Un any després que la Directa destapara el cas del policia espanyol D. H. P. infiltrat en els moviments socials de Barcelona sota la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons, els barris barcelonins de Sants, Gràcia, Vallcarca, Sant Andreu, Nou Barris i Sagrera han aparegut plens de cartells amb la cara de l’infiltrat i la frase “Torturador. Prou impunitat policial. No oblidem”. A més, des d’Acció, un grup de solidaritat amb l’entorn afectat, han publicat un comunicat on denuncien aquestes pràctiques, subratllen que “no són casos aïllats, sinó que formen part d’una estratègia orquestrada des de les clavegueres de l’estat” i reafirmen que no obliden. El passat 19 d’octubre, la justícia espanyola va desestimar la querella criminal presentada contra l’agent, el seu superior jeràrquic i el mateix ministeri, com a responsable civil subsidiari.
“Sense haver investigat res, el jutge diu que no s’ha produït cap delicte. Això és molt greu”. Són paraules de Mireia Salazar Gabarró, una de les advocades de les huit dones que en gener de 2023 interposaren la querella al jutjat de guàrdia de Barcelona. El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, impulsor de l’acció jurídica junt amb el sindicat CGT, critica que la inadmissió de la querella sense prèviament obrir una investigació evidencia “la manca d’interès per depurar responsabilitats” i “revictimitza les afectades, ja que no es reconeix el seu relat”.
La querella considera que els fets serien constitutius dels delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral —podent haver arribat a la tortura—, de descobriment i revelació de secrets i d’impediment de l’exercici dels drets cívics, un delicte recollit a l’article 542 que estableix la pena d’inhabilitació als funcionaris públics. S’hi remarcava que la conducta de l’infiltrat “no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració” dels cossos policials, sinó que “traspassa els límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual”.
Tant la Fiscalia com el jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona consideren que hi havia consentiment en les relacions sexeafectives de D.H.P. amb activistes malgrat que elles no sabien la seva condició de policia
Un argument rellevant del text era la manca de consentiment de les querellants a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. D. H. P. es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions. Tal com s’argumentava a la querella, el consentiment “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta”. “Tot i que elles presentaren consentiment en aquell moment, n’era falsejat, perquè no l’hagueren prestat de conèixer la identitat real”, insisteix la lletrada.
Tant la Fiscalia com el jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona han fet cas omís a l’argumentació defensada i, fins i tot, consideren que hi havia consentiment en les relacions sexeafectives. Per a Mireia Salazar Gabarró, el ministeri públic i el jutjat “s’han quedat en un debat molt superficial”. “El que hem plantejat —matisa— és que, quan no coneixien la identitat real, no van set sotmeses. És quan en tenen coneixement que es comet el delicte”. L’argument el tornaren a defensar en setembre de 2023, amb la presentació d’un informe pericial sobre els impactes de la infiltració, prova que, assegura la lletrada, ha ignorat el jutge.
Ara, les advocades d’Irídia i la CGT estan pendents de la resolució del recurs que van interposar a l’Audiència de Barcelona. Mireia Salazar Gabarró defensa que l’Estat “té l’obligació d’obrir una investigació quan es presenta una denúncia per presumptes delictes de tortura i contra la integritat moral”. “Estem parlant d’uns fets molt greus, que tenen afectació en les vides i les pràctiques de militància”, remarca. La lletrada també fa èmfasi en la perspectiva de gènere del litigi: “Hi ha un clar agreujant de gènere. S’ha fet ús de la corporalitat de les dones i se les ha instrumentalitzat; i un cop es destapa el cas, se les ha qüestionat pel fet de no voler donar la cara”. A parer seu, per tal que puga haver-hi una reparació per les afectades és “molt important que es doni credibilitat al seu testimoni, que el sistema de justícia reconegui el seu relat i no se les culpabilitzi”.
Des del grup Acció, en un comunicat, han denunciat com “totes les formes d’infiltració policial, de suplantació d’identitat i d’engany organitzat tenen conseqüències aberrants per les persones que han estat a l’entorn proper de l’infiltrat”. “Respondrem des de totes les bandes possibles. Volem generar debat. Visibilitar el nostre cas”, han remarcat.
Querella contra la infiltrada a Girona
L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol Maria Isern Torres era la quarta espia descoberta de la mateixa promoció d’agents, la de l’any 2019. La seva missió d’espionatge va posar el focus en l’independentisme, l’antiracisme i el moviment per l’habitatge a Girona i Salt. Durant tot el període d’infiltració va mantenir una relació sentimental estable amb l’activista gironí Òscar Campos, qui ha participat i participa en diferents espais polítics vinculats a l’independentisme i a l’antifeixisme.
La segona querella en el marc de l’operació d’introducció de múltiples agents en l’activisme ha estat contra Maria Isern Torres i els seus comandaments dels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriments i revelació de secrets i lesions
Sota la direcció lletrada de Benet Salellas, el 10 de novembre de 2023 es presentava la segona querella en el marc de l’operació d’introducció de múltiples agents en l’activisme. L’activista Òscar Campos, Òmnium, la CUP, l’Ateneu Popular de Girona, la Federació d’Entitats socioculturals de Salt i l’Associació No al Racisme de Salt-Girona acusaven Maria Isern Torres i els seus comandaments dels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriments i revelació de secrets i lesions.
