Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Dia històric a l'Argentina amb l'aprovació de la llei d'interrupció voluntària de l'embaràs

Amb 38 vots a favor, 29 en contra i una abstenció, aquest dimecres 30 de desembre s'ha aprovat la llei que permetrà a les dones i persones gestants la interrupció voluntària de l’embaràs. La votació es preveia ajustada i ha tingut pendent als milers d’activistes pel dret a l’avortament, que es van aplegar per seguir la votació davant la plaça del Congrés i celebrar la victòria històrica

Una manifestació de la Marea Verde a Buenos Aires / Arxiu

“Resulta aprovat”, va pronunciar sintèticament la presidenta del Senat, Cristina Fernández de Kirchner, per anunciar que la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) ja és una realitat després de quinze anys de lluita de la campanya pel dret a l’avortament. La llei comporta que les dones i persones gestants puguin avortar fins a la setmana catorze de gestació de manera legal i gratuïta. Aquest termini s’anul·la en cas d’embaràs producte d’una violació, per a les menors de tretze anys o en cas de risc per a la mare. També s’estableix un termini màxim de 10 dies entre la sol·licitud de la interrupció de l’embaràs i la realització del procediment mèdic, per tal d’evitar estratègies per retardar l’avortament, com ja ha passat anteriorment en més d’una ocasió.

Des de l’Argentina Victoria Tesoriero, portaveu de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, valora l’aprovació de la llei com a una passa gegant. “No només perquè nosaltres ens enfrontem als grups més conservadors, a la cúpula eclesiàstica, a sectors amb molt de poder i per descomptat a la cultura patriarcal, que està en la nostra societat”, explica Tesoriero. Per a la portaveu de la campanya, “la victòria és enorme a més pel procés de mobilització que aconseguim, el procés de massificació i unitat i acords i aliances al voltant de la necessitat d’avançar amb l’avortament legal, segur i gratuït, fent un gir a l’opinió pública a l’Argentina en els últims deu anys”.

El país se situa així com el més gran a Llatinoamèrica en legalitzar la interrupció de l’embaràs, després de Cuba, Uruguai, Guyana i Guaiana francesa

El país se situa així com el més gran a Llatinoamèrica en legalitzar la interrupció de l’embaràs, després de Cuba, Uruguai, Guyana i Guaiana francesa. Un detall no poc important per la regió, on no només no es permet interrompre l’embaràs a centenars de milers de dones, sinó que fins i tot en alguns països se les empresona. “L’Argentina sempre va una mica a l’avantguarda a Llatinoamèrica; esperem que sigui així per als feminismes de tota la regió. Sabem que ens estan mirant molt atentes”, desitja la portaveu de Marea Verde Barcelona, Marina Seco.


Com s’ha arribat a la victòria verda

Després de la mitja aprovació que va tenir la llei el 2018, quan només va aconseguir els vots necessaris a la cambra de diputats, el moviment feminista va intensificar la campanya de sensibilització social. “La qüestió de no abandonar els carrers va ser clau; va haver-hi pañuelazos i moltíssimes altres activitats, i es va començar a marcar una agenda pròpia del moviment de dones en tot el país. Des de 2018 fins ara, tot va ser creixement, aprenentatge, disputa de poder des del feminisme per a visibilitzar-se i visibilitzar la nostra lluita en cada espai i territori. No abandonar els carrers va permetre fer créixer les discussions i el debat, i trencar el tabú respecte a l’avortament”, valora Ana Caride Burgos, militant del Front de dones, gèneres i diversitats Eva Perón.

El moviment va establir l’objectiu estratègic de fer més incidència política per poder aconseguir una fita complicada en un país on la influència de l’església catòlica i els grups conservadors és encara molt forta

A més de la feina a peu de carrer, el moviment va establir l’objectiu estratègic de fer més incidència política per poder aconseguir una fita complicada en un país on la influència de l’església catòlica i els grups conservadors és encara molt forta, sobretot en algunes regions del nord, on la taxa d’embarassos adolescents és, paradoxalment, la més alta de l’Estat: a la província de Corrientes, per posar un exemple, el 18% dels nascuts tenen mares menors de 19 anys. Però la pressió social ha aconseguit doblegar dinàmiques molt encarcarades a certes províncies. “Des de 2018 ni la societat ni els legisladors som els mateixos. Hem perdut la por a defensar aquesta proposta”, va dir a la sessió de la cambra la senadora per Corrientes, Ana Almirón.

