleàriament, les comunitats es van organitzar i van decidir construir l’instrument polític del MLP. Nosaltres no som un partit polític, sinó un instrument. No tenim l’objectiu de ser funcionaris de l’Estat, el nostre horitzó polític va més enllà.
És difícil ser una dona indígena i fer política a Guatemala. Quina importància creu que té pel país i la societat guatemalenca que es presenti com a presidenciable una dona indígena?
Definitivament, les dones indígenes que venim dels pobles estem molt més discriminades, se’ns discrimina molt més que a les persones mestisses. Tot i això, la nostra participació com a dones és important per exercir els nostres drets. No ho deixarem de fer davant el paper d’un estat fallit i corrupte que vol vetar els nostres drets com a pobles indígenes.
Quins consideres que són els principals problemes que viu el país i les necessitats més rellevants de la població?
A Guatemala tenim un problema estructural amb la manca de terres, salaris dignes, la salut, l’educació… Tot està col·lapsat. Hi ha un problema d’arrel. La mare Terra ha estat acaparada i contaminada, i això ens té a tots malalts. El nostre horitzó es troba en la construcció del bon viure i en generar canvis estructurals a través del procés d’Assemblea Constituent popular i plurinacional.
Una Assemblea Plurinacional Constituent… amb quin objectiu?
Tot i que l’actual Constitució recull algun article sobre els drets dels pobles en l’àmbit teòric, en la pràctica, és inexistent, no es reflecteix la seva participació. Després de més de 200 anys de ser governats per la suposada república, mai hem vist canvis en el país. Per aquest motiu, una de les nostres propostes és impulsar l’Assemblea Plurinacional Constituent i popular, amb la que volem aglutinar totes les demandes de la població. Amb aquest instrument, el que pretenem és fer canvis estructurals i redactar una nova constitució política que sigui originària i dels pobles.
En anteriors entrevistes has sigut molt crítica amb les ONG i la feina de la cooperació a Guatemala. Quin paper han tingut aquestes organitzacions des de la signatura dels acords de pau?
“Dins del marc dels acords de pau va haver-hi molta cooperació internacional que es va acomodar, i això no ajuda a canviar els problemes estructurals que tenim al país”
A les coses se les ha d’anomenar pel seu nom. A Guatemala hi ha moltes ONG que imposen l’agenda a la resta d’organitzacions. Promouen projectes d’assistencialisme i els pobles hem de deixar de banda la nostra agenda i el que succeeix al nostre voltant per atendre aquesta política que marquen ells. Jo no estic en contra de les ONG, però aquestes també han d’actuar per ajudar a la població en la cerca de la justícia i no treballar només en l’assistencialisme. Dins del marc dels acords de pau va haver-hi molta cooperació internacional que es va acomodar, i això no ajuda a canviar els problemes estructurals que tenim al país. Moltes vegades he escoltat “si dono la cara, no hi ha diners”. No busquen el bé comú, només miren per ells. Per exemple, les ONG fan una feina de preparació amb les dones perquè defensin els seus drets, però des de la cosmovisió maia creiem que s’ha de buscar l’equilibri, el suport mutu, el respecte entre homes i dones per poder construir una Guatemala diferent.
El teu camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil. Ens podries explicar la persecució que heu patit el moviment i tu mateixa en els darrers anys?
Des de l’any 2018, portem ja 26 defensors i defensores dels drets humans assassinats. A més, patim assetjament, empresonament, difamació i estigmatització. Aquesta persecució prové del mateix estat fallit i de les seves estructures criminals. Durant la campanya electoral, els atacs masclistes, racistes i classistes cap a mi són constants. Per què una dona, treballadora de la llar, una dona que no té títols no pot participar en política? Ens ataquen perquè diuen que no ens expressem bé, que no tenim capacitat de governar un país. Però nosaltres coneixem la realitat en la qual viuen els nostres pobles, i creiem en la capacitat que això és possible. Els pobres i els empobrits sabem governar el poc que tenim.
El Tribunal Suprem Electoral (TSE) va decidir a finals de gener declarar com a “improcedent” la inscripció del teu binomi presidencial. Per què?
No ens sobta gens el paper que ha tingut el TSE, a Guatemala estem acostumats al fet que les institucions de l’Estat estiguin cooptades i responguin als interessos de les oligarquies. És un frau electoral que s’està orquestrant al nostre país. Com a pobles, pensem que la no inscripció del MLP és a causa de la por que l’oligarquia té a la nostra proposta política.
Tens esperances que finalment es puguin presentar a les eleccions?
Nosaltres no tenim ànsies de ser funcionaris, perquè la nostra lluita va més enllà. Les nostres lluites no es redueixen a les eleccions, quan passen les eleccions les nostres lluites continuen. Per tant, no és un tema que ens faci perdre la son. Sigui quina sigui la resposta de l’oligarquia, del sistema capitalista, de l’estat fallit que opera a través del TSE i la Cort de Constitucionalitat, nosaltres continuarem lluitant, construint camins per aquesta Guatemala diferent. Passi el que passi a les eleccions, continuarem lluitant com a pobles empobrits per aconseguir una Assemblea Constituent popular i plurinacional i pel bon viure.