Han passat quasi tres mesos i les querellants encara estan pendents que el jutjat d’instrucció número 3 de Girona es pronuncie. L’advocat Miquel Toll, del despatx Salellas Advocats, considera que el motiu de no haver rebut resposta és la “incomoditat que genera un cas així per qualsevol jutjat d’instrucció”. “Ja s’hauria d’haver resolt, però s’ha posat a la cua d’assumptes”, etziba. En paraules de Mireia Salazar Gabarró, tant la tardança a comunicar l’admissibilitat o la inadmissibilitat de les querelles com, en el cas de Dani, la negativa a investigar els fets és “una decisió política”.
Inacció institucional
S’han destapat quatre casos de policies espanyols infiltrats en l’activisme dels Països Catalans. A les infiltracions de Daniel Hernàndez Pons i Maria Isern Torres, se sumen la del policia espanyol I. J. E. G., que sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pons va militar durant dos anys a Resistim al Gòtic, al Casal Popular Lina Òdena i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; i la de l’agent R. M. F., qui sota identitat falsa de Ramón Martínez Hernàndez es va infiltrar durant dos anys en el moviment popular i antifeixista de València per mitjà de Cuidem Benimaclet i el centre social okupat anarquista l’Horta. Pel cas del País Valencià, Alerta Solidària està treballant en la redacció d’una querella que presentaran pròximament.
Un informe de la Comissaria General d’Informació afirmava que l’objectiu dels agents és la “captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública en els mateixos entorns en què es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”
Després de la publicació de la infiltració de Marc Hernàndez Pons en juny de 2022, el ministre d’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska va titllar el cas d’“especulacions sense cap prova”. Aquest va ser el primer pronunciament. Davant la manca de resposta i de depuració de responsabilitats, l’agost del mateix any, Òmnium Cultural va presentar una querella a l’Audiència Nacional per l’“espionatge il·legal” als moviments socials i independentistes. Interior demanava la seua inadmissió perquè, segons s’argumentava en un informe de la Comissaria General d’Informació, la infiltració d’agents és una pràctica “legítima, idònia i oportuna”. L’objectiu dels agents, especificava el text, és la “captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública en els mateixos entorns en què es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”. Amb l’informe, doncs, Interior reconeixia de forma implícita la infiltració de Marc Hernàndez Pons, així com l’intent de captació d’un jove per aconseguir informació sobre les joventuts d’ERC i el col·lectiu Batec.
El mutisme d’Interior es tornava a trencar amb les respostes a les preguntes formulades al Congrés i al Senat pels grups parlamentaris de la CUP, EH Bildu, Unides Podem, Junts, ERC i l’Esquerra Conferderal (Compromís, Més per Mallorca, Mas Madrid i Geroa Bai). En relació amb les preguntes sobre Daniel Hernàndez Pons, Interior va afirmar que era un “agent d’intel·ligència”, que va actuar “sota el paraigua de les funcions encomanades a la Policia Nacional per la regulació vigent; en concret, l’article 11 de la llei orgànica 2/86, de 13 de març”. En l’apartat H d’aquest article s’inclou la funció de “captar, rebre i analitzar totes aquelles dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat pública”. Pel que fa a la resposta sobre Ramón Martínez Hernàndez, s’afirmava que es va sol·licitar “autorització administrativa”.
Amb tot, la reacció del Ministeri de l’Interior sempre ha estat assegurar que els policies no necessitaven una autorització judicial perquè eren “agents d’intel·ligència”, els quals actuen sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i les seues infiltracions queden recollides en expedients “secrets”, a l’empara de la Llei de Secrets Oficials de 1968. Es tractaria d’una forma d’infiltració diferent de la de l’“agent encobert”, reglamentada en la Llei d’Enjudiciament Criminal per a supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents. Fins i tot, la Fiscalia, en el text on desestimava la querella contra Daniel Hernàndez Pons, reconeixia que “no existeix una regulació d’aquesta figura”; i els defenia: “s’infiltren ‘en fred’ per una especial probabilitat criminògena en l’ambient en què s’infiltren, o en aquells àmbits en què es té constància que es pot estar preparant o produint ja activitats criminals”.
La reacció del Ministeri de l’Interior sempre ha estat assegurar que els policies no necessitaven una autorització judicial perquè eren “agents d’intel·ligència”, els quals actuen sota les ordres de la Comissaria General d’Informació
Per a Mireia Salazar Gabarró, aquesta figura representa “la via que té l’Estat per eximir-se de qualsevol responsabilitat”. Comparteix aquesta mirada Miquel Toll: “s’admeten les infiltracions, però no hi ha cap intenció d’entomar un mea culpa. No es fiscalitza, no es depuren responsabilitats, simplement ho assumeixen com si fos una pràctica normal i això suposa una manca de reparació i una revictimització de les víctimes”.
Precisament amb l’objectiu de “depurar responsabilitats” i “donar garanties de justícia, reparació i no repetició a les persones i col·lectius afectats per les infiltracions” es va crear una comissió d’investigació per iniciativa d’ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. El pla de treball de la comissió implica, entre altres, la compareixença del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska; la ministra de Defensa, Margarita Robles; o els principals responsables policials i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), com Esperanza Casteleiro Llamazares, directora del CNI. En la llista de compareixents, també apareixen les defenses de les persones afectades o les organitzacions espiades.
