Abans de ser mercaderia, la taronja era ombra i aroma. Arribada d’Orient a través d’Àfrica, creixia als patis d’al-Àndalus com a arbre ornamental; el seu fruit amarg servia per a netejar budells, preparar embotits o polir objectes de la llar. El 1781, a Carcaixent (la Ribera Alta), el sacerdot Vicent Monzó Vidal, amb poques terres, però molta obstinació, planta els primers tarongers dolços amb regadiu, perforant pous i construint sínies. Allí...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
