La primera ronda de les eleccions presidencials celebrades dilluns a Colòmbia ha deixat com a favorit l’ultradretà Abelardo de la Espriella. Amb un 43,7% dels vots, el resultat de l’ultra ha estat molt millor de l’esperat per les enquestes, en part per l’enfonsament de la uribista Paloma Valencia, que es va quedar en el 6,9%. El seu rival en la segona ronda presidencial serà l’esquerrà Iván Cepeda, que, amb un 40,9%, necessitarà teixir noves aliances per arribar a la Casa de Nariño. D’aquesta manera, el pròxim 21 de juny la societat colombiana haurà de triar entre dues visions antagòniques del món: o la de Cepeda, que és social, col·lectiva i enfocada en les persones desfavorides; o la de De la Espriella, que és liberal, de mà dura i marcadament individualista.
Fora de l’equació presidencial han quedat la uribista Paloma Valencia o el centrista Sergio Fajardo, aquest últim aconseguint un milió de vots (4,2%) que demostren la fidelitat d’uns seguidors que, igual que el mateix Fajardo, no canvien de parer segons les tendències. Al costat dels qui van optar per abstenir-se, els votants d’aquestes dues formacions seran decisius de cara a la segona ronda presidencial.
El problema per a Cepeda és que s’estima que bona part del vot de Valencia aniria a De la Espriella, per la qual cosa la seva remuntada passaria per buscar una aliança amb Fajardo, aconseguir que més persones vagin a les urnes i esperar que es penedeixin votants de De la Espriella. Com a dada per a l’esperança del Pacte Històric (PH), la candidatura de Valencia ja s’està dividint: si bé la uribista rebutja a Cepeda, el seu candidat a vicepresident, Juan Daniel Oviedo, va assegurar que no farà costat a un masclista homòfob com De la Espriella. Oviedo és homosexual, i en les eleccions sectorials del centredreta va obtenir més d’un milió de vots. Llavors, si la candidatura Valencia-Oviedo va collir ahir 1,6 milions, la qüestió és quant d’aquest suport és a l’uribisme i quant és a Oviedo.
“Hi ha dos censos en aquest moment, l’oficial i el del programari dels germans Baptista que té 800.000 persones més”, diu Gustavo Petro
A més, Gustavo Petro va assegurar ahir que no reconeixerà el resultat del precomptatge de l’empresa privada que gestiona el programari, a la qual va acusar d’alterar el cens en 800.000 persones. “Hi ha dos censos en aquest moment, l’oficial i el del programari dels germans Baptista que té 800.000 persones més”, va publicar en la xarxa social X. “Per tant, els resultats vinculants que el president atendrà i acceptarà són els de les comissions escrutadores dirigides pels jutges de la República”, va sentenciar.
Gabriel Becerra, congressista del PH, explicava la setmana passada el perquè de les sospites de frau. “Nosaltres donem suport la postura del president, que no es basa en judicis polítics, es basa en evidències. Els sistemes de processament de dades pertanyen a empreses privades, que al·leguen propietat intel·lectual i no deixen accedir al codi font ni tenir auditories. Els fets demostren que s’han perdut vots”, va apuntar. “El que nosaltres hem reclamat és que aquest programari sigui de l’Estat perquè tots els partits hi puguem tenir accés. Ens diuen que ‘vostès van guanyar amb aquest programari’, però, per exemple, la vegada passada vam recuperar quatre o cinc escons al Senat; vam recuperar 600.000 vots i ho vam fer reclamant”, va subratllar, reflectint una injustícia que, a causa de la insistència, va ser esmenada. Per tant, l’esquerra té aquí molts possibles vots a gratar, encara que, al mateix temps, aquesta situació augura moments de tensió social, sobretot si el guanyador de la segona volta ho fa per un marge estret.
Consistència en l’esquerra
Malgrat el regust amarg del resultat, el PH no només ha aconseguit mantenir el nucli dels seus votants, sinó que ha atret a persones que desconfiaven de les intencions de Gustavo Petro. Colòmbia no s’ha convertit en Cuba o Veneçuela i el model econòmic, per molt que s’afanyi la dreta a desprestigiar-lo, està funcionant: els diners flueix de baix cap dalt i té efectes tangibles en el dia a dia de la societat. Per això, els resultats en els comicis al Congrés del passat 8 de març i els de la primera ronda presidencial han demostrat consistència en l’esquerra: si es comparen els resultats amb els de fa quatre anys, el PH ha passat de 8,5 a 9,6 milions de vots, amb una pujada de només mig punt percentual a causa d’una participació històrica del 57,8%, tres punts més que el 2022.
