Amb el cop d'estat a Rousseff culminat, tornen temps de repressió i exclusió al Brasil

La lluita popular i la dissidència contra el nou govern de Michel Temer s'accentuen i es preparen per resistir davant d'una retallada social que promet ser brutal
Diverses assistents a les competicions esportives dels jocs van voler mostrar el seu descontent amb l'atac a la democràcia que s'estava perpetrant a les entranyes del seu país
www.pt.org

Es fa difícil no recordar la nit del 31 de març de 1964 en les converses i les reflexions entre brasileres durant els darrers dies. Quan el president João Goulart va patir el cop d'estat englobat en l'Operació Còndor a l'Amèrica Llatina, el poble brasiler va veure les seves projeccions de millores socials i populars llançades daltabaix del Crist Redemptor. 54 anys després, la magnitud de la tragèdia que ha suposat la caiguda de la ja expresidenta Dilma Rousseff a través del procés d'impeachment a què l'ha sotmesa el Congrés brasiler es reflecteix en la sensació de canvi d'etapa que part de la població del Brasil i la comunitat internacional han atorgat al moment que viu el gegant llatinoamericà. El darrer 31 d'agost, d'acord amb un procés establert a la Constitució brasilera que preveu la destitució càrrecs governamentals acusats de cometre crims de responsabilitat mitjançant el poder legislatiu, 61 de les 81 senadores van votar a favor de destituir la líder del Partit dels Treballadors escollida a les urnes l'any 2014 per 54 milions i mig de brasileres i brasilers. L'expresident de l'Uruguai, José Mújica, s'ha sumat a les múltiples veus de l'Amèrica Llatina i del món que asseguren que el que ha viscut el Brasil és un "cop d'estat".

El judici polític final, que Mújica ha definit de "gegantesca pantomima", es va desenvolupar al Senat Federal durant tres dies, tot i que, prèviament, se sabia que els vots necessaris per destituir Rousseff ja estaven calculats i comprats des que va començar el procés d'impeachment el mes de desembre de 2015. Tant l'acusació com la defensa van representar els seus papers, que no van tenir efectes en el resultat final; fins i tot es va donar una importància insignificant al document presentat per una comissió d'expertes del Senat que ha elaborat una perícia que argumenta que les presumptes "pedalades fiscals" –obertura de crèdits suplementaris, endarreriments en pagaments, etcètera– dutes a terme per l'acusada no suposaven un crim de responsabilitat i que, tal com afirmaven grans pancartes durant els mesos que ha durat el procés: "Si no hi ha crim de responsabilitat, és un cop d'estat". L'únic element noticiable de les tres jornades de judici va ser la proposta de votar per separat la destitució de Rousseff de la seva inhabilitació per a càrrecs polítics futurs, opció –aprovada– que permetrà que la que va ser militant de la Vanguardia Armada Revolucionària Palmares durant la dictadura (1964-1985) pugui tornar a assumir funcions governamentals.


Investidura per la porta de darrere

El mateix dimecres 31, poc després de saber el veredicte del judici polític contra Rousseff i de pressa i corrents, amb una cerimònia de tan sols dotze minuts, Michel Temer va assumir la presidència amb el compromís de "rescatar la força de l'economia i recol·locar el Brasil al camí". El detall que tots els mitjans nacionals han destacat és que el nou mandatari –batejat per molta gent com a "colpista"– no va entrar per la rampa principal del Congrés, sinó per una petita porta lateral. Avançada la tarda, es va reunir amb 22 dels 24 ministres, a qui va deixar clar: "Ara, les coses s'han definit i, per tant, cal molta fermesa i la fermesa ve per l'elegància de la conducta, no ve per l'insult ni per l'agressió. Colpista és qui enderroca la Constitució". Amb una agenda molt atapeïda, la mateixa nit, el que vol complir amb l'antic mandat de Dilma Rousseff, que en principi s'ha de prolongar fins al 31 de desembre de 2018, va agafar un avió cap a la Xina per representar el Brasil en una reunió del G-20.

En el moment d'assumir la presidència interina, Michel Temer ja va fer canvis estructurals al govern brasiler, uns canvis que ara assegura amb nous anuncis de retallades i privatitzacions / Veja

 

Recordem que, en el moment d'assumir la presidència interina, el que deixava de ser vicepresident ja va fer canvis estructurals al govern brasiler, uns canvis que ara assegura i amplia amb nous anuncis de retallades i privatitzacions. En primer lloc, Michel Temer va eliminar els ministeris de Cultura, Comunicacions i Igualtat racial, entre altres, i va nomenar 24 ministres; tots ells són homes, tots són blancs i almenys onze d'ells han estat investigats en processos de corrupció. D'aquests, tres ja han hagut de dimitir pel fet d'haver de seure al banc dels acusats. L'operació de vendre participacions estatals o privatitzar totalment empreses nacionals com Petrobras, el Banc del Brasil o Correus està en marxa; són accions que formen part de la promesa de Temer de reduir la presència de l'Estat en l'economia brasilera. De la mateixa manera, se segueixen anunciant exhauriments de programes d'ajudes acadèmiques i mèdiques i la reducció d'altres programes, com els famosos Bolsa família o Minha Casa, Minha Vida, subsidis d'alimentació i habitatge destinats als sectors populars.


