“El col·lectiu MIR ha estat abandonat durant anys, vivim en unes condicions precàries. Dins del sistema sanitari, tenim una relació laboral i una altra de formativa. Arran de les retallades en sanitat pública, la nostra part formativa s’ha anat reduint, mentre que la laboral s’ha convertit en la totalitat de la nostra tasca”. Enrique Cuñat, portaveu del Comité de Vaga dels Residents de la Comunitat Valenciana, explica la situació en què es troba el col·lectiu de metges internes residents al País Valencià, que ha convocat una vaga indefinida per a defensar que la formació i els seus drets laborals estiguen garantits, així com que es respecten els descansos perquè puguen atendre les pacients en les millors condicions possibles.
Les residents es troben en període de formació i comencen quatre o cinc anys de residència –segons l’especialització. Durant aquest temps, treballen en un hospital i estan sotmeses a avaluació. En teoria, cada resident hauria de tindre una metge adjunta que la guiara i l’ajudara en la seua tasca d’aprenentatge. Així doncs, el seu contracte té dues parts, una formativa –que es basa en la formació que donen les adjuntes o tutores i les mateixes unitats docents– i una altra laboral –que és el servei que brinden pel seu aprenentatge. El problema recau quan es col·lapsa el sistema i hi ha molta feina i poques professionals.
La tasca que desenvolupen en les seues hores de treball s’ha vist més reflectida durant la pandèmia gràcies a la labor que duen a terme en els hospitals, perquè, tal com indica un resident de segon any de Medicina Familiar a Castelló, que prefereix preservar la seua identitat, “la major part de vegades que vas a urgències tens més probabilitats que t’atenga un resident que ho faça un metge adjunt”.
Va ser el Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana (CESM-CV) l’encarregat de redactar i enviar a la Conselleria de Sanitat un comunicat en el qual sol·licitaven una reunió per tal d’asseure’s a negociar unes millores de les seues condicions laborals. En el manifest es deixa clar que, en cas de no rebre resposta per part de la conselleria, es procedirà de forma immediata a una vaga indefinida de les residents en tots els serveis públics sanitaris. “La negociació és necessària i la conselleria ha d’acceptar negociar amb nosaltres. Si no, els residents estan disposats a seguir endavant amb la vaga”, assenyala Andrés Cánovas, secretari general del CESM-CV. El que demanen és “que es redacte un conveni que agrupe la categoria MIR i en el qual queden establerts els drets que hauríem de tindre”, exposa Juan Pablo Carrasco, resident de Psiquiatria a l’Hospital Clínic de València i membre del Grup de Coordinació de la Vaga MIR de la Comunitat Valenciana.
La raó per la qual es manifesten està clara: “Suportem jornades de 24 hores seguides quan ens toca una guàrdia i, si tens sort, pots descansar unes tres o quatre hores. Som els que menys cobrem de tot l’hospital, encara que fem més hores que altres treballadores. T’estan avaluant i, si et negues a fer alguna cosa, et poden suspendre o ficar una mala nota”, manifesta una resident de quart any a l’Hospital La Plana de Castelló, que també prefereix mantindre’s en l’anonimat. Després de les guàrdies de 24 hores, segons conten, pot ser que els toque ficar-se d’ajudant en un quiròfan. També hi ha la possibilitat que les residents hagen d’atendre una pacient d’urgències per un ictus o un infart després d’haver passat quasi tot un dia sense dormir. A açò, cal afegir-hi que el seu sou no supera els mil euros mensuals, perquè el conveni que tenen és diferent de les adjuntes; per tant, no se’ls tracta com a personal estructural.
Aquestes adquireixen unes responsabilitats que, per la seua condició de residents, no haurien de tenir, com per exemple cobrir les vacances de la metge adjunta que tenen adjudicada
Aquestes adquireixen unes responsabilitats que, per la seua condició de residents, no haurien de tenir, com per exemple cobrir les vacances de la metge adjunta que tenen adjudicada. Es tracta d’una tendència molt estesa, sobretot en les residents de quart any, “perquè se suposa que ja coneixes les pacients a qui estàs atenent i per això et diuen que fer això és part de la teua formació”, argumenta el resident de Medicina Familiar de Castelló. D’aquesta forma, la Conselleria de Sanitat s’estalvia, durant un mes, una substitució d’una metge qualificada per a fer eixe treball oficialment.
