Una cinquantena de persones han interromput una trobada formativa sobre trastorn límit de la personalitat (TLP) i identitat de gènere i relacions sexoafectives que ha tingut lloc durant el dia al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Ha despertat crítiques pel fet de tenir entre els ponents el cap de servei de la Unitat de TLP de l’Hospital Clínic San Carlos i catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid José Luís Carrasco, al qual Vox ha recorregut com a expert en més d’una ocasió.
El partit d’extrema dreta va convidar-lo a comparèixer a l’Assemblea de Madrid fa uns mesos i també a participar en una jornada sobre salut mental organitzada al Congrés, el març de fa tres anys. En ambdós casos, hi ha acudit per parlar del consum de drogues. El metge s’ha desmarcat del partit en declaracions públiques.
El psiquiatra animava a participar a la jornada professional d’avui perquè s’hi plantejarien “preguntes que qüestionen els discursos insubstancials de moda”.
Sobre la llei trans, el psiquiatre ha expressat públicament crítiques a la idea d’autodeterminació de gènere com a dret, especialment en menors d’edat. En una entrevista al setmanari catòlic Alfa y Omega, Carrasco declarava que els dubtes en l’adolescència “poden donar pas a una decisió irreversible”, en referència a l’hormonació i intervencions.
A través d’una publicació a la xarxa Linkedin, el psiquiatra animava a participar a la jornada professional d’avui perquè s’hi plantejarien “preguntes que qüestionen els discursos insubstancials de moda”.
Les convocants de la protesta han emès un comunicat en què assenyalen el psiquiatre per defensar que s’ha d'”establir la tutela psiquiàtrica com a requisit per a poder transicionar”, cosa que consideren que patologitza les persones trans.
Les convocants de la protesta han emès un comunicat en què assenyalen el psiquiatre per defensar que s’ha d'”establir la tutela psiquiàtrica com a requisit”
“Figures reaccionàries com José Luís Carrasco pretenen mantenir-se impunes en els seus atacs gràcies a la cobertura del Col·legi de Metges de Barcelona i sota la suposada neutralitat del coneixement científic”, critiquen. En el text, signat per col·lectius com Feministes de Gràcia, Feministe de Poble Sec, OJS, Redtrans, Arran o La Saó, retreuen al COMB “acceptar acollir aquests discursos i donar-hi legitimitat i projecció institucional”.
Des del COMB remarquen que el seu paper es limita a haver llogat la sala per celebrar-hi la jornada i que no tenen constància de continguts transfòbics en les sessions ni per part de cap professional participant. La jornada ha estat organitzada pel Grup-TLP Barcelona, conformat per CPB-Serveis de Salut Mental –empresa proveïdora del CatSalut–, Fundació Orienta i l’Hospital Vall d’Hebron, que es dedica a la recerca i l’atenció des de fa quinze anys segons conta a la seva web. Aquest mitjà ha contactat amb el servei de premsa de l’hospital públic que consta com a part del projecte i ha declinat fer valoracions.
Un model d’atenció a la salut minoritari a escala estatal
La ginecòloga Rosa Almirall, referent per impulsar un model d’atenció a la salut de les persones trans respectuós amb la diversitat real, finalment adoptat i desplegat al sistema públic català, recorda en declaracions a la Directa que el model establert a la coneguda com a llei trans parteix del fet de no patologitzar; és a dir, no obligar les persones trans a ser diagnosticades psiquiàtricament ni psicològicament per poder accedir a hormones o intervencions en el seu procés. “Es basa en l’autonomia de la persona i el consentiment informat”, resumeix la doctora.
La llei trans parteix del fet de no patologitzar les persones: “Es basa en el consentiment informat”, remarca la doctora Rosa Almirall
“La llei recull que els professionals han de donar tota la informació possible i que és la persona qui decideix. Així és com, des del 2012, funciona el model Trànsit. Però el que aquí tenim i el que diu la llei trans no s’ha implementat en la majoria dels serveis de salut de les comunitats autònomes. Alguns han evolucionat i alguns no”, explica Almirall, i detalla: “El més habitual és que encara derivin a psiquiatria abans d’iniciar procesos o que siguin professionals mèdics els que decideixen què han de fer les persones: quins tractaments, quines dosis… malgrat que a les persones els agradaria fer-ho diferent”.
La ginecòloga recorda que els principis d’autonomia i consentiment informat en què es basa la llei trans no és una novetat ni una exclusiva per a l’atenció d’aquesta part de la població, sinó, diu Almirall, respon a una base de l’atenció a la salut a qualsevol persona. “La llei trans no demana res més que seguir les lleis que ja hi ha sobre com ha de funcionar la medicina: la de consentiment informat, la d’autonomia i la del menor”, detalla.
“La llei trans no demana res més que seguir les lleis que ja hi ha sobre com ha de funcionar la medicina”, diu Almirall
“Estar-hi en contra en aquest cas concret s’explica per ideologia, perquè és estar en contra de lleis que fa molts anys que estan establertes a Espanya, molt abans de la llei trans”, valora Almirall.
En el cas de les persones menors d’edat, un dels elements que s’han atacat més de la normativa, no altera el fet que fins als setze anys no hi ha la “majoria d’edat sanitària”. “Per sota sempre s’ha d’escoltar i atendre les seves necessitats però el consentiment qui el dona són les persones que en tenen la tutoria legal”, afegeix Almirall, alhora que recorda que fins a l’inici de la pubertat de les persones trans “no hi ha cap mena d’hormonació ni intervenció”.
