Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Saiba Bayo, politòleg especialitzat en estudis africans i postcolonials

"Al Senegal hem passat més temps salvant la democràcia que construint-la"

/ Alejandro Flores

Almenys set morts i més de dos-cents ferits. És el balanç de les protestes dels darrers dies al Senegal per l’empresonament d’Ousmane Sonko, membre del partit Patriotes del Senegal per al treball, l’ètica i la fraternitat (PASTEF) i principal opositor del règim de l’actual president Macky Sall. El politòleg català d’origen senegalès Saiba Bayo, especialitzat en estudis africans i postcolonials, analitza en aquesta entrevista l’actualitat del país de la Teranga.


Com viu la diàspora senegalesa les protestes per l’empresonament de l’opositor Sonko?

La situació al Senegal és bastant preocupant. L’empresonament de Sonko és un element més de l’actualitat política del país. El problema és que des de l’arribada de Macky Sall, el Senegal està immers en una regressió de la democràcia, privació de llibertats i empresonament de potencials opositors. Des de la diàspora se sent molta impotència, ja que malgrat estar lluny, tenim un vincle amb el país.


En què va canviar el país quan Macky Sall va arribar al poder?

Quan va esdevenir president, Sall va desfer els projectes que havia fet el seu predecessor Abdoulaye Wade. Wade havia repartit el port de Dakar entre diversos inversors com Dubai, la Xina o Turquia. Sall va desarticular-ne tots els contractes i els va adjudicar a Bolloré, multinacional francesa. I així amb la majoria d’empreses de sectors estratègics, com ara la telefonia, que també va recaure en una multinacional francesa. A més, va col·locar a les persones de la seva ètnia i de la seva família en càrrecs importants. Està fent una gestió familiar de l’estat amb un component de discriminació racial.


Com ha plantejat la repressió cap als manifestants?

La repressió és sempre la fase final d’un règim autoritari. L’autocràcia cuida molt bé la comunicació. El que se li ha escapat a Macky Sall són les xarxes socials. Això si, no ha tallat internet, però ha reduït la banda ampla i per tant no es poden difondre vídeos i imatges de les manifestacions. El govern també ha tancat les dues televisions que no estan a favor de Sall i el ministre d’Interior ha qualificat els manifestants de terroristes.


Sonko no és el primer dissident polític que és arrestat al Senegal…

Dos anys després de la independència del Senegal, l’aleshores president de la república Leopold Senghor va acusar el primer ministre Mamadou Dia de planejar un cop d’estat i el va empresonar

La història del país ha estat marcada per l’empresonament d’opositors. Al Senegal, els dirigents són al·lèrgics a l’oposició i sempre tenen tendència a suprimir els adversaris. Dos anys després de la independència del Senegal, l’aleshores president de la república Leopold Senghor va acusar el primer ministre Mamadou Dia de planejar un cop d’estat i el va empresonar. Aquest pecat original ens persegueix fins al dia d’avui. No podem dir que el Senegal és una democràcia consolidada. El país i la seva democràcia estan en construcció. Al Senegal hem passat més temps salvant la democràcia que construint-la.


Sonko ha sigut acusat d’assetjament sexual, però hi ha mitjans senegalesos que afirmen que és un muntatge.

El que ha passat amb Sonko ja ha passat amb altres líders senegalesos. De fet, hi ha altres opositors empresonats amb ell. L’assetjament sexual és l’última fase del muntatge. Està tan mal muntat que el mateix govern ha reconegut la seva culpa i han afirmat que el delicte que s’atribueix a Sonko no és real. Si la gent no hagués sortit al carrer, tot hauria passat desapercebut. Seria un altre opositor anul·lat.


Quines altres veus crítiques hi ha al Senegal?

“L’assetjament sexual és l’última fase del muntatge. Està tan mal muntat que el mateix govern ha reconegut la seva culpa i han afirmat que el delicte que s’atribueix a Sonko no és real”

Hi ha dos fronts d’oposició. Per una banda, està el vessant de Sonko, de naturalesa anticorrupció, que focalitza la seva crítica contra els líders nacionals. Això els diferencia dels antiimperialistes, que directament dirigeixen el seu discurs contra França. El líder antiimperialista és l’activista Guy Marius Sagna, que també va ser empresonat en el seu moment i que és membre del moviment Front per la Revolució Antiimperialista Popular i Panafricana, FRAAP- France Dégage. Per Sagna, el més important és que l’economia senegalesa serveixi als senegalesos i no als interessos de les multinacionals franceses.


Per què creus que els joves estan capitanejant les protestes?

És una expressió de ràbia. Al Senegal hi ha moltíssims joves vivint al carrer. Intenten aprendre un ofici per buscar-se la vida, però molts acaben en la marginalitat i la delinqüència. Són aquests infants de carrer qui estan cremant benzineres i atacant centres comercials de la multinacional francesa Auchan. Els joves estan farts.


Segurament, alguns d’aquests joves troben en la migració un camí per millorar les seves vides. Creus que des d’Europa es fa tot el possible per garantir unes migracions segures?

El que passa és que a Europa els drets humans serveixen per demostrar grandesa i a l’Àfrica serveixen com a càstig. Les empreses europees exploten amb impunitat la pesca, l’or, l’agricultura, mineria i d’altres sectors importants de l’economia del Senegal. El més greu passa amb l’espoli del bioetanol. Europa vol fer una política ecològica i ho fa a costa d’explotar els recursos dels països africans. En canvi, si un país africà vulnera els drets humans, serà castigat immediatament per la comunitat internacional. Doncs si aquests joves venen a la teva frontera, que menys que deixar-los respirar. Ja no et dic deixar-los demanar asil. Per exemple, a Canàries, és impossible. Els obliguen a pujar a la península perquè no volen generar una comunitat de joves negres als carrers les Illes Canàries.