La pressió sobre les treballadores del sector social a Catalunya ha anat en augment els últims anys. L’obertura d’un dia per l’altra de centres d’acollida, el no compliment de les ràtios o el poc descans entre torns han estat les condicions amb què han hagut de conviure usuàries, educadores, integradores i treballadores socials en general.
Però la pressió s’ha fet encara més patent els últims mesos. Des de col·lectius com Sector Social Combatiu o la Plataforma d’Educadores en Lluita s’han denunciat casos de pressions dins els centres i amenaces laborals. Uns fets que s’han exemplificat en dos acomiadaments que des de Sector Social Combatiu qualifiquen d’improcedents i que identifiquen com a repressió sindical.
El primer d’ells es va produir a un centre de menors a Barcelona gestionat per la Fundació Ciutat i Valors. El passat 5 d’abril, en Roger (nom fictici) va rebre una carta via correu electrònic on se li notificava que havia estat acomiadat per motius disciplinaris. Just el mateix matí havia enviat tota la documentació per fer efectiva la seva baixa per motius de salut derivats de la seva situació laboral.
Abans i després de l’acomiadament el Roger forma part de diferents plataformes polítiques i socials. És membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme al Vallès Oriental, és delegat de l’Associació Musulmana pels Drets Humans al territori català i participa en l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i interconviccional (AUDIR). Actualment, està sindicat a la CGT i és membre actiu de Sector Social Combatiu.
Dins la seva activitat política i “per respecte als drets humans”, va assistir a la convocatòria feta per l’associació Ex-Menas el passat 16 de març a Barcelona. Volien denunciar els atacs als centres de menors de Canet de Mar i Castelldefels. Roger hi va assistir per donar suport als joves no acompanyats en la seva reivindicació. En la mateixa concentració va agafar el micròfon i va mostrar-se públicament fent un discurs de rebuig i denúncia de la situació general en la qual conviuen treballadores i usuàries als centres. Al centre on treballava, de majoria d’usuaris magrebins, reivindicava el debat i la necessitat d’una major unió per reclamar millores laborals, i també socials, per les persones que vivien a l’espai. Més d’un cop havia animat a les companyes a organitzar-se davant el mal funcionament del centre i la nul·la activitat sindical, fet que ja el posicionava com un referent dins el seu lloc de treball.
En Roger va detectar que no es respectava el dret dels interns a practicar la seva religió i que se’ls hi estava donant menjar no halal sense que els joves ho sabessin, per això va fer la denúncia davant l’equip educatiu que –segons ell– va desencadenar l’acomiadament
El detonant, segons en Roger, que va desencadenar l’acomiadament va ser una denúncia per la vulneració de drets als joves del centre el dia 17 de març. La majoria eren musulmans i, tal com recullen els convenis laborals i de pràctica, tenen dret a practicar la seva religió, a més de poder menjar productes halal, per exemple. L’educador acomiadat va detectar que no es respectava aquest dret, que se’ls hi estava donant menjar no halal sense que els joves ho sabessin, i és quan va fer la denúncia davant l’equip educatiu. En aquest punt, la direcció del centre, que en aquells moments era provisional, li va demanar que fins que no tornés el director titular aparquessin el tema, però a principis d’abril el convoquen a una reunió amb recursos humans per dir-li que no ha actuat de forma correcta i el pressionen perquè s’oblidi de la situació i no mostri de forma tan explícita les seves queixes i reivindicacions, segons la versió de l’acomiadat.
El dia 5 d’abril, quatre dies més tard de la reunió amb recursos humans, decideix agafar la baixa per ansietat i l’envia abans de les onze del matí. La resposta de l’empresa Ciutat i Valors, una hora més tard, serà una carta on se li notifica que ha estat acomiadat per motius disciplinaris. Durant la conciliació amb l’empresa i l’advocat del treballador es va demanar la readmissió, mesura que no es va acceptar. Des de Ciutat i Valors, que tot i haver estat interpel·lats per aquest mitjà no ha volgut participar amb la seva versió en el reportatge, se’l volia compensar amb 1.000 euros, però la no justificació de l’acomiadament es va fer evident. Segons en Roger, es va utilitzar el derogat article 56 que regulava els acomiadaments exprés, per tant, ho considera un acomiadament il·legal per motivacions de repressió laboral.
A l’espera que es fixi una data pel judici, l’acomiadat demana que es reconeguin vulneracions per quàdruple partida. Primer, una compensació econòmica de 50.000 euros i la readmissió. Després, vol que es demostri que hi ha hagut discriminació ètnica, degut a l’origen magrebí de la seva família; que es faci evident que se’l va acomiadar estant de baixa; que hi ha hagut discriminació religiosa, tant pel fet que ell com la majoria d’usuaris són musulmans; i, segons explica l’afectat, que es reconegui que s’han vulnerat els drets humans. Per tot això, en Roger i la seva defensa han demanat que el ministeri fiscal estudiï la possibilitat de qualificar-ho com un presumpte delicte d’odi.
