Començaré amb un spoiler de com acaba la cosa: més d’11.000 visitants, més de 220 iniciatives d’economia solidària mostrant-se al món i més de 80 activitats per convidar a la reflexió i a la diversió. Aquest és un breu resum final del que ha estat la Fira d’Economia Solidària (FESC) del 2018, i que ens permet confirmar que el moviment de l’economia solidària es troba en un moment de fortalesa i creixement. Però aquestes xifres es queden curtes per explicar què és i representa la FESC.
Ni un minut va parar de ploure el dissabte del cap de setmana més esperat per al moviment de l’economia solidària a Catalunya. Ja ho havien anat anunciant durant tota la setmana… pluja i descens de temperatures just aquells dos dies. Com l’esperança és l’últim que es perd, esperàvem el miracle. Però les primeres entrades d’expositores a les vuit del matí ja eren amb l’eixugaparabrisa funcionant, així que vam activar el “pla pluja”: reubicant les activitats infantils sota cobert, obrint noves sales d’activitats i passant els concerts a l’escenari de l’Harmonia. Un repte comunicatiu que se sumava als reptes que ja havíem decidit assumir cap al mes de març.
Més d’11.000 visitants, més de 220 iniciatives d’economia solidària mostrant-se al món i més de 80 activitats per convidar a la reflexió i a la diversió a la FESC. El moviment de l’economia solidària es troba en un moment de fortalesa i creixement
I és que la FESC no es pot apreciar en la seva magnitud sense comprendre el procés col·lectiu que significa. Més d’una trentena de persones activistes treballen voluntàriament durant tot l’any per a que la FESC sigui una realitat a l’octubre. Amb admirable professionalitat i entrega. Cinc cèntims d’aquest procés per valorar encara més l’aportació que suposa la FESC a la construcció de mercat social al nostre país. El novembre després de la Fira s’envien enquestes de valoració a tothom qui participa a la Fira (expositores, ponents, visitants, organització…) per rebre inputs de millora per a pròximes edicions. De desembre a març es traça el pla de treball i s’entomen els debats que dibuixaran la següent Fira. I d’abril a octubre les diferents comissions treballen intensament per tirar endavant els acords presos i donar forma a la Fira que se celebrarà a finals d’octubre.
Enguany es va decidir posar fil a l’agulla a una demanda històrica: eixamplar l’espai per a visitants i donar cabuda a més expositores. Per a això es va habilitar una nova nau d’expositores, amb la que s’ampliava un 25% l’espai per a estands, i com només vam acceptar un 15% més d’inscripcions, garantíem més comoditat per als visitants. Aquesta proposta ha permès arribar a superar les 220 iniciatives que aprofiten la FESC per mostrar el seu treball a la ciutadania. I tot i l’ampliació, encara n’han quedat fora, així que considerem una bona notícia que, tot i que actualment és difícil per la disponibilitat d’espais, la FESC tingui potencial de creixement per la demanda de les mateixes iniciatives d’economia solidària que hi confien com espai de trobada i visibilitat.
La FESC té potencial de creixement per la demanda de les pròpies iniciatives d’economia solidària que hi confien com espai de trobada i visibilitat
L’altra gran decisió que es pren el primer trimestre de l’any és la temàtica i eixos centrals de la Fira. En aquesta edició, el lema i la imatge han volgut retre homenatge a les lluites de l’any 68 i posar en valor que moltes d’aquestes han acabat essent realitats de l’economia social i solidària: “D’aquelles llambordes, aquestes alternatives”. Per als eixos temàtics, al voltant dels quals es construeix el programa d’activitats es va escollir un concepte que està tenyint tota l’actualitat: la sobirania. Volíem dedicar la FESC a mostrar el paper de l’economia social i solidària (ESS) en la construcció de sobiranies. I per a això calia parlar en plural. L’ESS s’erigeix en tot el món, i en el nostre país, com un moviment de transformació que posa les persones i la resolució de necessitats en el centre de l’activitat econòmica. I per a fer-ho es basa en l’autogestió, la participació, la cooperació i l’apoderament popular per prendre les regnes d’allò que ens és comú: el treball, els recursos, les relacions… Per això, en un moment on la sobirania nacional omple pàgines de diaris i programes televisius, ens semblava important mostrar que des de l’ESS fa anys que s’està treballant activament amb un concepte de sobiranies més ampli i imprescindible per a caminar cap a una societat sobirana. Així, hem agrupat la feina d’emancipació social que es duu a terme des de l’ESS en tres tipus de sobiranies: gestió de recursos, econòmica i relacional.
La resposta massiva a la inscripció d’activitats confirma l’ESS com a moviment actiu i peça clau en la construcció de sobiranies. Si les propostes de les iniciatives de l’ESS demostren el treball que s’està fent en la construcció de sobiranies, la resposta de la ciutadania posa de manifest l’interès social en conèixer les alternatives econòmiques que existeixen al nostre país. Les taules rodones amb major assistència tractaven temes relacionats amb el cooperativisme d’habitatge, el diàleg entre el món rural i l’urbà, la sobirania en l’àmbit de les relacions i l’economia de les cures, l’ESS com espai de diversitat i participació de les migrants, la sobirania energètica, la relació entre l’ESS i l’administració pública…
Des de l’ESS fa anys que s’està treballant activament amb un concepte de sobiranies més ampli i imprescindible per a caminar cap a una societat sobirana
Perquè tot aquest coneixement no es concentri només en un cap de setmana, aquesta edició hem posat en marxa un dispositiu de relatories col·laboratives perquè el contingut de les xerrades estigui disponible tot l’any. Podeu accedir als apunts col·laboratius a la pestanya programa de la web de la FESC.
Tornant a les dades que resumeixen la Fira d’enguany. No puc oblidar el martelleig incessant de la pluja sobre el cap aquell cap de setmana, que amenaçava d’aigualir el treball il·lusionat de tot un any. Però no va ser així. Més d’11.000 persones van escollir gaudir la Fira en lloc de quedar-se a casa. El mateix cap de setmana, a l’altra banda de la ciutat, també tenia lloc la fira immobiliària més important de l’Estat espanyol, a Fira Barcelona, amb el suport de grans entitats bancàries, grans empreses i mitjans de comunicació. Van rebre 16.000 visitants. Som un moviment transformador i potent. I la nostra força rau en el fet que sabem que és estant juntes que construïm un nou poder. Per això ens calen espais de trobada com la FESC. Per això ni la pluja ni el fred ens aturen i mostrem, un cop més, que en el treball i reflexió col·lectiva rau la sobirania real.