La victòria d’Alberto Fernández va significar una picada d’ull per al moviment, amb més de quinze anys de lluita a l’esquena i amb la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, resultat de l’aliança de més de 600 organitzacions feministes. Fernández va prometre presentar un projecte de llei i fer realitat l’IVE, però el seu partit i el moviment feminista tenien una complicada tasca d’encaixos polítics per fer si volien aconseguir el seu objectiu. Per això, es van teixir infinitat d’estratègies. “A partir de 2018 crec que es va aconseguir un augment de la consciència de l’opinió pública, que va entendre la nostra demanda i la va secundar massivament. També hi ha una voluntat política de l’Executiu, que va ser fonamental per a nosaltres perquè totes les lleis han de tenir una voluntat política per a aprovar-se, si no no surten”, valora Tesoriero.

Tot i això, l’amplitud del consens aconseguit pel moviment ha escapat els càlculs més optimistes. Les apostes giraven entorn d’un grup de senadors indecisos, d’entre dos i sis, que podien fer inclinar la balança cap a una banda o una altra. Al llarg de la tarda i la nit del 29 de desembre, però, es van anant esvaint les incògnites i es va saber que els vots de Lucila Crexell, Oscar Castillo, Stella Olalla, Edgardo Kueider, Alberto Weretilneck i Sergio Leavy, fins al moment considerats indecisos, eren afirmatius. Per això va ser decisiu el compromís de l’Executiu per modificar el text de la llei quan es faci el reglament i vetar “parcialment la paraula integral” (que es refereix a la “salut integral” de les dones com a possible causa de la interrupció legal de l’embaràs).

“Estem debatent aquesta llei perquè hi ha un canvi social”, ha manifestat Weretilneck, uns dels senadors que ha donat suport a la norma amb la condició de modificar el text, “perquè en aquest país no hi ha monarquia, hi ha una democràcia que permet els canvis socials”. El senador Sergio Leavy, un altre dels indecisos, ha argumentat al seu torn que “aquesta llei no obliga a avortar. No promou l’avortament, només li dona un marc legal i segur”.

“Nosaltres cantem que (el patriarcat) caurà, però jo penso que el tombarem. Si aprovem aquesta llei, la societat no serà la mateixa, l’Estat no serà el mateix, perquè ja no ens podrà empentar més cap a la clandestinitat. Haurem conquistat el poder de decidir”, va dir la senadora mendocina Anabel Fernández Sagasti al seu torn de paraula durant el debat al Senat. “Avui és un punt d’inflexió històric per a l’Argentina”.


L’extensió i implementació de la llei, el nou repte

Tot i la gran victòria, el moviment feminista resta ara atent a la reglamentació de la llei i el seu compliment efectiu. Per això han establert estratègies com el llançament de la xarxa de professionals per al dret a decidir dir, els socorristes en xarxa, i el desplegament a locals partidaris, en sindicats, i organitzacions de barri que donin informació sobre el compliment del dret. També han posat sobre la taula la gestió de les cures, amb el replantejament dels permisos de maternitat i paternitat, un debat que ja està al carrer i que es pot palpar a les xarxes socials.

L’Amèrica Llatina és diversa, complexa i culturalment heterogènia, amb la qual cosa cada país haurà de trobar les seves pròpies estratègies per a aconseguir-ho

L’Argentina ha marcat precedent a la regió respecte a les lluites per la conquesta de drets, de justícia social i de drets humans en diferents ocasions. Però l’Amèrica Llatina és diversa, complexa i culturalment heterogènia, amb la qual cosa cada país haurà de trobar les seves pròpies estratègies per a aconseguir-ho. “Sabem que el feminisme és transversal, però si no hi ha decisions d’omplir de contingut polític les demandes, és complex poder arribar a aconseguir les conquestes en la nostra Amèrica Llatina, que sabem que és un continent amb una realitat social i econòmica molt difícil”, valora Ana Caride Burgos.

“Totes esperem que l’assoliment de l’Argentina es repliqui i impacte en altres països de la nostra regió. Ja a partir del 2018 moltes companyes d’altres països d’Amèrica Llatina han llançat les seves campanyes per la legalització de l’avortament i crec que això crea un clima d’avançament. També és important que aquest dret s’estengui a altres països, perquè en la mesura que s’estén generarem una base que serà més difícil de revertir”, assenyalen des de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït.

Articles relacionats