El present curs escolar el departament d’Educació ha deixat de comptar amb 25 educadores i 103 integradores socials que treballaven en escoles i instituts de màxima complexitat de Catalunya. La decisió afecta de manera severa a municipis o barris que presenten un índex elevat de pobresa i segregació. És el cas del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, de població majoritàriament migrada i amb un dels nivells de renda més baixos de la ciutat. Al seu institut, l’Eduard Fontserè, de les tres professionals socioeducatives, dues —una educadora i una integradora— no han renovat el contracte. La mesura de la Generalitat ha posat en peu de guerra a la comunitat educativa, que defensa que la figura del personal educatiu i d’integració social és “estructural” per a atendre les necessitats de l’alumnat més vulnerable. Entrevistem la integradora Mireia Armijer, l’única professional que queda al centre, on va arribar el curs passat després de huit anys de trajectòria en centres d’alta complexitat a Cornellà, Santa Coloma de Gramenet o el barri del Raval de Barcelona.
A la Florida, cada setmana es produeixen desnonaments de famílies amb infants i adolescents, que veuen trastocat el seu aprenentatge a l’escola. En aquests casos, tal com explica Armijer, educadores i integradores —figures que treballen de manera conjunta— parlen amb les famílies i intenten que l’alumnat no falte a classe el dia del llançament, a més de contactar i treballar amb Serveis Socials per a intentar buscar una alternativa residencial. La vulnerabilitat amb què conviu l’alumnat deriva en situacions d’absentisme escolar, mala convivència en l’aula, o dificultats de l’alumnat per a concentrar-se o relacionar-se dins i fora del centre. “A cada classe hi ha molts alumnes que necessiten atenció individualitzada, tant en l’àmbit acadèmic, com en el social. Per exemple, hem d’estar pendents que participin en activitats extraescolars i es relacionin amb alumnes d’altres centres i amb altra gent del barri per afavorir una millor integració. Alhora, ens coordinem amb agents de l’àmbit social, educatiu i sanitari”, detalla la integradora.
El departament d’Educació ha deixat de comptar amb 25 educadores i 103 integradores socials que, fins ara, treballaven en escoles i instituts de màxima complexitat de Catalunya
Per poder ajudar els infants i adolescents que presenten malestars emocionals, Armijer manifesta la necessitat d’establir vincles i treballar amb les famílies. Pares i mares pateixen una gran precarietat econòmica i laboral que dificulta la conciliació entre la vida a la llar i el treball. “Ens trobem amb pares que s’han quedat sense feina i tenen problemes econòmics. Això afecta també els fills i ens veiem amb la urgència d’abordar els malestars conjuntament. Intentem conèixer totes les famílies, participar en algunes tutories…, per saber quines dificultats tenen, orientar-los i perquè sentin el nostre acompanyament i caliu”, relata, i constata que la creació d’aquests vincles de confiança és un “procés llarg i curós”. “Treballem molt des del vincle i això no s’aconsegueix en un dia. Trencar-ho ara suposa posar fi a una feina d’anys i que, possiblement, perdem molts alumnes i famílies, perquè no és fàcil començar des de zero amb un adolescent de 15 o 16 anys”, lamenta.
Fins ara, l’atenció la desenvolupava Armijer junt amb les seues dues companyes: “cadascuna tenia una cinquantena d’alumnes a càrrec seu”, puntualitza. Tanmateix, a partir d’ara Armijer haurà d’atendre cent alumnes: “acompanyarem només l’alumnat que més ho necessita, per tant, molts alumnes s’han quedat sense un seguiment continuat o, directament, sense atenció”. Alhora, recalca que també s’aturaran alguns projectes de convivència i plans d’atenció educativa individualitzada que havien desenvolupat, així com es reduirà el nivell d’acompanyament de l’equip docent, “amb qui ens reuníem periòdicament per informar dels avanços i donar algunes pautes concretes per continuar millorant”. El professorat de l’Eduard Fontserè sindicat en la Confederació General del Treball (CGT) denuncia que la dotació actual és “totalment insuficient per atendre una comunitat educativa amb més de 400 alumnes en un dels centres més complexos de la ciutat”.
El departament d’Educació argumenta que el canvi de la plantilla es deu a la finalització d’un projecte finançat per fons europeus que tenia una durada de tres anys i estava destinat exclusivament a atendre les necessitats especials de l’alumnat durant la pandèmia. Armijer afirma que, durant l’estat d’emergència sanitària, les situacions de vulnerabilitat van incrementar i encara hi treballen: “ens hem trobat amb problemes econòmics més grans, perquè moltes famílies treballen en l’hostaleria i es van quedar a l’atur; amb situacions d’amuntegament en pisos quan no es podia sortir de casa, o amb problemes d’alimentació i per relacionar-se quan es van alçar les mesures de seguretat”.
Acabat aquest projecte, la Generalitat ha anunciat una prova pilot, de dos anys de durada, amb nous criteris i funcions, i finançada al 60 % per fons propis i al 40% per fons europeus. El nou projecte planteja que tots els centres que tenen un tècnic d’integració social (TIS) estructural, com és el cas de l’Eduard Fontserè, no els pertoca cap educador social. Es tracta d’un nou pla que, segons Educació, pretén “millorar la igualtat d’oportunitats a través de l’equitat educativa”.
“Els fruits i millores que hem aconseguit han estat possibles perquè hem desenvolupat una tasca continuada durant tres anys. Aturar-la i començar de nou, amb una prova ‘pilot’, ens fa tornar enrere”, insisteix Armijer
El sector socioeducatiu, en canvi, considera que per a aconseguir-ho és necessari estabilitzar els equips socioeducatius. “Els fruits i millores que hem aconseguit han estat possibles perquè hem desenvolupat una tasca continuada durant tres anys. Aturar-la i començar de nou, amb una prova ‘pilot’, ens fa tornar enrere. Per això, demanem places estructurals”, insisteix Armijer.
Segons dades de l’últim recompte d’alumnes amb necessitats especials de suport educatiu a Catalunya, a finals del curs passat hi havia més de 335.000 alumnes amb necessitats d’atenció especial entre tercer d’infantil i quart d’ESO. Cosa que suposa un increment de 9.000 alumnes respecte al curs anterior i un terç del total d’alumnat que fins al mes de juny cursava l’educació obligatòria. D’aquests, la majoria (292.380) són alumnes socioeconòmicament vulnerables o amb problemes d’inclusió, tot i que, segons l’experiència d’Armijer, “cada vegada hi ha més alumnes amb necessitats socioeducatives independentment del nivell de vulnerabilitat al qual s’exposin”.
