Catorze anys després de la vaga general del 29 de març de 2012, contra la reforma laboral del Partit Popular de Mariano Rajoy, plana l’amenaça judicial contra set activistes. La instrucció del cas ha finalitzat i som a la fase prèvia del judici, la petició fiscal suma quaranta anys de presó i 250.000 euros en multes pels presumptes delictes de desordres públics i danys. Les defenses consideren que la durada del procediment constitueix en si mateixa una forma de “pena anticipada”, ateses les conseqüències personals, laborals i econòmiques que ha tingut sobre les persones encausades al llarg d’aquest temps.
Aquest 30 de març el grup de suport llança la campanya “7 dels nostres” en solidaritat amb les persones encausades, per denunciar la vulneració del dret de vaga i recaptar diners per sufragar les despeses del procés judicial. Tenen el suport dels sindicats CGT, Intersindical, CNT, COS, Intersindical Valenciana, Solidaritat Obrera, Co.bas i la IAC. “Això no va només de set persones. Va de si fer vaga pot perseguir-te durant catorze anys. Va de si respondrem col·lectivament davant la repressió”, assenyala Vidal Aragonés, portaveu de la campanya. Alerta Solidària acompanya el cas i la campanya des dels seus inicis i assenyala la desproporció de les acusacions i de les penes sol·licitades per la fiscalia.
“Això no va només de set persones. Va de si fer vaga pot perseguir-te durant catorze anys. Va de si respondrem col·lectivament davant la repressió”, assenyala Vidal Aragonés, portaveu de la campanya
Cal recordar que poques setmanes després de la vaga, el llavors director general de Mossos d’Esquadra, Manel Prat, va autoritzar la publicació d’una pàgina web, anomenada “Col·laboració ciutadana contra la violència urbana”, amb 231 fotografies i tres vídeos, on apareixien 68 persones –incloses menors d’edat–, presumptament implicades en els aldarulls durant la vaga general. El propòsit de la pàgina era facilitar que qualsevol persona, de manera anònima, poguera aportar informació sobre les identitats de les persones assenyalades al web del Departament d’Interior, encapçalat aleshores pel conseller Felip Puig.
A través del web, es van arribar a obrir un centenar de procediments, dels quals, la majoria van acabar amb absolucions o es van resoldre amb sentències lleus. El fet d’exposar els rostres de 68 persones va generar un ampli rebuig i després que nombroses entitats liderades per l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona presentessin un informe davant del Consell d’Europa, Interior la va tancar, puntualitzant que quedava en hibernació i que podria tornar a activar-se quan fos necessari. Puig s’aferrava, així, a la màxima que el va marcar durant la resta de la seva trajectòria política: “Anirem fins on permeti la llei i una mica més”.
Malgrat les reticències inicials d’Artur Mas, Puig va ser apartat d’Interior a finals d’any, després que es desmentís la seva versió sobre quin projectil havia rebentat l’ull de la veïna de la Verneda Ester Quintana
L’aturada general del 29 de març de 2012 va comptar amb un gran seguiment arreu dels Països Catalans. Com en altres punts del territori, a Barcelona es van organitzar mobilitzacions, accions i piquets informatius durant els quals es van viure moments de tensió. Segons dades de la campanya, el balanç repressiu de la jornada es va saldar amb 105 detencions, 6 persones empresonades de manera provisional i més de 80 persones ferides, dues de les quals van perdre un ull. Arran d’aquella jornada, els Mossos d’Esquadra van elaborar atestats de diferents fets que van acabar unificant en un sol per provar d’acusar d’organització criminal set persones, que després serien detingudes. No va ser fins a l’any 2019 que els va arribar l’escrit de la Fiscalia.
La vaga del 29 de març va ser la primera de les dues aturades generals que van tenir lloc a l’Estat espanyol en l’any 2012 contra la reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular de Mariano Rajoy, la segona es va convocar el 14 de novembre. La norma tenia com a objectiu “flexibilitzar” el mercat laboral amb mesures com l’abaratiment de l’acomiadament improcedent, l’impuls de la contractació a temps parcial o mesures per a facilitar la modificació substancial de salaris, horaris o funcions laborals per part de l’empresariat. Malgrat les reticències inicials d’Artur Mas, Puig va ser apartat d’Interior a finals d’any, després que es desmentís la seva versió sobre quin projectil havia rebentat l’ull de la veïna de la Verneda Ester Quintana durant la segona vaga general d’aquell any, la del 14 de novembre.
