Després d’ajornar-se, finalment 3Cat ha emès el documental “Què està passant a les presons“ al programa Sense Ficció. Sota la direcció de Jaume Domènech i des d’una mirada crítica indiscutible, analitza la situació del model penitenciari català, fixant-se especialment en la mesura coercitiva de les contencions mecàniques i recollint testimonis de persones que les han patit. Aquesta mesura coercitiva ha estat reiteradament denunciada per organismes internacionals i, de fet, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) insta les autoritats catalanes a abolir-ne l’ús tant en comissaries com a presons.
La violència que suposen les contencions mecàniques s’evidencia a través dels enregistraments de dos casos que va fer públics la Directa. El primer és el d’una presa que va ser immobilitzada amb corretges durant més d’una hora i mitja, l’hivern del 2024, a Brians 1. El segon és el de Mohamed Choulli el Hosni, qui va patir una contenció boca terrosa durant més de catorze hores a Mas d’Enric, el 2020. La publicació d’aquestes imatges ja va despertar indignació entre els sindicats de funcionaris de presons, perquè són gravacions internes de serveis penitenciaris. La Directa, però, va evitar publicar dades de caràcter personal o reservat, ocultant les identitats tant de la presa com del funcionariat i va comptar amb el consentiment de les familiars o l’entorn de la persona afectada.
La violència del que suposen les contencions mecàniques s’evidencia a través dels enregistraments de dos casos, que va publicar la Directa
Respondre a la pregunta que planteja el títol del documental, “què està passant a les presons?”, és impossible amb una hora, però s’hi apunten algunes de les actuacions que col·lideixen amb drets fonamentals, com les contencions i l’aïllament. I recull veus de persones compromeses amb els drets de les persones preses, com Gracia Amo, que va perdre el seu fill Eduard Laratta -en aïllament- i lidera l’associació de Famílies de presos de Catalunya.
La mateixa portaveu de la UGT Presons, Montse Balaguer, explicita que preferirien no fer subjeccions mecàniques i que ha de continuar sent un recurs excepcional. El problema, apunta el documental, és que no ho és, d’excepcional. Per l’OSPDH, Justícia i Pau, l’exdirector de Brians 1 Josep Font o el mateix Mauro Palma, qui va presidir el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, una gran part es podrien evitar i defensen que és possible abolir-les. “És una qüestió de voluntat política”, apunta l’advocat d’Arrels, David Aranda. Ben lluny encara, el 2024, a Catalunya es van aplicar 658 immobilitzacions amb corretges d’un total de 912 al conjunt de l’Estat espanyol.
Entre les veus que recull el documental hi ha dues absències importants. Per una banda, la del conseller Ramon Espadaler que ha declinat concedir una entrevista i ha remès l’equip a les declaracions del departament de Justícia i Qualitat Democràtica en seu parlamentària. Per l’altra, la del sindicat CSIF i l’associació Marea Blava, amb qui ja s’havien enregistrat entrevistes, i finalment van rebutjar participar-hi.
El conseller Ramon Espadaler ha declinat concedir una entrevista i ha remès l’equip a les declaracions del departament de Justícia en seu parlamentària
A més de la portaveu d’UGT Presons, hi ha una entrevista a Álvaro Muro, que va ser cap de la unitat psiquiàtrica penitenciària. Muro fa una crítica velada al corporativisme, en reconèixer que dins les presons hi ha “conductes inadequades” per part de diversos professionals, que no és fàcil ni còmode denunciar: “A vegades, comunicar això no és popular, et pots guanyar enemistats, pots trepitjar ulls de poll. Per evitar-ho, pot haver-hi gent que no compleixi amb el que és una obligació ètica i humana”.
Precisament, una de les fonts del documental ha conegut en primera persona les conseqüències de trepitjar ulls de poll. Josep Font va dimitir com a director de Brians 1, després de patir una campanya d’amenaces de mort i coaccions per part d’un sector del funcionariat de la presó. La reacció es va desencadenar arran que prengués mesures per evitar els espais cecs dins la presó, és a dir, per intentar garantir que totes les actuacions estiguessin sota la vigilància d’una càmera.
A poc a poc, es van obrint esquerdes en els murs de les presons i el documental hi contribueix. A més, després d’un any i mig de lluita per part de la Xarxa Drets i Presó, el mes de març, el Parlament va aprovar la creació d’un grup de treball per analitzar l’aïllament i les contencions a les presons.
