Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

És l’hora dels llops de mar

El 2018 tanca amb els drets humans en entredit. Per una banda, la irrupció de Vox al Parlament andalús i el context europeu amb l'auge de l'extrema dreta, així com incompliments en matèria de migració i refugi per part de les administracions de l'Estat espanyol. Per l'altra, s'ha d'aprovar el Pacte Mundial sobre Migració, que per Stop Mare Mortum pot ser una oportunitat perquè representa el primer acord entre membres de l'ONU sobre els drets de les persones migrants. L'article forma part d'una sèrie de col·laboracions d'entitats i col·lectius dels Països Catalans

/ Andréa Lucio

La recta final del 2018 posa el focus en els Drets Humans i des de pols oposats els fa protagonistes. A l’Estat espanyol en veiem dos exemples recents. Per una banda, tenim l’episodi de la tripulació del Nuestra Madre Loreto, la nau capitanejada per Pascual Durà, que ha aplicat la llei de la mar amb totes les conseqüències. Ha auxiliat nàufrags, reconeixent que són persones i, malgrat l’ordre del Govern espanyol, s’ha negat a desembarcar a Líbia, un port que no creia segur. Han estat onze jornades al límit i, finalment, ha arribat l’ordre de conduir el vaixell fins a Malta. Són dotze persones salvades de la mort que, després d’un control mèdic, es prepararan per a la reubicació. Estat de destí? Espanya, tal com ha anunciat Michael Farrugia, Ministre de l’interior maltès. Una mostra més de les contradiccions de la política europea, un nou pas en fals de l’executiu de Pedro Sánchez i, alhora, un petit triomf de la dignitat i la fraternitat humanes. I per Stop Mare Mortum, l’oportunitat, una vegada més, de fer una crida a les institucions perquè apostin de manera ferma per les vies legals i segures en el camí migratori.

D’altra banda, una part de la societat es mostrava sorpresa davant la irrupció contundent de Vox al Parlament andalús, prova de l’assalt xenòfob desacomplexat a les institucions autonòmiques, aquelles que paradoxalment vol fer desaparèixer seguint el seu ideari. La qüestió de la immigració ocupa un punt específic al programa electoral i bona part el dedica a fronteres i seguretat. La gent votant de la formació ultradretana, tant si prèviament s’ha informat com si no, ha decidit que està a favor de la deportació de les persones immigrants assenyalades com “il·legals”, i de les “legals” que hagin comès delictes greus o siguin reincidents en delictes lleus. També és partidària d’endurir les penes contra les màfies i els qui col·laboren amb elles, que identifiquen amb “ongs, empreses o particulars”. Caldria escatir, arribat el moment, com es consideraria un patró de barca que salvés un grup de nàufrags.

La gent votant de la formació ultradretana, tant si prèviament s’ha informat com si no, és partidària d’endurir les penes contra les màfies i els qui col·laboren amb elles, que identifiquen amb “ongs, empreses o particulars”. Caldria escatir, arribat el moment, com es consideraria un patró de barca que salvés un grup de nàufrags

A més d’altres mesures restrictives declaradament xenòfobes, s’obre la porta a l’admissió de persones nouvingudes seguint “les necessitats de l’economia espanyola”, o sigui de forma mercantilista, i d’acord amb la seva“capacitat d’integració”, de la qual no defineixen els criteris. En l’apartat sobre la seguretat i les fronteres el partit combrega plenament amb l’Europa fortalesa fins al punt de tenir com a objectiu “aixecar un mur infranquejable a Ceuta i Melilla”.