El Govern sortint de Gustavo Petro ha estat de caràcter social, enfocat a activar l’economia dels sectors empobrits. Per això, les mesures implementades han ajudat a generar oportunitats i han fet que la pobresa es redueixi a Colòmbia. Les propostes d’Iván Cepeda són continuistes, centrades a donar veu als qui mai van ser escoltats, a mantenir l’aposta per la pau total amb els diferents grups armats i a dinamitzar l’economia amb un Estat que tingui un paper preponderant en sectors crucials. Filòsof i advocat, abans de res defensor de drets humans, Cepeda també aposta per reforçar el protagonisme de les víctimes del conflicte colombià: ell és una víctima, ja que el seu pare va ser assassinat per un pla ordit per militars, i la seva candidata a vicepresidenta, Aída Quilcué, és una lideresa nasa que porta dècades lluitant pels drets indígenes i el marit dels quals va ser assassinat per paramilitars.
Les propostes d’Iván Cepeda són continuistes, centrades a donar veu als qui mai van ser escoltats, a mantenir l’aposta per la pau total i a dinamitzar l’economia amb un Estat que tingui un paper preponderant en sectors crucials
Malgrat el projecte ambiciós, si és elegit president, Cepeda xocaria amb els mateixos obstacles que va tenir Petro: no controla les institucions que articulen el país ni té la majoria necessària en el Congrés; per tant, les mesures continuarien sent aprovades amb decrets, mentre que per a un canvi profund i estructural necessitaria negociar amb altres grups polítics de Colòmbia.
L’uribisme es desploma, però no desapareix
L’uribisme ha obtingut un resultat realment decebedor: les pitjors enquestes donaven a Paloma Valencia un vot pròxim al 14% de l’escrutini. Amb un 6,9%, és evident que a Álvaro Uribe no li ha funcionat l’estratègia d’escorar-se al centre amb l’aposta vicepresidencial de Juan Daniel Oviedo, un economista obertament homosexual. Oviedo no ha aconseguit captar vots a les ciutats, mentre que en les zones rurals, que són conservadores i religioses, la fórmula s’ha desplomat: les persones han preferit a De la Espriella, un ateu convers al cristianisme.
Malgrat la derrota estrepitosa, l’uribisme no serà un mer espectador polític. És la segona força al Congrés, i un aliat obligat per a qualsevol mesura que vulgui implementar De la Espriella. L’ultra manca d’una estructura de partit i la formació en la qual va ser inclòs compta amb només quatre parlamentaris. Tard o d’hora haurà de negociar amb “els de sempre”, als qui tant ha criticat en campanya, i passar per l’uribista Centre Democràtic. Si bé l’aliança per a aquesta segona volta presidencial està assegurada, més tard poden elevar-se les disputes pròpies de competir pel mateix vot, i el mal resultat fa que Uribe vegi la situació com una qüestió de supervivència.
Malgrat la derrota estrepitosa, l’uribisme no serà un mer espectador polític. És la segona força al Congrés, i un aliat obligat per a qualsevol mesura que vulgui implementar De la Espriella
La relació entre la família De la Espriella i Álvaro Uribe ve de llarg, consolidada a la regió de Còrdova, on el pare de De la Espriella va ser polític del Partit Liberal. El 2001, el llavors precandidat presidencial Uribe va rebre el suport electoral de De la Espriella, i anys més tard, quan Uribe es va convertir en president, li va tornar el favor a la família. De fet, com reflecteix un perfil de La Silla Vacía, “Abelardo papà va celebrar el seu últim aniversari amb l’expresident Uribe i Lina Moreno, en un dinar on l’amfitrió va ser Abelardo fill”. Aquestes relacions amistoses poden estar darrere de la tebiesa en els atacs en campanya: Uribe només ha subratllat que De la Espriella va demanar entrar en el Centre Democràtic, mentre que l’ultra ha assegurat ser el veritable representant de l’uribisme.
