Aquest diumenge, 12 de gener, s’estrena el reportatge Infiltrats del 30 minuts, coproduït per 3Cat amb la col·laboració de la Directa i Polar Star Films. A més d’abordar els quatre casos d’infiltració policial que va destapar aquest mitjà, el reportatge fa referència al cas d’infiltració conegut com a Spycops Scandal al Regne Unit. Precisament el 2010, Rob Evans, de The Guardian, juntament amb Paul Lewis, va desvelar com la policia britànica s’havia infiltrat en moviments socials des de la dècada dels setanta. Entrevistem Evans per parlar sobre com va ser el procés d’investigació dels més de trenta anys d’infiltracions policials als moviments antiracistes o ecologistes, i de com la seva investigació va fer possible la reparació de les víctimes, que en alguns casos havien mantingut relacions sexoafectives sense conèixer la identitat real dels agents i amb els quals, inclús, havien arribat a tenir fills.
Com us va arribar la informació sobre els casos d’infiltració?
Les persones que van patir infiltracions van ser molt intel·ligents a l’hora d’identificar qui eren els agents encoberts
Va venir de moltes fonts, però sobretot dels mateixos activistes. Les persones que van patir infiltracions van ser molt intel·ligents a l’hora d’identificar qui eren els agents encoberts i fer la seva pròpia investigació. Això va ser una font molt valuosa. A més, ens va ajudar una mena de fonts que no sé com descriure exactament, però que podríem dir que eren confidents dins de l’Estat. Per exemple, Peter Francis va ser un agent encobert que es va convertir en delator. Ell ens va descriure com funcionaven les operacions encobertes, com treballava la policia i com s’havia desplegat els agents. Això va ser útil perquè ens va donar el marc per entendre què passava. El 2010, quan amb en Paul Lewis vam començar a investigar amb el The Guardian, sabíem molt poc. No podíem arribar a imaginar fins a quin grau la policia estava disposada a utilitzar agents encoberts en grups polítics durant períodes de temps tan llargs.
Quins grups van patir infiltracions policials?
Les infiltracions van començar el 1968 i sabem que van durar fins al 2010. En general, eren grups de l’esquerra progressista. Eren col·lectius que l’any 2000 estaven fent campanyes sobre el canvi climàtic. Anys enrere, en canvi, hi havia grups que feien campanyes contra el racisme. Els grups que patien infiltracions depenien dels grans temes del moment. D’altra banda, el nombre de grups d’extrema dreta que van viure infiltracions és molt petit.
Quina va ser la motivació de la policia per infiltrar-se als moviments socials britànics?
Està en el mateix ADN de la policia conèixer què fan certs grups i quina amenaça representen per a l’Estat. Volen saber què estan fent, qui són els principals actors o quines protestes poden muntar. L’Estat utilitza agents encoberts per espiar grups polítics i saber quina amenaça representen per a l’ordre establert.
En el cas de la Directa, vam trobar la teva recerca com a precedent més pròxim. Tu coneixies algun cas d’infiltració anterior, sigui de la policia britànica o de fora de la Gran Bretanya, que et guiés en la investigació?
No ens podíem imaginar que la policia britànica estigués disposada a arribar a aquests extrems, utilitzant agents encoberts durant quatre o cinc anys
L’Estat britànic sempre ha volgut monitorar el que estan fent els grups polítics. Històricament, ha utilitzat diferents mètodes per fer-ho: infiltrats, informants, persones que pertanyen a l’activisme a qui els fan donar informació, anar a manifestacions i observar què passa… En temps passats també feien escoltes telefòniques o obrien la correspondència. El gran canvi, però, es va produir el 2000, tot i que no ho vam poder entendre fins que l’escàndol es va fer públic entre 2010 i 2011, i va ser la infiltració en grups polítics. No ens podíem imaginar que estiguessin disposats a arribar a aquests extrems, utilitzant agents encoberts durant quatre o cinc anys. Jo pensava que com a màxim utilitzaven informants o policies que anaven a una reunió de tant en tant a la nit, però tenir aquest nivell d’infiltració em va semblar inversemblant. El que ara sabem és que hi havia una gran operació que va durar 30 o 40 anys. Així que nosaltres no teníem cap història prèvia d’aquesta mena.
Quines dificultats vas trobar mentre investigaves els casos?
El problema més gran sempre va ser el silenci, perquè es tractava d’un dels grans secrets de l’Estat britànic. Has de trobar la manera de trencar-lo. A més, vam rebre pressions i amenaces de la policia durant els primers dies que vam publicar la investigació. Van intentar persuadir-nos perquè no publiquéssim. Van utilitzar amenaces més fortes, però afortunadament els nostres editors no van cedir.
Com et va afectar personalment investigar un cas com aquest?
Crec que és molt difícil investigar coses com aquestes, que són abusos greus, i no veure’t afectat personalment. Per exemple, parlem de casos en què dones van ser enganyades per agents encoberts per mantenir relacions de llarga durada durant anys, i algunes d’aquestes relacions van tenir com a resultat fills. Això és molt seriós i, evidentment, té un efecte personal.
En el cas de l’Estat espanyol, el Govern ha manifestat que no hi ha cap delicte ni responsabilitat administrativa pel que fa a les infiltracions realitzades sense cap cobertura legal. Quan vau descobrir el cas britànic, quina va ser la resposta de la policia i del Govern?
En essència, crec que la policia britànica i el Govern, durant molt de temps, van intentar encobrir els delictes. Les operacions encobertes no es mencionaven gaire en públic. Pel que fa a les dones que van ser enganyades per agents encoberts en relacions íntimes, elles van emprendre accions legals. La policia va bloquejar aquestes accions durant molt de temps. Però, al final, el pes de les revelacions sobre els abusos va obligar el Govern i la policia a fer algunes admissions sobre el que havia passat. Això també va forçar el Govern a establir una investigació pública liderada per un jutge, que ara està examinant de manera molt més propera què va passar realment. Crec que la lliçó d’això és que cal continuar investigant i insistir. Esperem que s’acabi descobrint més informació.
Creu que encara hi ha infiltrats policials als moviments socials britànics, o s’han depurat aquest tipus d’accions?
Estic bastant segur que l’Estat britànic continua espiant i monitorant activistes polítics
És difícil de saber, però el meu instint em diu que l’Estat britànic sempre actua de la mateixa manera: monitorant i espiant grups polítics. Potser ho fa de manera diferent de com ho feia abans, però aquesta és la seva naturalesa. Això és el que fa sempre. Sabem, per exemple, que utilitza informants. Aquests són membres de grups polítics que recluten perquè els proporcionin informació sobre el que estan fent. Això encara succeeix, però és un àmbit tan secret que és difícil saber exactament què passa. Tot i així, estic bastant segur que l’Estat britànic continua espiant i monitorant activistes polítics.