Per ara Vox no té capacitat de governar però la seva presència a l’esfera pública, aconseguida gràcies a la sobreexposició als mitjans de comunicació, també ha marcat l’agenda política dels partits de dreta com PP o Ciutadans i de rebot de l’executiu de Pedro Sánchez. La partida pels Drets Humans, però, es juga a nivell internacional. Per això és significativa la “calorosa” felicitació de Marine Le Pen abans no es conegués del tot el resultat. L’endemà, l’eurodiputat del Rassemblement National Nicolas Bay feia un comunicat titulat “Avança Vox a Andalusia: Espanya es revolta contra la invasió migratòria”. La formació d’ultradreta coincideix programàticament amb mesures migratòries de Le Pen, qui alhora s’inspira en Matteo Salvini, que governa Itàlia des de fa sis mesos. Per celebrar-ho i per demostrar la seva capacitat mobilitzadora, ha convocat a Roma el 8 d’aquest mes una manifestació de lema ben explícit “Primer els italians”. Les polítiques restrictives de la Lliga Nord i els estirabots de Salvini són ben conegudes, la seva aliança amb Le Pen no tant. El tàndem treballa conjuntament, per a les pròximes eleccions europees, un pacte de política agressiva contra la migració, amb un discurs sorollós i demagògic. La balança doncs s’inclinaria cap al costat d’altres líders de països com Hongria o Àustria.

Semblaria que el 2019 arribarà en un context anti Drets Humans i de discurs xenòfob a l’alça. La realitat, però, ens dona una oportunitat: el Pacte Mundial sobre Migració, que s’aprovarà al Marroc durant una conferència intergovernamental on assistiran dos terços dels 193 països membres de l’ONU. Després de divuit mesos de negociacions, s’hi arriba amb un esborrany per aprovar el primer acord en aquesta matèria que neix sota l’auspici de Nacions Unides. L’objectiu general és promoure una migració “segura, ordenada i regular” i es plantegen 23 mesures per aconseguir-ho. Es tracta d’un primer pas, un document negociat que no és jurídicament vinculant i del qual ja s’han desmarcat països com els Estats Units, Israel, Àustria, Hongria o la República Txeca. Ara bé: és el primer cop que es planteja un acord sobre els drets de les persones migrants, que a més arriba després del Pacte Mundial sobre Refugiats del juliol. Són propostes que les organitzacions civils haurem de conèixer, analitzar i fer servir per exigir als governs que n’apliquin els continguts a les seves polítiques. Ni que només sigui per molestar el nostre estament polític, si signa per crear-se bona imatge i no hi treballa després.

El Suprem ens va donar la raó i va condemnar l’Estat espanyol a complir amb el pacte europeu de setembre de 2015 sobre reubicació i reassentament de persones de Grècia i Itàlia. L’executiu de Pedro Sánchez ha d’acollir a 19.449 persones i de moment no hem vist cap gest significatiu

En aquest mateix sentit i des d’un punt de vista local, Stop Mare Mortum tanquem el 2018 amb una reclamació directa al govern de la Generalitat i a l’espanyol. El juliol de l’any passat, el Parlament aprovà per unanimitat la Resolució 797/XI, sobre el suport a les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i sobre l’exercici del dret a la llibertat de circulació. La política al respecte és totalment insuficient i no s’estan ni tan sols definint mesures en aspectes clau com l’arribada de menors sense acompanyament, a qui no es dona una acollida digna tot i ser una emergència. Per altra banda, aquest passat juliol el Tribunal Suprem ens va donar la raó i va condemnar l’Estat espanyol a complir amb el pacte europeu de setembre de 2015 sobre reubicació i reassentament de persones de Grècia i Itàlia. L’executiu de Pedro Sánchez ha d’acollir a 19.449 persones i de moment no hem vist cap gest significatiu. L’advertim, estarem alerta.

El 2019 necessita un estament polític i una ciutadania que es comportin com autèntics llops de mar perquè qui miri cap a una altra banda, contribuirà al populisme i a l’aniquilació dels Drets Humans. La societat civil organitzada, com sempre, seguirem lluitant per la defensa dels Drets Humans i nosaltres no defallirem en demanar l’aplicació de vies legals i segures i de polítiques d’asil i acollida dignes.