Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Diluvi llança un vídeo per reivindicar el paper de les dones als escenaris coincidint amb el 25-N

Els alacantins presenten un mini documental sobre la seva darrera gira i la campanya #itusolstu que ha consistit en la publicació de vuit versions de la seva cançó més popular cantada per vuit músiques en vuit llengües. El vídeo es publica avui en primícia la ‘Directa’ i ‘El Salto’, amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista

 

Laia Gordi | @miravent
Lis Gaibar | @LisGaibar
Fotos de Pau Anmorsigol i Josep Martí

El Diluvi, el grup de reggae, cúmbia i mestissatge mediterrani alacantí s’ha acomboiat amb vuit grups de dones o liderats per dones per llançar una campanya de reivindicació feminista en diverses llengües a les xarxes i als mitjans de comunicació. La Directa i El Salto llancem en exclusiva el darrer vídeo, un mini documental de la campanya #itusolstu que ha comptat amb les vuit veus de Clàudia Key Day, les Sey Sisters, Ses, Huntza, Núria Jaouen, Herbamora, Alidé Sans i Eixam, reservat per publicar el 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere. Flora Sempere, vocalista d’El Diluvi, explica que: “Si la campanya serveix per a empoderar, donar valor o ajudar a lluitar a cap dona, nosaltres feliços”.

Les artistes han versionat, sobre la base original, la popular cançó feminista del grup alcoià I tu, sols tu, inspirada en versos de Maria Mercè Marçal. Des de mitjans d’octubre han anat llançant setmanalment a les xarxes i a diversos mitjans de comunicació de l’Estat espanyol les versions en aranès, castellà, gallec, basc, asturià, aragonès (pendent), anglès i francès, fins a arribar al vídeo documental, reservat pel 25 de novembre.

La campanya vol reivindicar les dones als escenaris, però no només això. “L’objectiu és buscar la sororitat entre dones diferents, de territoris diferents i sensibilitats diferents, i reivindicar-les sobre tots els escenaris (de la vida)” expliquen des d’El Diluvi, que vol subratllar també la col·laboració no monetària entre els diversos grups per ajudar a donar a conèixer formacions femenines arreu de l’Estat, que a més canten en diverses llengües.

Flora Sempere, vocalista del grup alcoià El Diluvi

 

De fet, la idea va nàixer quan el grup va descobrir que un centre ocupacional havia versionat la seua cançó en llenguatge de signes. “Ens va agradar molt i vam pensar que podíem fer una campanya a gran escala utilitzant les llengües de l’Estat que estan minoritzades, a les quals volíem donar protagonisme, i el castellà”, afegeix Flora Sempere. Després va sorgir l’oportunitat de fer-ho també en anglès i francès. “No és un projecte tancat, la idea és que a poc a poc es vaja completant en més llengües”, declara Andreu Ferre. “Trobe que ha sigut molt bonic i pense que indirectament hem creat una sororitat entre les companyes que estan damunt els escenaris”, matisa Sempere.

En aquest sentit, la vocalista de Huntza, Uxue Amonarriz, que n’han fet la versió en basc, explica que de seguida van voler participar en el projecte, perquè “serveix com a eina per conèixer-nos entre companyes i reforçar l’agermanament”. “Al final, crec que ha estat una experiència enriquidora per a totes i esperem que sigui un altre gra de sorra en el procés d’empoderament de les dones de la que tant parla la cançó”. D’altres com, Alidé Sans, cantautora de la vall d’Aran, i qui ha fet la versió en aranès, destaca que, a més, les versions posen de manifest la riquesa de les llengües.

“L’objectiu és buscar la sororitat entre dones diferents, de territoris diferents i sensibilitats diferents, i reivindicar-les sobre tots els escenaris (de la vida)”

En les diferents versions, el videoclip original de la cançó també ha sigut modificat per a incloure imatges més actuals i adaptades al territori de la versió en qüestió: “Pensem que és una forma de reflectir que el feminisme està en tots els llocs, que les coses segueixen avançant, que cada vegada hi ha més presència d’aquesta consciència feminista”, diu Sempere. No obstant això, el grup té clar que la música és un vehicle, un acompanyament, però que el moviment feminista necessita molt més. “Fa falta també una deconstrucció real per part dels homes i un empoderament real per part de les dones”, defén Andreu Ferre, “fins que això no passe, no n’hi haja unes bases polítiques reals i individualment, no facem coses que repercuteixen col·lectivament, la societat feminista és una proposta que encara està en camí”.

El Diluvi, grup d’Alcoi, municipi de les Comarques Centrals del País Valencià

 

Amb el mateix esperit de revolta, El Diluvi llençarà un treball nou a la primavera que promet ser una revolució del seu ja conegut folk festiu, ara més arriscat, amb lletres que apel·len a la construcció de la col·lectivitat, a ajudar-se mútuament i al “junteu-vos” de Joan Salvat Papasseit i musicat per Ovidi Montllor. Seguint amb l’Ànima (2017), i l’Alegria (2015) que tant els caracteritza, i títols dels seus darrers discos, El Diluvi explica que ha madurat i que aniran un pas més enllà també en sonoritats. Segons avancen, el nou treball juga amb nous llenguatges musicals, i inclou influències del folk anglosaxó i mexicà, tot flirtejant amb l’electrònica. Esperarem la sortida amb ganes per comprovar si és veritat.

 

*Aquest article s’ha treballat en col·laboració amb ‘El Salto País Valencià’ i la ‘Directa’