Noves aliances per velles lluites
Dos mesos més tard, al passat mes de juny, es va presentar de forma pública el col·lectiu Sector Social Combatiu, una organització plurisindical nascuda per defensar els drets laborals de les treballadores dels serveis socials de Catalunya que, de forma majoritària, estan externalitzats. La plataforma està formada per tres sindicats, la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Confederació General del Treball (CGT), que així volen promocionar la unitat d’acció dins el sector. El col·lectiu ja funcionava des de feia uns mesos, però encara no havia fet la seva presentació en societat. El passat 14 de juny, a la capella de la Misericòrdia –on es reivindica la construcció del nou CAP del Raval Nord– van establir les bases del que consideren necessari per combatre la precarització de les treballadores i del sistema que engloba tot el sector social a Catalunya.
A la vegada, posen l’accent en la dificultat de construir espais de lluita laboral dins el món social, ja que la diversificació d’empreses externes que el gestionen provoca una falta de teixit associatiu entre les treballadores difícil de cosir. En l’actualitat, un 62% de tot el sector social està externalitzat, segons l’últim Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya del 2017. Des de la plataforma ja han denunciat l’acomiadament d’en Roger i el posen com a exemple de “la falta d’escrúpols de les empreses que gestionen els serveis socials”, a la vegada que situen el punt de mira en la pressió que exerceixen la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (FEDAIA) i La Confederació, les patronals del sector.
També és militant del Sector Social Combatiu en Camilo (nom fictici), que va ser acomiadat el 25 de març amb el mateix procediment que en Roger, utilitzant el derogat article 56 de l’Estatut dels treballadors. En aquest cas, però, va ser la cooperativa EDUVIC qui ho va fer efectiu
També és militant del Sector Social Combatiu en Camilo (nom fictici), que va ser acomiadat el 25 de març amb el mateix procediment que en Roger, utilitzant el derogat article 56 de l’Estatut dels treballadors. En aquest cas, però, va ser la cooperativa EDUVIC qui ho va fer efectiu. El seu cas és encara més paradigmàtic pel que fa a la repressió sindical, ja que va ser acomiadat cinc dies després de comunicar la seva afiliació a la CNT i després d’haver participat activament en la Plataforma d’Educadores en Lluita. En la carta que se li va presentar es justificava el seu acomiadament per motius de baix rendiment, cosa que no van poder demostrar. El mateix director del seu centre, amb el qual en Camilo tenia una bona relació, li va dir textualment: “això ve de dalt”.
La seva situació, segons ell relata, era laboralment bona. Treballava d’educador a un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) que gestionava la cooperativa EDUVIC i la seva relació i consideració amb la direcció del centre era molt bona. En Camilo és militant d’Esquerra Revolucionària, membre de la CNT, integrant de Sector Social Combatiu i participa de forma activa a la Plataforma d’Educadores en Lluita.
El context va començar a canviar quan a finals del 2018 van arribar els primers impagaments de les nòmines d’octubre i novembre per part de l’empresa. Organitzant-se a través de les xarxes socials van convocar una manifestació el 14 de desembre davant la seu de la DGAIA a Barcelona per reclamar els cobraments endarrerits. Ho van fer pressionant també als comitès d’empresa, controlats per l’UGT, que segons ell es posicionaven en favor d’EDUVIC. Just el mateix matí del 14 de desembre, EDUVIC rebia el premi de la Confederació de Cooperatives de Catalunya en reconeixement a la seva tasca social, a la vegada que les treballadores es manifestaven pels seus impagaments.
El mateix dia 14 de desembre, van cobrar les nòmines i, encara que EDUVIC ho va desmentir, ell col·lectiu assegura que va ser gràcies a la pressió social a l’empresa. Era en aquells moments quan es començava a coure el sorgiment d’organitzacions dins el sector. Una d’elles va ser la Plataforma d’Educadores en Lluita, que mantenia contactes amb la Plataforma de Tarragona i amb càrrecs intermedis d’UGT dins els comitès d’empresa, que es van mostrar contraris al nou col·lectiu.
En Camilo va començar a ser una figura més coneguda dins EDUVIC quan el 18 de febrer van concentrar-se davant la DGAIA per denunciar la precarització del sector, la seva externalització i “el tarannà mercantilista” del sistema d’acollida i de cures. Una setmana més tard, el 22 de febrer, van fer un piquet davant la seu de La Confederació, per denunciar la paràlisi d’un conveni sectorial que denuncien que les precaritza i que no s’ha revisat des de fa anys.
Amb tot el context, el 20 de març en Camilo anunciava la seva afiliació a la CNT a EDUVIC i, cinc dies més tard, va ser acomiadat de forma exprés i fulminant. La conciliació amb l’empresa va ser el 9 de maig, a la qual va acudir la seva defensa, que està en mans de la mateixa CNT. En Camilo demana que es reconegui la vulneració de drets fonamentals, que es declari nul l’acomiadament i una indemnització de 25.000 euros. La cooperativa EDUVIC, responsable final de l’acomiadament, també ha declinat aportar informació i la seva versió sobre els fets a aquest mitjà. El judici està previst pel 24 d’octubre i, curiosament, el despatx d’advocats que representarà EDUVIC és el de Santiago Gotor Sánchez, excandidat a la presidència del Partit Popular a Barcelona, membre de l’Opus Dei i del Foro Abril, amb relacions amb Alternativa Española i VOX.