“La doctrina uribista ja no és d’Uribe, ni de Paloma, ni del Centre Democràtic. És un llegat a la democràcia colombiana. És una doctrina que no té amo i el que vaig fer jo va ser acollir-la i actualitzar-la”, va reconèixer De la Espriella en una entrevista en la revista Setmana en la qual va remarcar el seu respecte profund per Uribe: “L’aprecio, l’admiro i ha estat motiu d’inspiració per a tota aquesta batalla patriòtica que estic tenint. A Uribe el necessitem a la batalla i jo on sigui que estigui sempre l’honraré”. De fet, les propostes de Valencia i De la Espriella són similars, i la diferència principal està en les formes polítiques: ella es presenta com una tecnòcrata allunyada dels extrems, mentre que ell aposta per abraçar aquests extrems.
De la Espriella, l’auge del tigre
Abelardo de la Espriella, de 47 anys, d’opulent luxe en la seva vida privada, el 1997 va intentar convertir-se en alcalde de Chapinero, a Bogotà, i és un outsider ben conegut pel sistema. Advocat de mafiosos, paramilitars i polítics, també relacionat amb Alex Saab, el testaferro de Maduro, la seva ideologia és els diners i la seva passió, la fama. La seva estratègia és l’espectacle, i atia els sentiments primaris mentre es burla dels opositors i demostra el seu masclisme amb referències constants a les seves “collons”. Més enllà dels traços personals regionals, compleix rigorosament amb el dogma ultradretà modern, i per això compta amb el suport de conservadors cristians i, oficiosament, també de l’ala dura de l’uribisme.
Abelardo de la Espriella és un outsider ben conegut pel sistema que ha estat ddvocat de mafiosos, paramilitars i polítics. La seva ideologia és els diners i la seva passió, la fama
El líder del moviment Defensores de la Patria, que es fa dir “el tigre”, és el prototip de populista que fa costat incondicionalment als Estats Units i Israel, que pretén implementar una seguretat a l’estil de Bukele i que detesta a l’estat igual que ho fa Milei. Per això, i per manca de força parlamentària, promet governar a base de decrets. Entre les seves mesures destaquen la reducció del nombre de buròcrates en un 40%, la construcció de deu megapresons i la fi dels processos de pau amb els diferents grups armats que operen a Colòmbia. En cas de convertir-se en president, tornaria la mà dura uribista, malgrat que, després de dècades de conflicte, s’ha demostrat ineficaç amb uns grups que, en el present, tenen més a veure amb organitzacions criminals que amb guerrilles ideològiques d’esquerra. De fet, les propostes de De la Espriella estan centrades en l’antipolítica, en l’anticomunisme i l’antipetrisme, i reflecteixen la deriva ideològica de la dreta: fa dècades, agradés o no, tenia programes reals de govern, mentre que actualment només té eslògans propis de publicistes.
“Les elits d’aquest país es vanten de ser unes de les més cultes i il·lustrades, i d’alguna manera no estaven tan lluny de la realitat. Durant molt de temps, en les famílies més adinerades es va donar gran importància a valors com l’educació, la cultura, la bona educació i els principis republicans”, recorda el politòleg Federico García Naranjo en una anàlisi de la revista Raya. “No obstant això, les noves generacions d’aquestes elits polítiques, les mateixes que van ser criades sota el paradigma neoliberal de la competitivitat, l’enriquiment fàcil i el triomf a qualsevol preu, clarament no posseeixen la mateixa formació ni el mateix refinament de les seves antecessores. Formades a buscar l’eficiència, la productivitat i la mercantilització de tot l’existent, una part d’aquestes elits del segle XXI sembla més còmoda en la superfície del màrqueting, la gestió i l’opinió ràpida, que en l’elaboració d’un projecte històric de país”, afegeix.
És evident l’antagonisme entre els dos advocats que es disputen la presidència de Colòmbia: Iván Cepeda, candidat seriós, té un argument excels i defuig de la fama, mentre que Abelardo de la Espriella, d’eslògan fàcil i mentida constant, ha forjat la seva carrera com si fos un espectacle. Aquestes dues maneres de veure el món i de fer política es veuran les cares el pròxim 21 de juny. I si bé l’esquerra part en desavantatge, un triomf de la ultradreta no canviarà una realitat: Colòmbia no tornarà a ser la mateixa després de la primera experiència d’esquerra en la seva història moderna.