La COVID-19 “ha destapat les misèries del sistema i ha deixat patent les maneres que té d’utilitzar-nos”, afegeix Marina Montesinos, metge resident de l’Hospital d’Elda, la qual també ha manifestat que, inclús en plena pandèmia, ha arribat a compartir el mateix llit i els mateixos llençols amb altres companyes.
El problema no sols afecta les residents valencianes. Altres comunitats autònomes també han iniciat protestes per a demanar que se’ls escolte. Primer Madrid, després el País Valencià, i, per últim, les Illes, que ja estan seguint els mateixos passos. Encara que no és la primera vegada que les sanitàries ixen al carrer a reivindicar els seus drets –en 2008 hi va haver una vaga en la qual es va aconseguir, entre altres coses, un augment important del salari–, ara és el moment idoni per a tornar a fer-les valer: “Segurament, si no haguérem passat la pandèmia, no haguera sorgit aquest moviment. Estem vivint un moment històric en la reivindicació dels drets dels MIR”, subratlla Carrasco.
Algunes de les reivindicacions
Algunes de les millores laborals que exigeixen són un descans de 36 hores després de realitzar una guàrdia en dissabte, tal com marca la normativa europea; així com lliurar un dia addicional després de les guàrdies del diumenge i dies festius. També demanen establir la jornada laboral ordinària màxima en 37,5 hores setmanals, cotitzar les guàrdies mèdiques –en el cas d’una MIR, la realització de les guàrdies és obligatòria sense que tinguen unes retribucions bàsiques que impliquen el màxim de cotització, a diferència d’una adjunta– o una reducció del nombre de guàrdies durant dotze mesos si es té un fill o una filla menor d’un any.
Reclamen una sèrie de millores formatives, com una ràtio màxima de quatre residents per adjunta, amb un màxim d’una resident del primer any; l’obligatorietat d’haver-hi, com a mínim, una tutora de residents per cada guàrdia en urgències, o ampliar els dies dedicats a formació
Pel que fa a les retribucions salarials, reivindiquen un augment del preu de l’hora de la jornada complementària o el pagament del desplaçament diari que es desenvolupa per a dur a terme activitats obligatòries fora del centre. Així mateix, reclamen una sèrie de millores formatives, com una ràtio màxima de quatre residents per adjunta, amb un màxim d’una resident del primer any; l’obligatorietat d’haver-hi, com a mínim, una tutora de residents per cada guàrdia en urgències, o ampliar els dies dedicats a formació a vint dies anuals “amb l’única autorització necessària del tutor responsable”, es llegeix al comunicat.
També reclamen la creació d’un òrgan superior de les condicions de treball de les MIR, amb l’objectiu que supervise, vigile i denuncie qualsevol abús o vulneració dels drets de les residents, i una modificació del Decret 1146/2006 per tal d’establir cinc guàrdies obligatòries al mes, sense superar les set, o una guàrdia, com a màxim, en cap de setmana per cada set guàrdies.
Solidaritat amb les residents de Madrid
La vaga se celebra en solidaritat amb les metges de Madrid, que són les que més han patit la situació de precarietat durant la pandèmia. A aquesta vaga s’hi han unit moltes metges adjuntes, ja que les carències del sistema sanitari també afecten les adjuntes. Al País Valencià “ens diuen que haurien de fer el mateix que nosaltres”, expressa el resident de Castelló.
Les MIR han estat tractades durant molts anys com a mà d’obra barata, han estat considerades com a metges de segona. A tot això, cal afegir-hi la pressió a la qual estan sotmeses, perquè estan sent avaluades constantment. Sense elles, un hospital no funcionaria, de la mateixa manera que tampoc ho faria la sanitat pública. “Si no hi ha moments en què et plantes i intentes revertir totes eixes coses que han anat recaient sobre els residents, t’arrisques al fet que la situació vaja prolongant-se i que cada vegada els nostres drets vagen a menys”, conclou Carrasco.