Els 'Jocs de l'exclusió'

La repressió ja es feia evident durant els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, batejats com els "Jocs de l'exclusió" per col·lectius de lluita de la ciutat carioca. Diverses assistents a les competicions esportives van voler mostrar el seu descontent amb l'atac a la democràcia que s'estava perpetrant a les entranyes del seu país –mentre el món se'l mirava, decorat amb colors, banderes i medalles olímpiques– alçant cartells on es llegia "Fora Temer" o "Temer colpista". Arran d'això, desenes de persones van ser retingudes i expulsades de les instal·lacions esportives.

Michel Temer va eliminar els ministeris de Cultura, Comunicacions i Igualtat racial, entre altres, i va nomenar 24 ministres; tots homes, tots blancs i almenys onze d'ells investigats en processos de corrupció

Arran de les múltiples manifestacions que s'han fet durant els Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, durant el judici polític contra Dilma Rousseff –sobretot a São Paulo i, un cop formalitzat el cop d'estat, a desenes de ciutats de tot el Brasil–, la repressió per part de la Policia Militar ha crescut i s'han vist escenificacions brutals a manifestacions com la de Florianapolis del 2 de setembre, en què les forces de l'ordre van fer ús de bombes d'efecte moral, gasos lacrimògens i canons d'aigua contra 10.000 persones que protestaven pacíficament.


"Directes ja"

L'última gran manifestació, que segons les organitzadores va aplegar prop de 100.000 persones a l'avinguda Paulista de São Paulo, exigia "diretas ja" ("eleccions directes ja"), tal com van fer milers de persones l'any 1983 a les acaballes de la dictadura militar. Les analogies amb els temps de l'autoritarisme no són poques i la sensació d'estar entrant en un període de repressió i exclusió severes és compartida per tota aquella gent que forma part de minories socials i ètniques, que s'ha beneficiat de polítiques públiques o que treballa i lluita amb organitzacions socials i culturals al Brasil. Els pobles indígenes, el Moviment Sense Terra, la Central Única de Treballadors i els col·lectius d'estudiants i de dones han denunciat el cop d'estat i s'han declarat en lluita i resistència contra el govern de Michel Temer i diversos sectors, com el bancari, han començat vagues indefinides.
 

L'última gran manifestació va aplegar prop de 100.000 persones a l'avinguda Paulista de São Paulo, segons les organitzadores, i exigia "diretas ja" ("eleccions directes ja") / André Mantelli

 

Bolívia, l'Equador, Veneçuela, Nicaragua, el Salvador i Cuba no han reconegut el govern "il·legítim" i "colpista" de Temer i, de moment, els tres governs de l'anomenat Eix Bolivarià ja han retirat els seus ambaixadors de terres brasileres. Altres governs llatinoamericans han emès comunicats elaborats amb molt de tacte; és el cas de l'executiu colombià de Juan Manuel Santos, que ha reconegut el govern de Temer com a interlocutor tot i expressar el seu reconeixement i afecte per l'expresidenta Dilma Rousseff. El portaveu dels Estats Units, per la seva banda, en una mena de justificació emesa el mateix dia del judici polític, ha afirmat: "És una decisió feta pel poble brasiler i la respectem (...). Creiem que les institucions democràtiques del Brasil han actuat dins el seu marc constitucional". No hi ha dubte, però, que la premsa internacional, en general, ha hagut de fer un plantejament editorial a l'hora de decidir quin tractament mediàtic seguia per informar sobre el procés que viu el Brasil.

Bolívia, l'Equador, Veneçuela, Nicaragua, el Salvador i Cuba no han reconegut el govern "il·legítim" i "colpista" de Temer i, de moment, ja han retirat els seus ambaixadors de terres brasileres

"La història dirà quanta violència i quant prejudici contra la dona hi ha en aquest procés d'impeachment colpista. Sabem que existeixen misogínia i masclisme en algunes visions, però reafirmarem la nostra perspectiva de gènere. Sabem que un dels components d'aquest procés té com a base el fet que jo he estat la primera presidenta escollida pel vot popular del Brasil", afirmava Dilma Rousseff durant el procés polític, en el marc d'una conferència de polítiques per a dones. El masclisme, el racisme i l'homofòbia –aspectes que, d'alguna manera, s'han treballat a través d'algunes polítiques públiques durant l'última dècada– queden novament al descobert amb el govern de Michel Temer; un govern que, com anuncien i fins i tot amenacen diversos col·lectius de lluita, trobarà una resistència implacable als carrers i els camps brasilers.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades